Resultats de la cerca

Cursà la carrera de filosofia i lletres a València 1954-59 i aviat s’especialitzà en geografia sota el mestratge del catedràtic Antonio López Gómez Restà a la Universitat de València com a professor adjunt de geografia i el 1967 esdevingué catedràtic de la Universitat de Múrcia Des del 1969 ho és de la de València Especialista en geografia física, la seva obra abasta tanmateix tots els altres camps i s’ha centrat especialment en temes mallorquins i valencians i també sobre Múrcia, com a fruit del temps que hi residí Es destaquen Mallorca, el sur y el sureste 1964, la seva tesi doctoral El…

Professor a Rennes, a Lió i a París la Sorbona Dirigí la revista “Annales de Géographie” Gran especialista de geomorfologia, escriví Traité de géographie physique 1909, una de les obres fonamentals dins el camp estricte de la geografia física

Féu la seva tesi doctoral als Pirineus Recherches sur la morphologie des Pyrénées orientales franco-espagnoles, 1937, i ha publicat altres treballs sobre geomorfologia i geografia de la península Ibèrica Fou professor a Dijon, Estrasburg, Lilla i la Sorbona Féu estudis experimentals sobre la descomposició de les roques cristallines i publicà Précis de géographie physique générale 1959, Régions naturelles du globe 1970 i Processus d’érosion à la surface des continents 1981

Abandonà els estudis de medicina i es dedicà als estudis geogràfics, en particular a la geomorfologia Féu viatges d’estudi als continents africà —desert de Kalahari— i americà, i s’interessà per la influència de les variacions climàtiques en l’evolució del relleu Fou professor de geografia a la Universitat d’Hamburg Entre la seva obra escrita hom pot citar Adamaoua 1895, Kalahari 1904, Die Grundlagen der Landschaftskunde ‘Els fonaments dels paisatges geogràfics’, 1919-1920

Fou professor a Bonn, Leipzig i Berlín Organitzà una associació de geografia i fundà un institut oceanogràfic Realitzà molts viatges d’estudis geològics i geogràfics per Europa Alps, Carpats i als EUA, on treballà com a geòleg a Califòrnia Del 1868 al 1874 estudià la geologia i la geografia de la Xina És considerat com un dels creadors de la geomorfologia Entre moltes altres obres hom pot citar China, Ergebnisse eigener Reisen ‘Xina, resultats dels propis viatges’, 1877 i Geomorphologische Studien aus Ostasien ‘Estudis geomorfològics de l’Àsia de l’Est’, 1903

Professor de geografia a Viena 1885 i a Berlín 1906, on fou també director del museu oceanogràfic i president de la Societat de Geografia Gran especialista en geomorfologia, estudià el glacialisme del Quaternari a les regions alpines, on trobà, amb la collaboració de Brückner, els vestigis de quatre fases glacials les de Günz, Mindel, Riss i Würm Escriví Die Vergletscherung der Alpen ‘El glacialisme dels Alps’, 1882, Schwankungen des Meeresspiegels ‘Oscillacions del nivell marí’, 1882, Die Eiszeit in den Pyrenäen ‘L’època glacial als Pirineus’, 1884, Morphologie der Erdoberfläche…

Fou cap del departament de geografia i cartografia de l’institut del sòl Dokucajev 1936-56, director de l’Institut de Geografia de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Prengué part en moltes expedicions i fou qui internacionalitzà la geografia soviètica Les seves obres fonamentals tracten sobre gènesi i geografia dels sòls, geografia física, paleogeografia i geomorfologia Amb KK Markov féu 1939 el primer informe sobre història del període glacial al territori de l’URSS Des del 1957 fou president del Comitè Nacional de geògrafs soviètics El 1963 rebé, a Bulgària, el premi Dimitrov per…

Estudià a la Sorbona, fou deixeble d’André Cholley i treballà sota la direcció de Pierre Birot Professor de geomorfologia a la Universitat de Tours, l’any 1952 inicià una recerca geomorfològica, estratigràfica i tectònica del Terciari continental de la Depressió de l’Ebre, entesa en el sentit més ampli des de Vic a Burgos, i dels Pirineus a la serralada Ibèrica, amb una important tasca de cartografia geomorfològica i alhora de síntesi evolutiva dels terrenys continentals que comprenen, a més de la Depressió Central Catalana, un bon nombre d’altres, com les de Calatayud, Móra d’…

Fill de Felip Solé, que representà les terres de Lleida en la ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya 1932-34 Lluís Solé estudià ciències naturals a Barcelona i fou decantat cap a la geologia per San Miguel de la Cámara Es beneficià també del mestratge del geòleg aragonès Lucas Mallada i del geògraf Pau Vila, amb qui collaborà científicament prop de mig segle Entre els estrangers, l’influí poderosament l’escola neerlandesa de geologia dels anys trenta, que conegué a fons arran del congrés internacional de Granada on era catedràtic de geologia, dedicat a les Serralades Bètiques, i…

Professor a la Universitat d’Estrasburg, dirigí un gran nombre d’estudis arreu del món, en particular a França, a l’Àfrica de parla francesa i a Sud-amèrica, per a la millora o l’establiment de comunicacions, l’acondiciament de vessants, plans hidràulics, explotació de recursos naturals, valoració de terres i sòls, etc Creà també l’Institut de Géographie Appliquée 1956 en aquella universitat i fou membre de diverses comissions de geomorfologia de la Unió Geogràfica Internacional Entre les seves obres cal esmentar Le relief de côtes 1949, La partie orientale du Bassin de Paris…