Resultats de la cerca

La primera resolució internacional a favor de protegir el medi marí s’establí l’any 1962 durant la I Conferència Mundial de Parcs Nacionals de Seattle EUA No fou, però, fins el 1987, durant el IV Congrés Mundial de la Natura que se celebrà a Colorado Springs EUA, que hom acordà la definició del terme àrea marina protegida i s’establiren les bases de la conservació del medi marí Amb independència d’aquests procediments, la primera àrea marina protegida al món fou el Fort Jefferson National Monument, a la costa de Florida EUA, el 1935 i, a Europa, el Parc Nacional Marítim-Terrestre…

Fou enviat per afers de les missions a Roma i a Madrid, on escriví El Orinoco ilustrado y defendido Madrid 1741, summa de coneixements directes sobre la natura i els habitants d’aquelles terres

En darrer terme tot depèn, en bona part, de l’activitat i de la voluntat de l’home per a saber escollir les possibilitats ofertes per la natura i treure'n profit S'oposa al determinisme

Estudià, a la Universitat d’Uppsala, ciències de la natura i meteorologia El 1926 prengué part en una expedició al pol nord, duta a terme sota la direcció de Nobile, amb el dirigible “Norge” Morí en un intent de salvació de Nobile i dels altres tripulants del dirigible, accidentat, “Italia”

Considerat, amb Humboldt, el principal creador de la geografia moderna, es dedicà sobretot a la geografia humana Després d’un viatge per Europa escriví Europa, ein geographisch-historisch-statistisches Gemählde ‘Una visió geogràfica, històrica i estadística d’Europa’ però la seva obra fonamental és, sens dubte, Die Erdkunde in Verhältnis zur Natur und zur Geschichte des Menschen ‘La geografia general en relació amb la natura i amb la història de l’home’, 1817-18

Al començament dels anys noranta començà a investigar la història de l’excursionisme a Catalunya i seguí amb l’estudi de la muntanya com a nova geografia cultural De les seves publicacions destaca Els Pirineus maleïts Natura, cultura i economia moral en les societats dites tradicionals 2000, Aproximació a la història de l’excursionisme terrassenc 2001, El paradís indicible La representació de Montserrat a l’edat moderna 2002, Del Paradís a la Nació La muntanya a Catalunya Segles XV-XX 2004 i Història social de l’excursionisme català El franquisme 2008

Llicenciat en geografia 1946 i dret 1950, es doctorà en geografia 1966 Entre d’altres, fou professor titular de geografia i oceanografia tropical de la Universitat de Montpeller 1968-79 i professor d’etologia i conservació d’espècies animals del Museu Nacional d’Història Natural de París 1979-88 Presidí la comissió d’ecologia de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura 1991-94 És autor, entre altres obres, de  Géographie des mers 1965, L’histoire des pêches thonières  1996 i  La pêche en Méditerranée  2000, i dels articles corresponents a les comarques del Capcir,…

Apicultor de professió, des dels setze anys s’afeccionà a l’alpinisme, i adquirí una gran experiència participant en expedicions britàniques a l’Himàlaia Fou pilot de la Força Aèria de Nova Zelanda del 1944 fins a la fi de la Segona Guerra Mundial El 29 de maig de 1953, ell i el xerpa Tensing Norgay foren els primers a culminar amb èxit una ascensió al cim de l’Everest en l’expedició britànica liderada per John Hunt Posteriorment feu altres expedicions, com la de les fonts del Iang-Tsé la de l’Antàrtida el 1958, en la qual arribà al pol sud el 4 de gener de 1958 amb l’expedició dirigida per…

Germà de Wilhelm von Humboldt Estudià a Frankfurt, Berlín, Göttingen i Friburg de Brisgòvia Viatjà per Europa i alhora aprofundí els seus estudis Acompanyat del botànic francès A Bonpland feu una gran expedició científica pel continent americà, durant la qual 1799-1804 explorà regions de les actuals Veneçuela, Cuba, Colòmbia, l’Equador, el Perú i Mèxic Entre les contribucions d’aquest viatge cal esmentar la localització del Casiquiare, l’estudi i l’ascensió dels vessants del Chimborazo, l’estudi dels páramos andins i la tasca cartogràfica duta a terme a Mèxic Posteriorment residí a París…

Aquests elements actuen dialècticament els uns sobre els altres i fan del paisatge un “conjunt geogràfic” indissociable, que evoluciona en bloc tant sota l’efecte de les interaccions entre els elements que el constitueixen com sota l’efecte de la dinàmica pròpia de cadascun dels elements considerats separadament Així, hom pot parlar d’un paisatge humanitzat quan l’element antròpic ha actuat i ha modificat els altres elements i ha afegit a la natura elements propis paisatge agrari, urbà, industrial, i d’un paisatge natural quan l’home no els ha modificats Aquesta definició de…