Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Bartomeu Barceló i Pons
Economia
Geografia
Geògraf i economista.
Estudià a les universitats de Barcelona, on es doctorà en filosofia i lletres, especialitat d'història l'any 1967, i Palma i a la Sorbona, de París Professor de geografia a Madrid 1957 i cap del servei d'estudis de la Cambra de Comerç de Mallorca 1957-76, el 1965 cofundà el centre d'estudis econòmics SEPTE, del qual fou director fins el 1971 Professor a la facultat de lletres de la Universitat de Palma 1971, de la qual esdevingué catedràtic el 1977, hi creà la revista Trabajos de Geografía posteriorment Treballs de Geografia L'any següent collaborà en la creació de la Universitat de les…
mola
Geografia
Turó isolat, de forma massissa, arrodonida, i plana al capdamunt.
Abunden a les regions de relleus tabulars i tendència àrida Balears, regió de l’Ebre, el Caroig
Pere A. Salvà i Tomàs
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1973, es doctorà el 1978 Professor des del 1973 a la Delegació de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a Palma, actualment Universitat de les Illes Balears, n'és catedràtic de geografia humana S'ha interessat per la geografia rural, especialment en els impactes de les activitats de lleure i turisme sobre l’espai rural i la seva població Ha treballat sobre la pesca amb diverses publicacions, com La pesca 1987
Odón de Buen y del Cos

Odon de Buen y del Cos
Biologia
Geografia
Naturalista i oceanògraf aragonès.
Doctorat en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid, fou catedràtic a la Universitat de Barcelona del 1889 fins el 1912, quan es traslladà a Madrid Durant la seva estada a Barcelona reformà completament l'ensenyament de les ciències de la universitat Introductor del darwinisme a l'Estat, fou separat temporalment de la càtedra de la universitat a causa de les seves idees evolucionistes Fundà i dirigí 1907 el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca, i posteriorment l’Instituto Español de Oceanografía 1914 El 1939 s’exilià a Mèxic El 2003 les seves restes mortals foren…
marina
Geografia
Sector de costa més o menys accidentat i cobert de vegetació (aquest terme no és emprat per als sectors d’espadats i les terres d’aiguamolls).
Com a topònim, a més de les comarques de la Marina, ha estat aplicat tradicionalment, a Barcelona, a les costes d’enllà dels deltes del Besòs i el Llobregat la Marina o Costa de Llevant era, en sentit estricte, el Maresme i, per extensió, les marines de la Selva, l’Empordà i àdhuc del Vallespir la Marenda la Marina o Costa de Ponent comprenia, a més de Garraf i el Baix Penedès Marina del Penedès, la del Camp de Tarragona El terme de marina és aplicat també a la costa del Baix Ebre fins i tot a les goles del riu i fins a la del Baix Maestrat A les Balears, sol ésser un topònim…
José de Vargas y Ponce
Geografia
Marí i geògraf andalús.
Ingressà a la marina de guerra, amb la qual lluità a Gibraltar 1782, Toló 1793, etc Cooperà en la formació dels mapes hidrogràfics de les Illes Balears i Pitiüses 1783-84, i publicà més tard Descripciones de las islas Pitiusas y Baleares 1787 El 1786 ingressà a l’Academia de la Historia de Madrid —que dirigí diversos cops d’ençà del 1804— i el 1786 a la de San Fernando Féu amistat amb GMM de Jovellanos Durant l’ocupació napoleònica hagué de fugir de Madrid 1812, i més tard Ferran VII el confinà a Sevilla 1814, on féu recerques de l’Archivo de Indias Autor d’una Relación del…
Estrabó
Geografia
Historiografia
Geògraf i historiador grec.
Estudià a l’Àsia Menor i a Roma i viatjà per l’imperi Romà A Alexandria estudià els autors hellenístics Escriví, en grec, una Història ‘Ιστορικά ‘yπομνhματα, en 47 llibres, només un quants dels quals es conserven, continuació de la de Polibi La Geografia Γεϖγραϕικά, en 17 llibres, és la seva obra més important basada en els estudis d’Hiparc, Èfor, Polibi, Posidoni i Eratòstones, sosté la necessitat d’una base científica per a la geografia, especialment pel que es refereix a les relacions entre els homes i el medi físic, i afegeix observacions filosòfiques i històriques La Geografia d’Estrabó…
estany

Vista de l’estany d’Ivars i Vila-sana
© Xevi Varela
Geografia
Massa d’aigua d’extensió reduïda, acumulada en una depressió del terreny.
Els estanys poden ésser naturals o artificials, però sempre més petits que un llac Els estanys tendeixen a desaparèixer, per dues raons principals d’una banda, per la manca de pluja, i de l’altra, per causa de la sedimentació els artificials són emprats en certs països com a reserves locals de pesca, però aquesta forma particular d’activitat econòmica fou emprada particularment durant l’edat mitjana Les causes que originen els estanys naturals són diverses, i en varien les formes segons el tipus de relleu litorals, endorreics, tectònics, glacials, deltaics, etc Els estanys litorals es formen…
Pilar Benejam i Arguimbau
Geografia
Pedagoga i geògrafa.
Mestra per l’Escola de Magisteri de les Balears 1961, és llicenciada en pedagogia 1966 i en història 1972 per la Universitat de Barcelona i doctora en pedagogia 1985 per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professora emèrita Ha format part de diverses comissions per a la reforma de la formació del professorat a Catalunya i a Espanya És experta en temes de revisió de la programació escolar en ciències socials i ha assessorat les administracions públiques en referència a tot el cicle formatiu Ha estat coordinadora general dels centres educatius de la diputació de…
província
Geografia
Unitat administrativa territorial de primer grau pròpia de molts estats: Argentina, Bèlgica, Costa Rica, Cuba, República Dominicana, Equador, Espanya, Itàlia, etc.
Amb aquest nom hom sol reduir els termes autòctons equivalent en altres estats Finlàndia, Iran, Iraq, Laos, Mongòlia, Pakistan, etc L’antecedent immediat de l’actual divisió provincial a l’Estat espanyol està en la realitzada l’any 1808 per Josep Bonaparte en 38 prefectures prefectura Prescindint de l’anterior, Napoleó publicà un decret, datat a París el 1810, que establia els governs particulars de Catalunya, Aragó, Navarra i Biscaia, que preparava llur annexió a França El 1810 el governador general de Catalunya, mariscal Auguereau, fixà les capitals de quatre departaments catalans a…