Resultats de la cerca

Consisteix en una ampolla normalment, d’uns 1,25 l de capacitat que, fixada a un cable que resta unit al vaixell, hom llença a l’aigua i permet que s’enfonsi fins assolir la profunditat desitjada Un cop assolida aquesta, hom fa relliscar pel cable el missatger , que és un pes que quan arriba a l’ampolla allibera la trava que la mantenia unida per la part superior al cable L’ampolla gira al voltant de la trava inferior que continua unint-la al cable, i en fer-ho les vàlvules de l’ampolla van tancant-se a fi d’atrapar l’aigua d’aquella profunditat Sovint, un segon mitssatger és…

Els inicis dels sistemes d’informació geogràfica cal cercar-los durant els anys seixanta impulsats per entitats responsables de gestionar recursos amb implantació espacial Els avenços en sistemes gestors de bases de dades i les noves tecnologies han fet que els darrers anys tinguin una elevada capacitat per emmagatzemar i analitzar la informació Inclouen un maquinari i un programari, treballen amb dades georeferenciades i amb informació geogràfica, i permeten gestionar i analitzar tota la informació espacial i les dades geogràfiques Les capacitats d’anàlisi d’aquests sistemes també permeten…

L’alidada és formada per una pínnula i un prisma triangular situats als extrems d’un mateix diàmetre sobre la caixa de la brúixola, i permet fer alhora la visió del cercle graduat i la definició de visuals juntament amb la pínnula En aquestes condicions, en visar un punt, la lectura feta al cercle graduat fix a l’agulla a través del prisma serà l’azimut magnètic d’aquell punt respecte a l’estació El fons de la caixa sol ésser constituït per un mirall a fi de disminuir l’error en la lectura Difereix d’un azimutal en el fet que el cercle graduat gira amb la ullera, mentre que els…

Des de temps antic alguns passatges són coneguts amb aquest nom la Porta d’Aquitània , a Tolosa, entre les Cevenes i els Pirineus, que comunica la Mediterrània amb l’Atlàntic les Portes de la Càspia o de Sirdāra , a l’altiplà de l’Iran les Portes de Cilícia , a les muntanyes d’Amanos, prop del golf d’Iskenderun Àsia anterior, ruta per on penetraren a Síria, entre d’altres, els croats les Portes de Ferro, entre els Alps transsilvànics i els Balcans, per on passa el Danubi, etc

Consisteix en una post de dibuix, muntada sobre un trípode que permet d’orientar-la lliurement, i sobre la qual hom fixa el paper de dibuix Va proveïda, a més a més, d’una alidada que permet de dirigir visuals a diferents punts del terreny a partir de les quals hom dibuixa el pla La planxeta és un instrument poc precís, però és de gran utilitat per a aixecar plans de terrenys irregulars

Consta essencialment d’un prisma, amb l’angle de desviació poc accentuat, darrere el qual hi ha una ullera Per tal de mesurar la distància fins a un lloc determinat, hom hi enfoca un regle graduat, del qual únicament hom pot observar, amb l’aparell, la imatge de dos punts l’alineat amb la ullera i el que és observat a causa de la refracció produïda pel prisma A partir de la distància entre aquests dos punts, coneguda gràcies al regle graduat, hom pot deduir la distància real del punt observat a l’aparell

Permet visualitzar les estratègies comercials i determinar les localitzacions de major potencialitat en un negoci

Aquesta lectura geocultural li permet d’aconsellar, d’illustrar, d’assistir en una tasca, una empresa, una decisió, etc

Permet calcular la diferència de geopotencial entre diferents superfícies isobàriques inclinació relativa i, en conseqüència, el valor del component baroclínic del corrent a gran escala corrent geostròfic

Aquesta propietat es pot determinar mitjançant el nombre de Richardson, que indica la importància relativa entre el gradient vertical de densitat i el gradient vertical de velocitat El criteri acceptat estableix que, si el nombre de Richardson és major d’un quart, es tracta d’un règim laminar, és a dir, d’un moviment de fluid per capes ben definides en cas contrari, es parla de règim turbulent, on el moviment del fluid és en totes direccions i totalment aleatori