Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Bernhard Varen
Geografia
Geògraf alemany, més conegut amb el nom llatinitzat de Varenius.
Estudià medicina a Königsberg Prússia oriental i a Leiden, però es dedicà especialment a la redacció d’obres de caràcter geogràfic Residí uns quants anys a Amsterdam, on foren publicades les seves obres més conegudes Descriptio regni Japoniae 1649 i Geographia generalis 1650
Siegfried Passarge
Geografia
Geògraf alemany.
Abandonà els estudis de medicina i es dedicà als estudis geogràfics, en particular a la geomorfologia Féu viatges d’estudi als continents africà —desert de Kalahari— i americà, i s’interessà per la influència de les variacions climàtiques en l’evolució del relleu Fou professor de geografia a la Universitat d’Hamburg Entre la seva obra escrita hom pot citar Adamaoua 1895, Kalahari 1904, Die Grundlagen der Landschaftskunde ‘Els fonaments dels paisatges geogràfics’, 1919-1920
Gustav Nachtigal
Geografia
Història
Viatger i explorador alemany.
El 1863 deixà la medicina militar per seguir les forces del bei de Tunis en una expedició contra tribus rebels El 1869, des de Trípoli, arribà a Fezzān i s’endinsà en el Tibesti Tornà a Bilma, assolí Kuka, explorà les ribes del Txad i les comarques veïnes, després anà a Egipte i tornà a Europa 1875 Morí durant l’expedició encarregada de delimitar els territoris adquirits pel seu país a l’Àfrica Occidental Escriví Sahara und Sudan , publicat pòstumament, en 1879-89
Jean Charcot
Geografia
Explorador francès, fill de Jean Martin Charcot.
Estudià i exercí la carrera de medicina Dirigí dues expedicions de l’Antàrtic —la primera 1903-05 amb el vaixell “Français”, i la segona 1908-10 amb el “Pourquoi pas"—, en les quals completà la cartografia des de l’arxipèlag de Palmer fins a l’illa Charcot a la qual donà el nom i dugué a terme interessants treballs oceanogràfics Continuà les seves investigacions, especialment sobre el plàncton, a Grenlàndia, l’Atlàntic nord i també la Mediterrània Morí en naufragar el “Pourquoi pas" al Faxaflói, davant les costes d’Islàndia Publicà relacions dels seus viatges i diverses memòries…
Francisco García del Cid Arias
Geografia
Científic.
Professor de la Universitat de Barcelona, impulsà de manera molt significativa els estudis de biologia marina a l’Estat espanyol Doctor en ciències per la Universitat de Barcelona el 1922, amb una tesi sobre ictiologia, i llicenciat en medicina i cirurgia 1930, fou catedràtic de zoologia d’aquesta Universitat des del 1942 El 1943, fou el primer director de l’Institut de Biologia Aplicada dependent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas El seu gran interès per tot el referent al mar féu possible que la Secció de Biologia Marina d’aquell institut esdevingués al cap de…
Karl Ernst von Baer
Biologia
Geografia
Biòleg i geògraf germanobàltic.
Estudià medicina a Tartu a Viena 1810-14 i a Würzburg 1814-17 A partir del 1819 fou professor a la Universitat de Königsberg, i a partir del 1834 ensenyà zoologia i anatomia comparada a Peterburg Descobrí l’òvul dels mamífers 1827, amb la qual cosa restà arrodonida la descoberta feta cent cinquanta anys abans per Regnier de Graaf, i el notocordi dels embrions dels vertebrats Entre el 1828 i el 1837 publicà la seva obra més important, Über Entwicklungsgeschichte der Tiere ‘Història del desenvolupament dels animals’, amb la qual, juntament amb Untersuchungen über die Entwickelung…
topografia mèdica
Geografia
Medicina
Nom donat als treballs monogràfics d’una població promoguts per l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, a través de concursos públics, durant el segle XIX i al començament del XX.
Aquests concursos foren iniciats per Francesc Salvà i Campillo, amb la finalitat d’induir els metges rurals a l’observació i l’estudi Salvà en traçà les bases i especificà les matèries que havien de contenir Aquesta iniciativa ha proporcionat una llarga sèrie de veritables monografies, en les quals, a més de les dades estadístiques de les malalties de les localitats i l’estudi de les seves possibles causes, hi ha dades històriques, demogràfiques, botàniques, etc, referents al poble respectiu i, sovint, també, a la rodalia o comarca on aquest és emplaçat