Resultats de la cerca

Aquest tipus de circulació es produeix a gran escala, és a dir, sobre tota la Terra, i representa un mecanisme d’intercanvi d’aigua i calor entre els diferents oceans La circulació s’inicia amb un refredament de les aigües superficials, que s’enfonsen perquè arriben a ser més denses que les inferiors La principal zona de formació d’aquests corrents se situa al nord de l’oceà Atlàntic L’aigua densa enfonsada comença un recorregut pels nivells inferiors de l’oceà, per la qual cosa aquest tipus de circulació també es denomina circulació profunda D’acord amb els estudis realitzats, s…

Aquesta hipòtesi és utilitzada en el context del balanç geostròfic per a donar velocitats absolutes de corrents i representa una bona aproximació quan es fa ús d’una profunditat molt gran, ja que a nivells profunds de l’oceà el corrent és molt petit

Les aigües intermèdies acostumen a tenir una temperatura i una salinitat relativament elevades en relació amb les capes d’aigua que se situen en els nivells superior i inferior de la mateixa columna L’aigua mediterrània que surt pel fons de l’estret de Gibraltar cap a l’Atlàntic es barreja amb l’aigua circumdant mentre va davallant per densitat, i assoleix, a l’altura del cap San Vicente, una temperatura d’uns 10°C i una salinitat de l’ordre de 36,2 PSU D’una manera similar, l’aigua de la mar Roja i el golf Pèrsic forma també una massa d’aigua intermèdia que penetra en l’oceà…

A molts països es refereix a un punt zero d’anivellament , que correspon al nivell mitjà de les aigües en un punt determinat, generalment un port a l’Estat espanyol és el d’Alacant Les altituds oficials, o referències d’anivellament , són anotades en rètols a les estacions de ferrocarril i, sovint, en edificis i indrets rellevants L’altitud és determinada mitjançant els altímetres , i la diferència d’altitud entre dos punts propers, mitjançant els nivells En els mapes són especificades a les cotes , punts acompanyats d’un número que indica l’altitud en metres o en peus, i a les…

Estudià a la Sorbona, fou deixeble d’André Cholley i treballà sota la direcció de Pierre Birot Professor de geomorfologia a la Universitat de Tours, l’any 1952 inicià una recerca geomorfològica, estratigràfica i tectònica del Terciari continental de la Depressió de l’Ebre, entesa en el sentit més ampli des de Vic a Burgos, i dels Pirineus a la serralada Ibèrica, amb una important tasca de cartografia geomorfològica i alhora de síntesi evolutiva dels terrenys continentals que comprenen, a més de la Depressió Central Catalana, un bon nombre d’altres, com les de Calatayud, Móra d’Ebre, etc…

A la mar és particularment important, ja que determina zones molt riques en pesca en provocar una barreja vertical de substàncies nutritives en uns ecosistemes molt estratificats i delimitats per la banda estreta de la regió fòtica A l’oceà, els afloraments poden produir-se prop de la costa, reben llavors el nom d' aflorament costaner Els més importants es produeixen en trams dels marges orientals dels oceans on el vent regnant, associat generalment als anticiclons centrats sobre la mar, bufa parallelament a la costa o en direcció lleugerament de terra a mar, de tal manera que genera un…

Les tècniques topogràfiques permeten d’elaborar els anomenats mapes topogràfics d’una porció de la superfície terrestre, que són les representacions gràfiques de les característiques físiques d’aquesta superfície Aquests mapes permeten a qualsevol persona de conèixer el terreny representat amb tots els seus detalls naturals i artificials sense necessitat de veure'l realment Quan el terreny representat té poca extensió, la seva representació gràfica és anomenada pla topogràfic Per a l’elaboració d’aquestes representacions gràfiques, la topografia refereix totes les seves operacions a una…

Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha…