Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
descobriment
Miniatura que representa la sortida de Venècia dels germans Polo en llur segon viatge
© Fototeca.cat
Geografia
Història
Descoberta d’un territori no conegut, generalment com a resultat d’una expedició de recerca.
La conquesta progressiva de l’espai pot ésser considerada com la continuació de l’esforç descobridor i viatger Els descobriments geogràfics són, per diverses raons, fets culturals en primer lloc, el que compta no és que hom arribi per primera vegada a un indret fins aleshores desconegut, sinó que el coneixement d’aquest fet es generalitzi en els diversos sectors de la societat A més, els descobriments comporten només l’enriquiment intellectual d’uns homes i d’unes cultures determinats Les contrades descobertes eren sempre habitades i, doncs, conegudes per l’home, però amb llur “descobriment”…
globus terraqüi
Geografia
Esfera que representa la superfície de la Terra esfera terrestre.
corba d’altura
Geografia
Lloc geomètric obtingut en representar en una carta Mercator el cercle d’altures iguals.
Per la complicació del seu traçat, normalment se'n representa la recta secant o tangent i constitueix el lloc geomètric de la posició de l’embarcació
model
Geografia
Epistemologia
Representació simplificada de la realitat.
Els models poden ésser icònics, analògics o simbòlics Un model icònic representa la realitat reduint-la d’escala un mapa, un model reduït en un model analògic un conjunt de propietats representa, per analogia, un altre conjunt de propietats les propietats d’un circuit hidràulic poden representar les relacions entre renda, consum i inversió finalment, un model és simbòlic quan són utilitzats elements abstractes un sistema d’equacions lineals En geografia, els models principals són cinc el de von Thünen, el de gravetat, la teoria dels llocs centrals, el de difusió i el de centre-perifèria El de…
nivell de no-moviment
Geografia
Profunditat de l’oceà en la qual s’assumeix que la velocitat del corrent és nul·la.
Aquesta hipòtesi és utilitzada en el context del balanç geostròfic per a donar velocitats absolutes de corrents i representa una bona aproximació quan es fa ús d’una profunditat molt gran, ja que a nivells profunds de l’oceà el corrent és molt petit
Martin Behaim
Geografia
Navegant i geògraf alemany.
Començà les activitats marineres als Països Baixos, des d’on es traslladà a Portugal, i fou nomenat geògraf d’algunes expedicions d’aquest país El 1492 tornà a Nuremberg, on construí el cèlebre globus terraqüi que representa tots els detalls terrestres coneguts abans del descobriment d’Amèrica Contribuí a l’ús de l’astrolabi en la navegació
convergència intertropical
Geografia
Zona de confluència dels vents del NE i SE que té una dependència estacional i que generalment està associada amb la zona de més temperatura superficial de la mar (zona equatorial).
Durant l’estiu de l’hemisferi sud, aquesta zona es troba desplaçada cap al S mentre que durant l’estiu de l’hemisferi nord se situa més cap al N Al llarg de tota la zona es produeixen fortes ascensions de masses d’aire, que generen núvols de tipus cumulonimbus, la qual cosa representa un important mecanisme de distribució de calor cap a la troposfera a latituds baixes
cicle hidrològic

El cicle hidrològic
© Fototeca.cat
Ecologia
Geografia
Circulació contínua de l’aigua, sota diferents estats, entre l'oceà, l’atmosfera i la litosfera.
El principal component del cicle és l’oceà, el qual conté més del 97% de les reserves totals d’aigua Ordenat de major a menor quantitat d’aigua continguda, la resta de components del cicle són l’aigua sòlida de la regió Antàrtica, aigua líquida subterrània, aigua líquida de rius i llacs i aigua gasosa en forma de vapor d’aigua a l’atmosfera Dins del cicle, el procés d’evaporació representa no sols una transferència d’aigua des de l’oceà cap a l’atmosfera, sinó que també és el principal mecanisme de pèrdua d’energia cap a l’atmosfera de la Terra El cicle de l’aigua
mapa batimètric
Geografia
Mapa que representa el fons submarí mitjançant corbes de nivell (isòbates), que corresponen a cotes expressades en valors negatius, comptats a partir de la superfície de la mar.
circulació termohalina
Ecologia
Geografia
Moviment de les masses d’aigua a l’oceà controlat per les variacions de densitat (la qual depèn de la temperatura i de la salinitat).
Aquest tipus de circulació es produeix a gran escala, és a dir, sobre tota la Terra, i representa un mecanisme d’intercanvi d’aigua i calor entre els diferents oceans La circulació s’inicia amb un refredament de les aigües superficials, que s’enfonsen perquè arriben a ser més denses que les inferiors La principal zona de formació d’aquests corrents se situa al nord de l’oceà Atlàntic L’aigua densa enfonsada comença un recorregut pels nivells inferiors de l’oceà, per la qual cosa aquest tipus de circulació també es denomina circulació profunda D’acord amb els estudis realitzats, s’han proposat…