Resultats de la cerca

És un clima de transició entre l’humit de les costes orientals i el sec dels deserts litorals tropicals, caracteritzat per l’alternança de dues estacions una de seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern La secada estiuenca és gran i totalment original, car normalment les pluges solen coincidir amb l’estació càlida És deguda al trasllat a aquestes latituds, a l’estiu, de les altes pressions subtropicals L’hivern, que arriba sobtadament, suposa el domini del règim ciclònic i de la pluja Els dies de precipitació, però, són pocs i coincideixen amb tipus de…

El moviment ondulatori de la superfície origina les ones i no representa un corrent, puix que gairebé no origina desplaçament de l’aigua Els corrents marins són produïts per la suma de molts factors diversos, que, en trets generals, són l’acció del vent, de les marees i de les diferències de densitat de dues masses d’aigua L’acció de les marees té un caràcter periòdic, i és influïda per molts factors diferents, la qual cosa fa que l’oscillació sigui molt variada segons les costes Els corrents originats per diferències de densitat, anomenats també corrents de gradient, poden ésser produïts…

Féu llargs viatges d’exploració per les mars australs, i particularment per l’Antàrtic Cartografià la costa occidental dels EUA i una part de les costes de l’Antàrtida L’any 1838 sortí de Hampton Road amb sis naus a les seves ordres, per a un llarg periple Després d’haver passat per la Terra del Foc, arribà a 70° de latitud S continuà el viatge i anà cap a Austràlia De Sydney, embarcà l’any 1839 cap a l’Antàrtida sector de l’actual Terra de Wilkes, i després continuà pel Pacífic fins a la costa occidental dels EUA Finalment es féu de nou a la mar i, a través del Pacífic, l’Índic…

Recorregué les costes d’Austràlia i de Tasmània, i descobrí l’estret que porta el seu nom

Participà en tres expedicions 1594, 1595, 1596 a la recerca del pas del nord-est a l’Àrtic, on descobrí les illes de Nova Terra, les Spitzbergen i l’illa dels Óssos Bjørnøye Fou un gran coneixedor de la Mediterrània, les costes de la qual cartografià

Serví durant un quant temps a la marina de guerra de l’imperi Austríac Conjuntament amb JPayer féu l’expedició més important dels paratges àrtics, en el vaixell Tegethoff 1873-74 descobrí la Terra de Francesc Josep i explorà les costes de Nova Terra Escriví Die Metamorphosen des Polareises ‘Les metamorfosis del glaç polar’, 1879

L’orientalística comprèn els pobles de la costa septentrional de l’Àfrica, Egipte, Etiòpia, Turquia i tots els pobles asiàtics, des de les costes orientals de la Mediterrània fins al Japó Es divideix en branques que comprenen grups més homogenis de matèries semitística, turcologia, sinologia, etc Hi ha també divisions de caràcter més religiosocultural que no pas lingüístic judaisme, islamologia, etc

Lluità per a Felip IV a Hondarribia 1638 i, durant la guerra dels Segadors, a les costes de Catalunya 1641-42 Anà a Amèrica on havia estat ja en 1635-36 i féu diverses expedicions a la península californiana 1648-51 en deduí que era una illa Més tard 1656-60 fou governador de Xile Deixà obres inèdites i un Reparo a los errores de la navegación española 1634

Alumne de l’École Navale 1868-70, explorà en una primera expedició 1875-78 el riu Ogooué des de les costes del Gabon fins als rius Alima i Licona en una segona expedició 1879-82 arribà al Congo i posà sota la protecció francesa tots els estats del rei Makoko Més tard, com a comissari general del govern 1887-97, organitzà el Congo Francès o Congo Brazzaville República del Congo

L’any 1526 prengué part en una expedició a les costes sud-americanes, manada pel venecià Sebastiano Caboto, que es trobava aleshores al servei de Carles V l’expedició remuntà els rius de la Plata, Paraná i Paraguai De retorn a Espanya, treballà en la confecció de mapes en la Casa de Contratación de Sevilla, on fou nomenat mestre d’astronomia i cosmografia Escriví El libro de las longitudes 1551 i Islario general del mundo 1560