Resultats de la cerca

Se'n poden distingir dos tipus en funció de l’estructura vertical del fluid Si el fluid és homogeni, el radi de Rossby, anomenat en aquest cas de Rossby barotròpic, és el quocient entre la velocitat de propagació d’una ona de gravetat i el paràmetre de Coriolis A mar oberta, amb profunditats d’entre 4000 i 5000 m, el radi de Rossby resultant és d’uns 2000 m A la plataforma continental, amb profunditats entre 50 i 100 m, el radi de Rossby és d’uns 200 m Si el fluid està estratificat, el radi de Rossby, anomenat de Rossby baroclínic, dependrà de la velocitat d’ona associada a l’estructura…

És constant per a un determinat punt de la costa Les dels ports més importants es troben anotades a l'anuari de marees per al servei dels navegants

S'utilitza en estudis dinàmics de gran escala de l’oceà on hi ha importants canvis de latitud i consegüentment el paràmetre de Coriolis no es pot considerar constant

Figuren com a dades importants l’estat del temps actual i el del passat de les darreres hores En particular, són tinguts en compte, per a definir l’estat del temps, el vent i els hidrometeors

Com a membre de l’American Museum of Natural History del qual fou director des del 1935 fins al 1942 viatjà per Alaska i Àsia, on féu importants descobertes paleontològiques Fou un bon especialista en cetacis, i aplegà una notable collecció de fòssils

Exercí diversos càrrecs importants entre els quals la secretaria del senat a la república de Venècia Preparà per a AManuzio l’edició de Quintilià 1514 i la de Tit Livi 1519 Recollí les relacions dels viatges marítims més famosos en els volums titulats Delle navigationi e viaggi 1550-59

Atès que a l’oceà obert és difícil determinar aquest punt, normalment es fa referència a la zona d’increment ràpid de la salinitat amb la profunditat En regions costaneres on hi ha importants aportacions de rius es pot diferenciar clarament la zona de transició entre les aigües dolces de superfície i les aigües salines més profundes

Del 1858 al 1872 participà en cinc expedicions polars Navegà per la mar de Kara fins a la desembocadura del Ienissei i, en 1878-79, resolgué la incògnita del pas del Nord-est navegant des de la desembocadura d’aquest riu fins al Japó, a bord del Vega Encara féu una darrera expedició a Grenlàndia Són importants les seves descripcions dels viatges i els estudis que féu sobre la història de la cartografia

Fou primer geògraf reial 1719 i membre de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres i de l’Académie des Sciences La seva cartografia és el resultat de l’avaluació crítica de totes les fonts de què disposava L’obra més important d’Anville és el conjunt de mapes de la Description géographique de la Chine del jesuïta JB du Halde 1735 Publicà els seus mapes més importants en un Atlas Géneral 1737-1780