Resultats de la cerca

A la primavera, a les latituds mitjanes, la creixent insolació i l’agitació mecànica en la capa superficial del mar fan que aquest guanyi calor, que penetra i es redistribueix en una capa superficial ben barrejada, a sota de la qual hi ha un canvi relativament brusc disminució de temperatura termoclina Mentre la insolació és important i l’agitació, relativament dèbil, la termoclina és prima, molt marcada i situada a poca fondària A mesura que l’agitació augmenta i quan a la tardor disminueix la insolació, la massa d’aigua perd calor, la termoclina s’afebleix i la seva profunditat…

Aquesta termoclina, anomenada principal i que és permanent, eleva la seva fondària fins a tallar la superfície aproximadament a latituds superiors a 40º

Arbitràriament, s’acostuma a prendre aquest gruix com aquell indicat per la fondària d’Ekman o fondària en què, segons el model d’Ekman, el sentit del corrent és invers al de superfície i la seva magnitud és e -π = 0,04 vegades el valor de superfície

Segons aquest model, el corrent que és en equilibri dinàmic amb un esforç constant del vent exercit en la superfície de l’aigua es distribueix en fondària seguint una forma d’espiral el mòdul de la velocitat horitzontal disminueix exponencialment en augmentar la fondària mentre que la seva direcció gira en el sentit indicat per l’acceleració de Coriolis cap a la dreta en l’hemisferi nord, a la inversa en l’hemisferi sud

La variabilitat ambiental que afecta el bentos marí s’acobla bàsicament a l’eix vertical, ja que és al llarg d’aquesta direcció que la majoria de factors condicionants dels diferents tipus d’organismes mostra una variació més important Entre aquests factors cal destacar la irradiància, la disponibilitat d’aigua, l’hidrodinamisme, la temperatura, la concentració de nutrients i la disponibilitat de matèria orgànica particulada Cal afegir-hi com a característica ambiental fonamental també el tipus de substrat rocós, de sediments, que pot ser més o menys estable La combinació de factors…

Tres factors claus en determinen la fondària i l’evolució temporal el vent, els fluxos verticals de calor i els corrents oceànics Aquests elements fan que la seva profunditat sigui poc homogènia horitzontalment i variï estacionalment i amb la latitud

Les aigües centrals es caracteritzen per una combinació de temperatura i salinitat, que varia en el gruix de la massa d’aigua, de manera que les temperatures i salinitats altes queden en la part superior i disminueixen en augmentar la fondària Es distingeixen les aigües centrals de l’Atlàntic nord en anglès, NACW , de l’Atlàntic sud SACW , del Pacífic nord NPCW , del Pacífic sud SPCW , de l’Índic ICW , etc

Aquestes són a inexistència de fronteres, b aigua de fondària infinita, c coeficient vertical de viscositat turbulenta constant, d vent bufant de manera sostinguda i durant prou temps per a suposar una situació estacionària i e components horitzontals del gradient de pressió nuls situació barotròpica Les equacions resultants, que estableixen que l’acceleració de Coriolis és compensada per la fricció, són la solució d’aquestes equacions és l' espiral d’Ekman

En un diagrama T-S pot ser representada aproximadament per un punt La barreja d’aigües tipus dóna lloc a les masses d’aigua A la Mediterrània es poden considerar diferents aigües tipus La MAW és aigua atlàntica que entra per l’estret de Gibraltar i es barreja amb aigua de la Mediterrània Es caracteritza per una salinitat entre 36,5 i 37,5 PSU i se situa als primers 200 m-400 m de l’oceà La LIW és fàcil de reconèixer per posseir el màxim de salinitat 36,5-37,5 PSU i una temperatura compresa entre 14ºC i 14,5ºC Es troba a una fondària entre 200 m-400 m i 700 m-800 m i es forma a la…

Aquesta estructura implica l’existència de gradients horitzontals de densitat i el més sovint també de pressió, amb els quals es corresponen forces horitzontals i corrents associats Són conegudes estructures d’aquesta mena a certes regions tropicals orientals de l’Atlàntic doms de Guinea i d’Angola i el Pacífic dom de Costa Rica