Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
punt amfídrom
Geografia
Cadascun dels punts de la superfície de la mar en què l’amplitud de la marea és nul·la i al voltant del qual giren les línies cotidals.
El sentit en què giren aquestes línies és el de les agulles del rellotge en l’hemisferi sud, i en sentit contrari en l’hemisferi nord línia cotidal
punt cardinal
Rosa dels vents que indica els quatre punts cardinals del mapa Cataloniae principatus novissima et accurata descriptio (1552-1612), confeccionat per Johannes Baptista Vrints
© Fototeca.cat
Geografia
Cadascun dels quatre punts que divideixen l’horitzó en altres tants quadrants iguals, determinats per la posició del pol boreal (nord, N) i per la del sol en creuar el meridià (sud, S), en sortir (est, E) i en pondre’s (oest, W o O).
punt col·lateral
Geografia
En els quadrants que formen els quatre punts cardinals, el punt situat a igual distància entre dos punts cardinals: nord-est (NE), nord-oest (NW o NO), sud-est (SE), sud-oest (SW o SO).
punt de tangència
Geografia
Punt inicial o final d’un revolt d’una via de ferrocarril o d’una carretera.
punt de canvi
Geografia
Cadascun dels punts on es tallen dos costats consecutius d’una poligonal qualsevol, quan l’un no és la prolongació de l’altre.
anivellació simple
Anivellació simple. ( métode del punt mitjà )
© Fototeca.cat
Geografia
Anivellació referida a un mateix pla de comparació, mesurada per mitjà d’una sola estació de l’aparell.
El millor mètode d’anivellació simple és el mètode del punt mitjà hom colloca l’aparell sobre l’alineació AB que formen els dos punts i a la mateixa distància d’ambdós Fent la lectura a les dues mires, collocades una a cada punt, és més alt aquell en el qual la lectura és menor, i la diferència d’altitud és la de les corresponents lectures Z = L A — L B Per aquest mètode són anullats automàticament els errors instrumentals i els produïts per l’esfericitat de la Terra i per la refracció de la llum En el mètode del punt extrem , menys precís que l’…
coordenades geogràfiques
Sistema de coordenades geogràfiques
© Fototeca.cat
Geografia
Paràmetres que determinen la posicó d’un punt de la superfície terrestre.
Les línies de referència són l’equador terrestre i un meridià inicial o primer meridià, que hom pren per conveni, i que generalment és el meridià que passa per l’observatori de Greenwich meridià de Greenwich La longitud d’un punt P de la superfície terrestre és l’arc d’equador comprès entre el punt d’intersecció del meridià inicial amb l’equador i el punt d’intersecció del meridià local de P amb l’equador, comptat seguint el camí més curt i mesurat de 0° a 180° cap a l’est o cap a l’oest a partir del meridià inicial La latitud de P és l’arc del meridià…
estació
Geografia
Geologia
Punt del terreny on es col·loca el qui fa mesures topogràfiques o geodèsiques.
L’estació és presa com a vèrtex per a una triangulació, o com a punt de referència per a mesures d’altres tipus Hom acostuma a materialitzar-la sobre el terreny amb algun senyal determinat
haloclina
Geografia
Punt de l’oceà on hi ha la major variació vertical de salinitat amb la profunditat.
Atès que a l’oceà obert és difícil determinar aquest punt, normalment es fa referència a la zona d’increment ràpid de la salinitat amb la profunditat En regions costaneres on hi ha importants aportacions de rius es pot diferenciar clarament la zona de transició entre les aigües dolces de superfície i les aigües salines més profundes
latitud
Representació de la altitud geogràfica de Barcelona
© Fototeca.cat
Geografia
Distància que hi ha des d’un punt qualsevol de l’esfera terrestre a l’equador.
És mesurada en graus de 0° a 90° a partir de l’equador, ja sia cap al nord o cap al sud, seguint el meridià que passa pel lloc o punt de referència Tots els punts d’un mateix parallel tenen la mateixa latitud La incidència dels raigs solars sobre la Terra varia molt segons la latitud i explica en bona part les diferències climàtiques entre les diverses zones de l’esfera terrestre