Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn Baṭṭūṭa
Geografia
Història
Viatger àrab.
Fill d’una família benestant, el 1325 emprengué un viatge de peregrinació a la Meca i de perfeccionament de la seva educació a l’Orient mitjà Aviat abandonà aquests objectius per dedicar-se a viatjar i a conèixer noves terres i pobles Recorregué l’Àfrica del Nord, Egipte, Pèrsia, la Rússia meridional, l’Índia, Ceilan, i arribà a Sumatra i a la Xina Tornà al Magrib el 1349 per reprendre, poc després, els seus viatges per la península Ibèrica i l’Àfrica Negra De tornada a Fès, el 1354, dictà les memòries dels seus viatges a Ibn Ǧuzayy que n'embellí l’estil i hi intercalà nombrosos fragments de…
Aḥmad ibn Ǧa‘far ibn Wahb ibn Wāḍiḥ al-Ya‘qūbī
Geografia
Historiografia
Geògraf i historiador àrab.
És autor d’una història universal fins el 872 i d’una obra geogràfica, Kitāb al-buldān ‘Llibre dels països’, important font topogràfica, històrica i econòmica per a conèixer el món musulmà des de Pèrsia fins a l’Àfrica septentrional
al-Idrīsī
Cartografia
Geografia
Geògraf i cartògraf àrab.
Educat a Còrdova, s’establí a la cort normanda de Roger II de Sicília Autor de dues edicions cartogràfiques, la primera 1154 de les quals consistia en un gran planisferi “mapa gran”, gravat en argent i acompanyat d’un comentari, conegut per Kitāb al-Ruǧarī ‘Llibre de Roger’, on dividia la terra en set climes, cadascun subdividit alhora en deu “meridians” Un segon planisferi “mapa petit” comprenia tres països més que el primer, situats al sud de l’Equador
Abū Yaḥyà Zakarīyyā ibn Muḥammad al-Qazwīnī
Geografia
Geògraf persa.
És autor, en àrab, d’una obra cosmològica, ' Aǧā’ ib al-makhlūqāt ‘Les meravelles de les coses creades’, i d’una geografia en dues redaccions Hom l’ha anomenat el Plini àrab
Abū Zayd Balḫi
Cartografia
Geografia
Geògraf àrab, un dels iniciadors de la cartografia islàmica.
És autor d’una descripció, sovint acompanyada amb mapes en colors, dels climes de diversos països islàmics Ṣuwar al-aqālīm, ‘Formes dels climes’ Deixeble del filòsof al-Kindī, sostingué que els diferents noms aplicats a Déu a l’Alcorà deriven del siríac
vilayet
Geografia
Circumscripció administrativa de l’imperi Otomà, equivalent a una província.
Aquest terme, derivat de la wilāya àrab administrada per un valí, fou introduït el 1864 Actualment es manté com a unitat administrativa inferior a l' il
Muḥammad ibn Aḥmād al-Maqdisī
Geografia
Viatger i geògraf àrab, conegut també amb el nom d’al-Muqaddasī.
Autor 985 d’una interessant i detallada descripció dels països islàmics occidentals, que visità, amb excepció d’Al-Andalus
Joaquim Gatell i Folch
Geografia
Explorador.
Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona Interessat pels països africans, estudià l’àrab El 1859 anà a Algèria, i el 1861 visità el Marroc, on fou comandant d’artilleria de la guàrdia del soldà Muḥammad ibn ‘Abd al-Rahmān, desobeint les ordres del qual travessà el Marroc fent-se passar per musulmà, amb el nom de Caïd Ismail Passà al Sàhara 1864, on emmalaltí, i retornà a la península Ibèrica La delegació hispànica de l’Association Internationale pour l’Exploration de l’Afrique li confià un nou viatge per explorar els orígens del riu Draa, però morí poc abans de partir…
monsó
Meteorologia
Geografia
Sistema de vents que comporta la inversió estacional de llur direcció dominant.
El nom derivat de l’àrab mawsim o del malai monsin significa, justament, estació, i fins a la fi del segle XIX designava els vents de superfície que canvien de direcció d’hivern a estiu La moderna aerologia, però, l’aplicà a la variació estacional dels vents en altitud, relacionada amb l’oscillació de la temperatura Scherhag, 1948 Finalment, les radiosondes descobriren a la baixa estratosfera a uns 21 km alt un gir total de la direcció dominant dels vents també hivern i estiu, però en sentit completament contrari al monsó superficial És un factor independent del monsó tèrmic de les capes…