Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
territori
Economia
Geografia
Política
Porció de la superfície terrestre subjecta d’apropiació per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències (polítiques, administratives, etc).
Descrit i definit per la geografia tant en termes polítics emplaçaments de grups ètnics, nacionals o vertaders estats, com econòmics estructura i especialització productives, existència de recursos naturals, actualment hom tracta d’explicar-ne l’actual configuració espacial i molt en concret el problema dels desequilibris territorials
ecumene
Geografia
Conjunt de les terres habitades permanentment.
S'oposa a l' anecumene , sempre deshabitat El límit entre totes dues àrees és denominat límit anecumènic El concepte d’ecumene nasqué a Grècia en discutir hom la teoria de l’esfericitat de la terra i plantejar el problema de les seves dimensions Eratòstenes afirmava que la gran illa del món o ecumene era una massa continental, voltada per la mar també Estrabó seguí aquesta teoria
Eratòstenes
Astronomia
Geografia
Matemàtiques
Astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Director de la biblioteca d’Alexandria La part principal de la seva obra són els escrits sobre astronomia, matemàtiques i geografia Mesurà la circumferència terrestre amb un error d’uns 90 km respecte a les estimacions actuals, i també l’obliqüitat de l’eclíptica per mitjà de l’observació de la diferència existent entre les altures del Sol durant els solsticis d’estiu i d’hivern Estudià el problema de la duplicació del cub i inventà un sistema mecànic per tal d’obtenir, donats dos segments, llur mitjana proporcional Ideà l’anomenat garbell d’Eratòstenes , que proporciona el…
capital
Geografia
Població que és seu dels òrgans suprems de govern d’un estat.
L’aparició de la capital és històricament lligada a la creació de l’estat modern i és el símbol de la seva voluntat centralitzadora l’acumulació de funcions polítiques, diplomàtiques, administratives i de serveis diversos afavoreix una gran concentració d’habitants i de riquesa i la construcció d’edificis grans i nobles, així com un creixement demogràfic notable, que pot arribar a potenciar una diversificació de funcions molt més gran La determinació de la capitalitat, per tal com és un acte principalment volitiu per part dels qui tenen el poder, ha provocat grans rivalitats entre les ciutats…
hàbitat
Geografia
Localització territorial de la població humana.
El lloc que ocupa aquesta població planteja el problema bàsic d’adaptació d’aquí ve que les característiques distintives d’una població siguin en part atribuïbles a les peculiaritats del seu hàbitat La concepció d’aquest respon a dos punts de vista diferents el d’àrea natural i el d’àrea cultural Qualsevol àrea físicament delimitada per elements que constitueixen una unitat fisiogràfica definida rius, costes, etc és una àrea natural Aquest terme és aplicat a àrees de clima, tipus de sòl o vegetació uniformes i a àrees que presenten una combinació d’aquests factors El concepte d’…
corrent marí

Principals corrents marins
© Fototeca.cat
Geografia
Moviment d’una massa d’aigua de mar en un sentit determinat.
El moviment ondulatori de la superfície origina les ones i no representa un corrent, puix que gairebé no origina desplaçament de l’aigua Els corrents marins són produïts per la suma de molts factors diversos, que, en trets generals, són l’acció del vent, de les marees i de les diferències de densitat de dues masses d’aigua L’acció de les marees té un caràcter periòdic, i és influïda per molts factors diferents, la qual cosa fa que l’oscillació sigui molt variada segons les costes Els corrents originats per diferències de densitat, anomenats també corrents…
Pere Estasen i Cortada
Economia
Filosofia
Geografia
Dret
Advocat, filòsof, economista i geògraf.
Políticament era regionalista Fou cofundador i secretari del Foment del Treball Nacional, del qual se separà per a formar el Foment de la Riquesa de Catalunya Membre de l’Ateneu Barcelonès on provocà una escissió l’Ateneu Lliure, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona Propagà el positivisme en El positivismo o sistema de las ciencias experimentales 1877, i en unes conferències als ateneus de Madrid i Barcelona Fundà “El Eco de la Producción” 1880, dirigí el “Diario de Comercio” i collaborà a “La España Regional”, a la…
oceanografia
Geografia
Geologia
Ciència que estudia els oceans i els mars.
Servint-se de la física, la geologia, la biologia, la química i les matemàtiques, darrerament ha evolucionat espectacularment gràcies als nous mitjans tècnics d’exploració de les profunditats, sobretot d’ençà de la utilització de la sonda acústica 1918 i dels instruments de mesurament i materials precisos ecosondes, fotografia submarina, reflexió sísmica, escafandres, etc dels vaixells oceanogràfics 1940 i dels batiscafs batiscaf, que permeten una exploració racional de les mars En aquest sentit, l’oceanografia s’obre a noves dimensions, fonamentals per al futur de la humanitat Potencialment…
espai
Economia
Geografia
Suport de les relacions entre els sistemes físic i humà, objecte de la geografia i d’una branca de l’economia.
L’espai geogràfic és fet i evoluciona a partir dels conjunts de relacions, però sempre dins la superfície de la Terra és canviant i diferenciat i la seva forma exterior és el paisatge Antigament els geògrafs reduïen l’estudi de l’espai a l'ecumene, però actualment hom eixampla aquest estudi a tot l’espai accessible a l’home, que és tota la superfície de la Terra Cada punt de l’espai pot ésser localitzat mitjançant les coordenades, l’altitud i l’emplaçament, i el que importa és la seva situació respecte al conjunt on s’inscriu i amb el qual es relaciona la posició, que és canviant Els fets…
mas

mas les Romagueres (Osor)
© JoMV
Geografia
Història
Explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d’aquesta explotació.
S'originà durant l’alta edat mitjana a la Catalunya oriental, especialment al Prepirineu i a la Serralada Transversal Solsonès, Berguedà, Osona, Ripollès, Garrotxa, car les propietats feudals, per pressions econòmiques i demogràfiques, hagueren d’explotar al màxim llurs terres i dividir-les en masos Al seu origen era regentat per una família, que hi treballava i en vivia exclusivament El caràcter autàrquic exigia una gran varietat en els productes de la terra i una gran complexitat en l’organització de l’explotació, que requeria una gran pluralitat de tipus d’aprofitament, edificacions, etc…