Resultats de la cerca

Mariner, fou adoptat per un nord-americà anomenat Stanley El 1869 fou enviat pel New York Herald a l’Àfrica, a la recerca de Livingstone, que trobà a la riba oriental del llac Tanganyika Havent tornat a Europa, el 1874 començà un nou viatge a l’Àfrica explorant regions de la zona intertropical llacs Victòria, Albert, Tanganyika, conca del riu Congo En una altra expedició 1879-84 remuntà, en una primera etapa, el riu Congo fins al Stanley Pool De retorn a Anglaterra, després d’haver fet una sèrie d’altres exploracions, rebé el títol de sir i fou elegit membre de la cambra dels comuns Entre els…

Fou director de la Russian American Company i promogué el comerç de Rússia amb la Xina i Califòrnia El 1799 prengué possessió d’Alaska en nom del seu país

Establert a Itàlia, entrà en el cercle científic del papa Lleó X, es convertí al cristianisme prengué el nom de Giovanni Leone i escriví, en italià, una descripció de l’Àfrica del nord 1526, fruit dels seus nombrosos viatges anteriors Refugiat a Tunísia, sembla que tornà a l’islam

Estudià, a la Universitat d’Uppsala, ciències de la natura i meteorologia El 1926 prengué part en una expedició al pol nord, duta a terme sota la direcció de Nobile, amb el dirigible “Norge” Morí en un intent de salvació de Nobile i dels altres tripulants del dirigible, accidentat, “Italia”

General major es dedicà a l’estudi de l’Àsia Central, fou professor de geografia en escoles militars i membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències de Peterburg És conegut per les expedicions i els estudis geogràfics sobre l’Àsia Central Travessà diverses vegades Mongòlia Estudià el desert de Gobi, la localització del Tibet i altres característiques d’aquest territori La ciutat on morí en prengué el nom 1939, Prževal’sk

Ensenyà a Yale 1905-15 i dirigí les expedicions d’aquesta universitat a l’Amèrica del Sud Fou nomenat director de l’American Geographical Society 1915-35 i president de la John Hopkins University 1935 Prengué part en la conferència de pau de París 1917 com a geògraf Fou també president de l’Association of American Geographers Entre les seves obres cal esmentar South America i Geography in relation to the Social Sciences 1934

L’any 1901, amb el vaixell Discovery , prengué part a l’expedició a l’Antàrtida, manada per Scott Més tard 1909, en un intent d’atènyer el pol sud, arribà fins als 88° 23’ de latitud S En una altra expedició a les regions antàrtiques 1914, el seu vaixell Endurance fou destruït pel glaç mar de Weddell Morí durant un altre viatge a l’Antàrtida Relatà els seus viatges en obres com The Heart of the Antarctic

L’any 1526 prengué part en una expedició a les costes sud-americanes, manada pel venecià Sebastiano Caboto, que es trobava aleshores al servei de Carles V l’expedició remuntà els rius de la Plata, Paraná i Paraguai De retorn a Espanya, treballà en la confecció de mapes en la Casa de Contratación de Sevilla, on fou nomenat mestre d’astronomia i cosmografia Escriví El libro de las longitudes 1551 i Islario general del mundo 1560

Sota el comandament d’Alfonso de Albuquerque prengué part, juntament amb el seu germà Simão, en la presa de Goa 1510 i en la conquesta de Malaca 1511 Al gener del 1513 sortí de Malaca amb l’encàrrec d’iniciar relacions comercials amb la Xina, però, no havent reeixit, tornà Al setembre de l’any 1517 arribà a Canton amb l’ambaixador Tomé Pirés i realitzà la seva missió L’any 1518 tornà a Malaca i poc després anà a Portugal

Oficial de l’exèrcit de l’Índia, explorà i estudià regions de l’Himàlaia, el Tibet, i durant la guerra de Crimea, el Caucas Més tard prengué part amb Burton en una expedició a l’Àfrica Central, on descobrí el llac Victòria 1858, que suposava que era la font del Nil L’any 1860 explorà amb Grant regions d’Uganda i navegà finalment pel Nil, aigües avall Relatà una part dels seus viatges a Journal of the Discovery of the Source of the Nile 1863