Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
geografia ambiental
Geografia
Branca de la geografia que descriu els aspectes espacials de la interacció entre els éssers humans i el medi ambient.
fisiografia
Geografia
Ciència que tracta del relleu en un país o una regió determinats.
Estudia el relleu i en defineix les formes actuals, sense cercar, però, les raons que en puguin explicar la gènesi o l’evolució futura En un sentit més ampli, la fisiografia pot referir-se a d’altres aspectes de la geografia física
medi
Geografia
Conjunt de condicions ambientals on hi ha un objecte o on viu un organisme o una comunitat d’organismes.
És un concepte abstracte i general, que fa referència als aspectes extern i intern de les condicions ambientals i que comprèn els elements físics o naturals i els humans o culturals Així, hom parla de medi físic i de medi històric El medi geogràfic, de vegades incorrectament emprat només com a sinònim de medi físic, ha estat molt estudiat per la historiografia catalana, sobretot després del modèlic exemple de Pierre Vilar a Catalunya dins l’Espanya moderna
atles geogràfic

Mapa de Pèrsia de l’Allgemeiner grosser Atlas
Geografia
Compilació de mapes de tot el món o d’una part.
El nom li fou donat durant el Renaixement de la figura mitològica d’Atles sostenint la volta celeste La més antiga d’aquestes compilacions conegudes és del s II constava de 27 mapes i acompanyava la Geografia de Ptolemeu Pot ésser considerat, també, un atles el mapamundi català del 1375 No fou, però, fins al segle XVI que hom inicià l’edició d’atles independents Els més interessants d’aquesta època són l’atles de Lafreri, editat a Roma amb el títol de Tavole moderne di geografie raccolte et messe secondo l’ordine di Tolomeo , en el qual foren recollits els mapes de Ptolemeu i hom n'afegí…
Lluís Casassas i Simó
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1972 Professor de la Universitat de Barcelona des del 1972, s’hi doctorà el 1976 amb la tesi El paper de Barcelona en la formació i en l’ordenació del territori de Catalunya Collaborà amb Pau Vila en un estudi sobre Barcelona Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps 1974 S’interessà en nombrosos aspectes de la geografia de Catalunya Fires i mercats a Catalunya 1978 El Lluçanès, evolució entre 1950 i 1970 1975, i especialment en l’organització del territori, camp en què publicà, en collaboració amb J Clusa, L’…
Bernard Bomer
Geografia
Geomorfòleg.
Estudià a la Sorbona, fou deixeble d’André Cholley i treballà sota la direcció de Pierre Birot Professor de geomorfologia a la Universitat de Tours, l’any 1952 inicià una recerca geomorfològica, estratigràfica i tectònica del Terciari continental de la Depressió de l’Ebre, entesa en el sentit més ampli des de Vic a Burgos, i dels Pirineus a la serralada Ibèrica, amb una important tasca de cartografia geomorfològica i alhora de síntesi evolutiva dels terrenys continentals que comprenen, a més de la Depressió Central Catalana, un bon nombre d’altres, com les de Calatayud, Móra d’Ebre, etc…
ecologia humana
Geografia
Estudi del desenvolupament i l’organització de les relacions funcionals de la comunitat humana en el procés d’adaptació al medi.
Hom pot situar els antecedents d’aquesta ciència en la morfologia social de Durkheim, però el terme fou introduït el 1921 per Robert Park seguint el desenvolupament de la ciència ecològica general, amb el qual mantingué una estreta dependència en els seus escrits i els de l’Escola de Chicago La continuació d’aquesta dependència feu que l’interès només se centrés en la distribució espacial dels homes i que els estudis d’ecologia humana decaiguessin cap als anys quaranta Al cap d’una dècada, fou novament formulada per James Alfred Quinn i Amos Hawley, que posaren l’èmfasi sobre els …
Alexander von Humboldt
Retrat d’Alexander von Humboldt, per Friedrich Georg Weitsch
© Fototeca.cat
Biologia
Geografia
Naturalista i geògraf alemany.
Germà de Wilhelm von Humboldt Estudià a Frankfurt, Berlín, Göttingen i Friburg de Brisgòvia Viatjà per Europa i alhora aprofundí els seus estudis Acompanyat del botànic francès A Bonpland feu una gran expedició científica pel continent americà, durant la qual 1799-1804 explorà regions de les actuals Veneçuela, Cuba, Colòmbia, l’Equador, el Perú i Mèxic Entre les contribucions d’aquest viatge cal esmentar la localització del Casiquiare, l’estudi i l’ascensió dels vessants del Chimborazo, l’estudi dels páramos andins i la tasca cartogràfica duta a terme a Mèxic Posteriorment residí a París…
Pilar Benejam i Arguimbau
Geografia
Pedagoga i geògrafa.
Mestra per l’Escola de Magisteri de les Balears 1961, és llicenciada en pedagogia 1966 i en història 1972 per la Universitat de Barcelona i doctora en pedagogia 1985 per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professora emèrita Ha format part de diverses comissions per a la reforma de la formació del professorat a Catalunya i a Espanya És experta en temes de revisió de la programació escolar en ciències socials i ha assessorat les administracions públiques en referència a tot el cicle formatiu Ha estat coordinadora general dels centres educatius de la diputació de Barcelona i directora…
Domènec Badia i Leblich
Domènec Badia i Leblich (Alí Bei-el-Abbasí)
© Fototeca.cat
Literatura
Geografia
Viatger i escriptor, conegut pel pseudònim d’Alí Bei-el-Abbasí.
Estudià a les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona El 1801, juntament amb el geògraf Rojas Clemente, presentà a Carles IV un projecte de viatge d’exploració pel nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà Els objectius eren en teoria científics, però de fet el viatge obeïa a projectes d’expansió política i, sobretot, econòmica, per aquests països, en un moment que la pau amb Turquia i el nord d’Àfrica havia obert la Mediterrània al comerç català, altrament en conjuntura expansiva Badia emprengué el viatge el 1803, disfressat i sota nom aràbic Home intelligent i observador, i també bon dibuixant,…
,