Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
mètode de repetició dels angles
Geografia
Mètode emprat per a mesurar l’angle entre dues direccions de l’espai que es basa essencialment en la realització d’una sèrie de mesures dels distints múltiples de l’angle considerat i la comparació posterior amb una mesura qualsevol d’aquest.
Fou ideat el 1752 per JTMayer Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer per mitjà d’un mètode convencional el valor de l’angle A0B, A i B essent dos punts situats sobre aquestes direccions i 0 el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α 1 Després hom repeteix aquesta mesura, i quan hom dirigeix la visual al punt A, fa girar el cercle de l’aparell de mesura en sentit retrògrad un angle igual a α 1 , mentre que quan hom dirigeix la visual al punt B únicament en gira l’alidada D’aquesta manera l’arc circular…
anomalia de Bouguer
Geografia
Diferència que existeix entre la gravetat de Bouguer i el valor teòric de la gravetat que correspon a aquell punt del geoide.
És l’anomalia que resta després d’haver considerat els efectes de la topografia local, i és, per tant, el que té més interès en geofísica
Andreas Franz Wilhelm Schimper
Botànica
Geografia
Botànic i geògraf alsacià.
S'especialitzà en citologia i elaborà una teoria sobre els plasts introduí el terme cloroplast És considerat com un precursor de la moderna ecologia Publicà Pflanzengeographie 1898
Gerard Jakob De Geer
Geografia
Geologia
Geògraf i geòleg suec, professor a l’Escola Superior i director de l’Institut de Geologia d’Estocolm.
Basant-se en el diferent gruix anual dels llims i les argiles glacials varves establí una cronologia geològica, per la qual cosa és considerat un dels creadors de la geocronologia
vena fluida
Física
Geografia
Dit del flux d’un fluid que s’escola per una canonada, considerat com un tot independent del canó.
Quan la vena fluida surt del conducte que la guia es converteix en el raig raig 3
Ghevond Ališan
Educació
Geografia
Historiografia
Literatura
Poeta, historiador, geògraf i pedagog armeni.
Considerat com l’intellectual més important sorgit a la congregació dels mequitaristes L’obra poètica fou reunida en cinc volums amb el títol de Cants 1857-58 Els seus treballs d’investigació Records de la pàtria armènia 1869-70, L’Armènia pintoresca 1870, etc, foren traduïts a diversos idiomes, però es ressenten d’una manca de rigor crític
regla de Bessel
Geografia
Mètode operatiu en la mesura d’angles amb un azimutal d’ullera invertible amb el qual hom elimina els errors sistemàtics.
Constitueix alhora un resum del mètode de les observacions conjugades Per a aplicar-lo hom mesura dues vegades l’angle considerat, tot mantenint vertical l’eix de rotació de l’alidada, la primera vegada amb la ullera en la posició normal, i la segona en la posició invertida La mitjana aritmètica dels valors obtinguts és la mesura de l’angle
Gerardus Mercator
Cataloniae Principatus descriptio nova, de Gerardus Mercator
© Fototeca.cat
Cartografia
Geografia
Matemàtiques
Nom amb què és conegut Gerhard Kremer, cartògraf, matemàtic i geògraf flamenc.
Estudià a Lovaina i més tard s’establí definitivament a Duisburg És considerat un dels millors cartògrafs del seu temps i és autor de la projecció cilíndrica que porta el seu nom, projecció de Mercator Emprant aquest mètode publicà, el 1569, el primer mapa per a ús dels navegants De les seves obres escrites cal esmentar Tabulae geographicae ad mentem Ptolemaei 1578 i Atlas sive cosmo 1585
Carl Ritter
Geografia
Geògraf alemany.
Considerat, amb Humboldt, el principal creador de la geografia moderna, es dedicà sobretot a la geografia humana Després d’un viatge per Europa escriví Europa, ein geographisch-historisch-statistisches Gemählde ‘Una visió geogràfica, històrica i estadística d’Europa’ però la seva obra fonamental és, sens dubte, Die Erdkunde in Verhältnis zur Natur und zur Geschichte des Menschen ‘La geografia general en relació amb la natura i amb la història de l’home’, 1817-18
Maurice Pardé
Geografia
Geologia
Hidròleg i geògraf francès.
Fou professor a la universitat i a l’escola d’hidràulica de Grenoble És considerat com un dels grans especialistes en hidrologia Ha estudiat en particular els règims del Roine, del Mississipí, la Garona i rius de l’Europa oriental, així com les crescudes fluvials i les inundacions a diverses parts del món Entre les seves nombroses obres cal destacar Fleuves et rivières 1933, Hydrologie fluviale 1943 i Sur la puissance des crues en diverses parties du monde 1961