Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
urbanització
Urbanització espontània a Mendocita, barri de Lima, entre el 1942 i el 1961; el barri és absorbit per la trama regular de la ciutat, però es manté com a illot marginat cada cop més dens
© Fototeca.cat
Geografia
Sociologia
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió dels modes de vida urbans.
Encara que apareix en fases històriques diverses, l’explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial Alhora, a partir d’un ritme en el creixement de la població urbana, s’ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals En començar el s XIX només Londres i París, entre totes les ciutats del món, superaven el mig milió d’habitants Nàpols, Moscou i…
àrea suburbana
Geografia
Espai situat fora de la ciutat (morfològicament delimitada), però que s’hi integra funcionalment.
Comprèn, doncs, una aurèola de nuclis satèllits i les vies de comunicació, les aigües, els boscs i els camps conreats o no que els separen de la ciutat i entre ells Per això hom ha proposat també el terme d’àrea rururbana Així s’explica que prolonguin funcions intraurbanes residencial, de dormitori, industrial, de distribució comercial i n'assumeixin d’altres d’específiques hortícola, allotjament, annexos urbans els principals, llocs d’esbarjo, etc Una gran ciutat, juntament amb l’àrea suburbana que pot incloure altres ciutats prou importants, és anomenada sovint àrea metropolitana Als països…
Antoine Thompson d’Abbadie
Geografia
Lingüística i sociolingüística
Científic nascut a Irlanda però de família francesa i educat a França.
El 1835 estudià, al Brasil, el magnetisme terrestre Amb el seu germà, Arnaud Michel d’Abbadie Dublín 1815 — Urruña, Lapurdi 1893, realitzà, del 1837 al 1848, estudis geodèsics, filològics, lexicogràfics i geogràfics a Etiòpia Catalogue raisonné des manuscrits éthiopiens , 1859 Geodésie de la haute Éthiopie , 1873
mar llarga
Geografia
Transports
Estat de la mar quan les ones són molt amples però molt baixes.
clima mediterrani
Àrees del món amb clima mediterrani que comparteixen les característiques del bioma
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Clima típic dels països de la Mediterrània, que li dóna nom, però no n’és exclusiu, car es dóna a les costes occidentals dels continents, entre 30° i 45° de latitud, sense ésser zonal.
És un clima de transició entre l’humit de les costes orientals i el sec dels deserts litorals tropicals, caracteritzat per l’alternança de dues estacions una de seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern La secada estiuenca és gran i totalment original, car normalment les pluges solen coincidir amb l’estació càlida És deguda al trasllat a aquestes latituds, a l’estiu, de les altes pressions subtropicals L’hivern, que arriba sobtadament, suposa el domini del règim ciclònic i de la pluja Els dies de precipitació, però, són pocs i coincideixen amb tipus de…
arrondissement
Geografia
Circumscripció administrativa de segon ordre de França i de Bèlgica més petita que el departament o província, però més extensa que el cantó.
submesoescala
Geografia
Escala situada entre la mesoescala i la microescala en la qual la rotació i l’estratificació són importants, però ja no hi ha equilibri geostròfic.
antec | anteca
Geografia
En la geografia dels grecs antics, dit de la persona que és situada en el mateix meridià però en paral·lels oposats equidistants de l’equador.
fiumara
Geografia
Curs d’aigua irregular, típic dels climes mediterranis, que va eixut durant quasi tot l’any per manca de precipitacions, però que esdevé impetuós quan plou.
Aquest terme és originari de la Itàlia meridional Calàbria, Basilicata, Sicília i equival, aproximadament, al de uadi
altimetria
Geografia
Part de la topografia que s’ocupa de mesurar les altures, referides a un pla de comparació que generalment, però no necessàriament, és el nivell de la mar.
L’aparell essencial n'és el nivell, el qual serveix per a trobar les diferències d’altures entre els punts i després referir-les al pla ja establert