Resultats de la cerca

Les causes d’aquesta anomalia tèrmica són la calor antròpica, la manca d’humitat pel fort escorriment d’aigües que hi ha pel clavegueram i el mur que fan les edificacions Ultra els canvis meteorològics que es produeixen, aquest fenomen fa que, a les ciutats, determinades espècies es desenvolupin millor que en l’ecosistema circumdant Estudis fets a Catalunya, dirigits per Javier Martín Vide i iniciats l’any 1985, coincideixen amb els realitzats en altres països i assenyalen que les ciutats de més de 10000 habitants solen presentar aquest fenomen Segons la ciutat, o fins i tot segons les zones…

Llicenciat en ciències i doctor en lletres per la Universitat de la Sorbona, especialitzat en història i geografia Professor d’Universitat des del 1947, fou membre important de l’Institut National d’Études Démographiques i la revista Annales de géographie Publicà més d’una trentena d’obres de geografia general que han estat manuals importants per a la geografia catalana els anys seixanta i setanta, i també de regional, sobretot centrades en l’anàlisi de la població i els vincles amb la sociologia Introduction à l’étude géographique de la population du monde 1951, Géographie économique 1956,…

Fill de Gonçalo de Reparaz Rodríguez, diplomàtic, geògraf i historiador portugués Des de 1922, residí a Barcelona, on s’integrà en la investigació a les escoles de geografia i d’història catalanes Fou professor de l’Escola de Ciències Socials 1928-38 i de l’Escola Superior de Nàutica 1934-38 Seguí la tradició paterna en la investigació històrica de tema geogràfic de manera especial l’escola cartogràfica catalana baixmedieval Dins d’aquesta etapa i temàtica, cal esmentar diverses obres Història dels descobriments geogràfics 1927-28 La época de los grandes descubrimientos españoles y…

Participà en diverses expedicions científiques a Grenlàndia 1929, als grans llacs africans 1930-32 i a les illes Malvines 1947-50 Dirigí, juntament amb sir Edmund Hillary, l’expedició britànica que travessà l’Antàrtida 1955-58 recorrent el pol sud Publicà, amb Hillary, The Crossing of Antarctica 1958 i Antarctic Adventure 1959 Del 1958 al 1973 fou director del British Antarctic Survey Rebé el títol de sir el 1958 Escriví l’autobiografia A Time to Speak 1990

Exercí la docència i la recerca a la Université Paris-Sorbonne, d’on és professor emèrit S'ha destacat per la incorporació dels plantejaments de la geografia anglosaxona a la tradició francesa Inicià les investigacions en el camp de l’enocomia regional Géographie générale des marchés 1963, Régions, nations, grands espaces 1968 ha destacat en els estudis sobre la història de la geografia Essai sur l’évolution de la géographie humaine 1964, La pensée géographique 1972, La nouvelle géographie 1979, la reedició del Tableau de la géographie de la France de Paul Vidal de la Blache 1979, o Geography…

Prengué part en diverses expedicions cap a l’Àrtic, on localitzà l’illa de Somerset i el pol magnètic, i cap a l’Antàrtic Durant l’expedició a l’Antàrtic 1839 dirigida per ell mateix i realitzada amb els vaixells Erebus i Terror , descobrí la Terra Victòria i la mar i la barrera de Ross Escriví Voyages of Discovery and Research to Southern and Antartic Regions 1847 El seu oncle, John Ross 1777-1856, fou també explorador i descobrí, amb ell 1829, l’illa del rei Guillem

Professor a Rennes, a Lió i a París la Sorbona Dirigí la revista “Annales de Géographie” Gran especialista de geomorfologia, escriví Traité de géographie physique 1909, una de les obres fonamentals dins el camp estricte de la geografia física

Participà en tres expedicions 1594, 1595, 1596 a la recerca del pas del nord-est a l’Àrtic, on descobrí les illes de Nova Terra, les Spitzbergen i l’illa dels Óssos Bjørnøye Fou un gran coneixedor de la Mediterrània, les costes de la qual cartografià

Feu estudis a Saragossa i a València, i el 1799 es traslladà a Madrid per ensenyar geografia i història al seminari de nobles Arran de la invasió francesa es veié obligat a fugir a Sevilla 1809 i, més tard, a Palma, on residí del 1810 al 1813 i exercí de magistrat de l’audiència Parallelament fou nomenat vocal de les corts, per la corona catalanoaragonesa, amb el bisbe de Barcelona i el senyor de Lausaca, ministre de l’audiència de Barcelona Cal destacar la seva influència, sembla que ben decisiva, en el desenvolupament de les idees liberals a Mallorca Així, el 1811 feu un viatge pels pobles…

Baró de Wrangel Amb VN Golovnin feu 1817-19 la volta al món Realitzà diverses expedicions a les terres de l’Alaska russa, descobrí 1823 la terra o illa que duu el seu nom i fou governador de les possessions russes a l’extrem septentrional d’Amèrica 1829-34