Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
dinàmica atmosfèrica

dinàmica atmosfèrica . Pressions mitjanes al nivell del mar pel gener i pel juliol (en mm): A, altes pressions; D, baixes pressions (les fletxes blanques indiquen els vents de l’oest, de latituds mitjanes; les negres, els vents de l’est, de latituds baixes)
Meteorologia
Geografia
Conjunt de tots els mecanismes dinàmics que d’una manera o d’una altra dirigeixen la circulació general atmosfèrica i hi participen.
Des de la fi del decenni del 1940 hi ha hagut una gran renovació i avenç en les teories que fan referència a tots els moviments atmosfèrics a gran escala Antigament hom creia que els factors tèrmics gaudien d’un predomini exclusiu actualment, per contra, aquesta teoria ha estat substituïda per una altra que considera justament els factors de tipus dinàmic com els que tenen un paper primordial a l’hora de regir la circulació i que la repartició horitzontal de les temperatures en una gran part de l’atmosfera és la conseqüència, i no pas la causa, d’aquesta circulació general L’oceanògraf i…
ciutat regió
Geografia
Espai urbà configurat per un territori on les construccions es reparteixen relativament de manera uniforme.
Per tal que un punt formi part d’aquesta ciutat regió cal que presenti una relació pendular quotidiana
hidrografia
Geografia
Ciència que estudia les aigües existents sobre la superfície terrestre.
D’una manera particular s’ocupa dels corrents fluvials potamologia i de llurs característiques específiques En un sentit més ampli comprèn, a més, l’estudi dels oceans i les mars oceanografia i dels llacs limnologia
continentalitat
Meteorologia
Geografia
Factor climàtic caracteritzat per una gran oscil·lació tèrmica diürna i anual i per una gran sequedat.
És característica de l’interior dels continents, principalment pel fet que no hi arriben les influències de les masses oceàniques La continentalitat és visible a l’hemisferi boreal, on les masses continentals tenen una gran extensió, i d’una manera especial a altes latituds com al nord de Sibèria
conca
Geografia
Depressió en el fons de l’oceà, d’una gran extensió i de relleu uniforme.
És anomenada conca sedimentària si el pes dels materials sedimentaris que s’hi dipositen van enfonsant la part central de tal manera que el pendent del fons es manté constant de menys de 5°, i conca d’enfonsament si és limitada per falles i és menys allargada que una fossa
azimutal d’ullera
Geografia
Azimutal amb col·limador d’ullera.
Aquesta pot girar també al voltant de l’eix de rotació de la ullera, de manera que l’eix de collimació pot prendre qualsevol orientació en l’espai, especialment quan el gir de la ullera al voltant del seu eix és total ullera invertible, la qual cosa permet l’ús de millors mètodes d’observació
teodolit
Geografia
Instrument de precisió destinat a mesurar angles horitzontals i verticals.
És constituït essencialment per dos cercles units entre ells de tal manera que quan hom en colloca horitzontalment un, l’altre resta vertical Un teodolit consta d’un cercle denominat cercle azimutal , que descansa horitzontalment sobre una base metàllica proveïda de tres cargols per a l’anivellació El limbe d’aquest cercle és graduat de 0° a 360° en sentit retrògrad Pel centre del cercle, i perpendicularment a ell, passa un eix, anomenat eix principal del teodolit, el qual és rígidament unit a una alidada, que porta al seu extrem un índex que pot recórrer la graduació del cercle…
model d’Ekman
Geografia
Forma que prenen les equacions hidrodinàmiques en considerar cinc condicions.
Aquestes són a inexistència de fronteres, b aigua de fondària infinita, c coeficient vertical de viscositat turbulenta constant, d vent bufant de manera sostinguda i durant prou temps per a suposar una situació estacionària i e components horitzontals del gradient de pressió nuls situació barotròpica Les equacions resultants, que estableixen que l’acceleració de Coriolis és compensada per la fricció, són la solució d’aquestes equacions és l' espiral d’Ekman
aigua central
Geografia
Massa d’aigua que ocupa una regió dels oceans limitada entre la termoclina estacional (o la superfície del mar a l’hivern) i l’aigua intermèdia, entre les latituds mitjanes d’ambdós hemisferis.
Les aigües centrals es caracteritzen per una combinació de temperatura i salinitat, que varia en el gruix de la massa d’aigua, de manera que les temperatures i salinitats altes queden en la part superior i disminueixen en augmentar la fondària Es distingeixen les aigües centrals de l’Atlàntic nord en anglès, NACW , de l’Atlàntic sud SACW , del Pacífic nord NPCW , del Pacífic sud SPCW , de l’Índic ICW , etc
Josep Maria Rabella i Vives
Geografia
Cartografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona 1976, n'és professor des del 1977 i s’hi doctorà el 1988 S'ha especialitzat en el camp de la geografia humana, en el de la didàctica i en el de la cartografia Ha publicat, entres altres obres, el Diccionari de cartografia i l' Atles escolar de Catalunya 1992 Ha impulsat i renovat de manera continuada els estudis de cartografia dins la llicenciatura de geografia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina