Resultats de la cerca

En regions abundants en aigües els rius són continus i de cabal considerable, proporcional a l’extensió del vessant Si les dimensions del vessant són menors i el cabal és petit —pocs litres per segon—, a Catalunya hom en diu rieres En regions de poques aigües, un riu és el desguàs d’una conca d’extensió almenys regional i no és pas sempre continu, i el seu cabal és molt migrat un cas límit es dóna a les regions desèrtiques o peridesèrtiques en què el riu només esporàdicament porta aigua, com els uadis de l’Àfrica septentrional Un riu pot originarse per la fusió de la neu o de les glaceres, ja…

Segons el cabal del riu, el llit pot ésser més gran o més petit així, hi ha el llit d’inundació o llit major, pel qual corre el cabal en èpoques de crescuda, i el llit d’estiatge, típic dels rius mediterranis, que corre per damunt dels sediments recents del riu El cabal normal del riu corre pel llit aparent, generalment ben delimitat pels materials arrodonits que transporta el riu Els materials del llit poden ésser formats o per la roca in situ per la qual corre el riu o per la càrrega de fons que transporta aquest, que és molt…

L’origen d’una gran part dels estuaris actuals es deu a la transgressió flamenca, que inundà zones baixes i, per tant, les desembocadures fluvials es poden originar també per esfondrament del sector costaner corresponent Els estuaris es formen normalment al llarg de les costes baixes i planeres, obertes a les mars i els oceans amb un alt grau de marees Els sediments són formats per una gran quantitat de llims, d’origen continental o marí, els quals són desplaçats regularment per la marea en un continu moviment de flux i reflux Els estuaris faciliten la penetració de les comunicacions…

Pot ésser degut a diverses causes en els rius de plana es produeix durant l’època d’eixut, en la qual la pluviositat és molt baixa i l’evaporació és intensa Hi contribueix també la disminució de l’aportació aqüífera dels mantells subterranis deguda a la intensitat i la durada de l’eixut, el qual és molt important en els rius mediterranis i en els de les zones tropicals En els rius de muntanya, de règim nival, l’estiatge es produeix durant l’estació freda, a causa de la retenció hivernal de les aigües a la capçalera Durant l’estiatge les aigües corren pel canal d’estiatge , el qual divaga per…

Els límits d’una conca no són sempre precisos poden ésser muntanyes, però també sectors pantanosos Les conques poden variar, ampliar-se o reduir-se per fenòmens de captura, la qual cosa depèn de les conques veïnes Les conques que no desguassen a la mar a través d’un riu i les aigües de les quals resten estancades a l’interior del continent per roques impermeables són anomenades conques endorreiques o tancades N'hi ha que aparentment són endorreiques, però llurs aigües surten subterràniament a causa de la forta permeabilitat són freqüents en terrenys càrstics Una conca pot…

Als Països Catalans hom coneix amb aquest nom els vents d’aquest quadrant, establerts quan l’anticicló atlàntic domina l’W de la península Ibèrica i el seu flanc N és travessat per un corrent pertorbat, que traspassa els Pirineus i acanala vents freds i forts per la vall de l’Ebre, que afecten les terres properes a aquest riu Ports de Beseit, delta, Camp de Tarragona

Lloctinent de Sebastiano Caboto, el 1526 comandà una expedició, a la qual contribuí també amb capital, al Riu de la Plata Explorà per primera vegada el Chaco i arribà fins a la desembocadura del riu anomenat avui Bermejo Fou assassinat amb altres companys, entre els quals el germà del descobridor del Pacífic Gonzalo Núñez de Balboa

El 1873 sortí de Zanzíbar, delegat per la Royal Geographical Society, a unir-se amb Livingstone, que trobà ja mort continuà vers el llac Tanganyika i el riu Lualaba descobrí que aquest formava el principal corrent del riu Congo i, després d’explorar la conca del Congo-Zambezi, arribà a la costa occidental prop de Benguela Angola el 1875 Explicà la seva travessada de l’Àfrica equatorial a Across Africa 1877