Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
satèl·lit oceanogràfic
Geografia
Satèl·lit amb instruments especialment dissenyats per a observar els oceans.
La tècnica actual permet mesurar des de l’espai magnituds tan diverses com la concentració de clorofilla, la temperatura o el nivell del mar L’ús massiu de satèllits oceanogràfics ha fet possible començar a tenir llargues sèries temporals que permeten aprofundir el coneixement dels oceans Entre altres coses, han permès observar i entendre millor el fenomen d’El Niño, ja que el de 1997-98 pogué ésser seguit per aquests satèllits millorant-ne la predicció i per tant reduint-ne l’impacte economicosocial L’àmbit d’aplicació dels satèllits és cada vegada més gran Tanmateix, la salinitat és una de…
altimetria
Geografia
Tècnica de mesura del nivell del mar.
Les mesures altimètriques generalment es fan des d’un satèllit que disposa d’un radar capaç de mesurar la distància entre aquest i la superfície de la mar llavors, coneguda l’òrbita del satèllit, s’obté l’alçada de la mar respecte del mateix sistema de referència que l’òrbita Aquestes mesures tenen en compte dues contribucions importants, la variació de la superfície de la mar causada per la distribució de masses de la Terra, anomenada geoide, i la causada per fenòmens oceanogràfics, anomenada topografia marina Aquesta darrera és la que conté informació sobre els corrents marins i permet…
risc ambiental
Geografia
Inestabilitat del sistema natural, més o menys prolongada, que trenca les relacions habituals entre les persones i el seu entorn.
La resposta humana a aquesta inestabilitat del medi depèn del nivell tecnològic i d’organització social Els riscs ambientals poden ser causats per fenòmens naturals sequeres, riuades, terratrèmols, pluges torrencials, erupcions volcàniques, etc, per errors tecnològics fuites de centrals nuclears o d’indústries petroquímiques i de construcció catàstrofes en embassaments, ponts, túnels, xarxes de transport Si no es coneixen ni es preveuen els efectes dels riscs ambientals acostumen a suposar moltes morts humanes i uns elevats costs econòmics i socials Els instruments de gestió del risc…
suburbi
Geografia
Part d’una ciutat, habitualment perifèrica, considerada de qualitat inferior al nucli vital.
Històricament, suburbi era sinònim de raval modernament, però, més fixat raval en el sentit de barri antic intramurs o immediat a les muralles i diferenciat de la ciutat originària, el sentit de suburbi s’ha fixat quant al temps raval contemporani, sovint posterior a l’enderrocament de les muralles, però s’ha diversificat en l’espai Els suburbis corresponen a antics nuclis degradats, annexats al municipi central o no, o bé a espais marginals urbanitzats anàrquicament o amb uns serveis gairebé inexistents Fora de l’Europa occidental hom pot assenyalar casos extrems ciutats de colonització…
eurociutat
Geografia
Cadascuna de les grans ciutats de la Unió Europea constituïdes en grup de pressió per tal de fer valer els seus interessos i concepcions europees davant les institucions comunitàries i els governs estatals.
Inicialment les eurociutats eren sis Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam, que constituïren el Club de les Eurociutats D’ençà de la seva creació el 1986, s’han afegit a la ciutat de Barcelona deu ciutats més pertanyents a l’estat espanyol Bilbao, Gijón, Las Palmas de Gran Canària, Madrid, Màlaga, Múrcia, Sevilla, l’àrea metropolitana de Terrassa, València i Saragossa El 2008 la xarxa era composta per 137 ciutats membres pertanyents a 34 països Periòdicament, organitzen conferències, la primera de les quals tingué lloc a Rotterdam el 1986 En la segona Barcelona, 1989 altres…
salinitat
Geografia
Quantitat total de material sòlid, expressada en grams, continguda en un quilogram d’aigua de mar quan tot el carbonat ha estat convertit en òxid, el bromur i iodur en clorur i tota la matèria orgànica ha estat oxidada.
S'expressa en tant per mil i no té unitats En oceanografia física, la mesura de salinitat convé fer-la amb molta precisió, ja que és fonamental per a obtenir la densitat de l’aigua La generalització de l’ús de les mesures de conductivitat per a estimar la salinitat i la necessitat de fer totalment comparables les mesures obtingudes per qualsevol persona en qualsevol punt del món feren que el comitè científic SCOR-UNESCO publiqués unes equacions el 1968, revisades i millorades el 1980, que permeten calcular la salinitat a partir de les mesures de conductivitat, i que la comunitat científica…
Jordi Borja i Sebastià
Urbanisme
Geografia
Geògraf i urbanista.
Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat de Madrid, màster en urbanisme i graduat en sociologia i geografia a París Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya 1960-85, partit del qual formà part dels òrgans de direcció comitè central i executiu, i del Partit Comunista d’Espanya, fou responsable de política municipal i moviment popular, activitats que l’obligaren a exiliar-se a París 1962-68 Participà de la creació de l’organització política Bandera Roja 1968, amb Jordi Solé i Tura i Alfons Carles Comín Ha estat diputat al Parlament de Catalunya 1980-84, regidor 1983-95…
regió
Geografia
Dret administratiu
Extensió de territori caracteritzada per certes circumstàncies (clima, producció, topografia, administració, etc.).
En llatí, regio era un terme administratiu, que a partir d’August designava indistintament un districte urbà de Roma o una divisió d’Itàlia, la metròpoli, que així no es confonien amb les provinciae sotmeses Els científics han defugit aquest sentit, sense que s’hagin entès sobre l’extensió territorial del concepte, que oscilla entre la mida continental o oceànica que li assignen els biòlegs vuit o deu regions en tot el món, abans anomenades regnes florístics o faunístics, i la mida local de les regions geològiques, que constitueixen l’objecte de monografies exhaustives En geografia, les…
Josep Vicent Boira i Maiques

Josep Vicent Boira i Maiques
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València 1986, amplià estudis a la Università degli Studi de Milano 1986-89 Es doctorà el 1991 per la Universitat de València, on des del 1989 desenvolupa la carrera acadèmica N’ha estat successivament professor de geografia urbana al Departament de Geografia com a becari, professor ajudant 1989-93 i titular des del 1994 catedràtic de geografia humana des del 2017 En 2006-12 fou director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i el 2014 fou nomenat delegat del rector de Comunicació Institucional i Coordinació…
mas

mas les Romagueres (Osor)
© JoMV
Geografia
Història
Explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d’aquesta explotació.
S'originà durant l’alta edat mitjana a la Catalunya oriental, especialment al Prepirineu i a la Serralada Transversal Solsonès, Berguedà, Osona, Ripollès, Garrotxa, car les propietats feudals, per pressions econòmiques i demogràfiques, hagueren d’explotar al màxim llurs terres i dividir-les en masos Al seu origen era regentat per una família, que hi treballava i en vivia exclusivament El caràcter autàrquic exigia una gran varietat en els productes de la terra i una gran complexitat en l’organització de l’explotació, que requeria una gran pluralitat de tipus d’aprofitament, edificacions, etc…