Resultats de la cerca

És mesurada en graus de 0° a 90° a partir de l’equador, ja sia cap al nord o cap al sud, seguint el meridià que passa pel lloc o punt de referència Tots els punts d’un mateix parallel tenen la mateixa latitud La incidència dels raigs solars sobre la Terra varia molt segons la latitud i explica en bona part les diferències climàtiques entre les diverses zones de l’esfera terrestre

Els models poden ésser icònics, analògics o simbòlics Un model icònic representa la realitat reduint-la d’escala un mapa, un model reduït en un model analògic un conjunt de propietats representa, per analogia, un altre conjunt de propietats les propietats d’un circuit hidràulic poden representar les relacions entre renda, consum i inversió finalment, un model és simbòlic quan són utilitzats elements abstractes un sistema d’equacions lineals En geografia, els models principals són cinc el de von Thünen, el de gravetat, la teoria dels llocs centrals, el de difusió i el de centre-perifèria El de…

Especialitzat en geografia humana i econòmica, creà un mètode de representació cartogràfica del poblament mitjançant una sèrie de punts

Fou un dels fundadors de la Royal Scottish Geographical Society 1884 Introduí el sistema de representació del relleu per mitjà de colors La seva obra més coneguda és el Times Survey Atlas of the World 1921

Semblantment al cos de la temperatura isotermes i de la salinitat isohalines, la representació gràfica de les superfícies de densitat constant dóna informació sobre l’estructura horitzontal i vertical de les masses d’aigua a l’oceà

Professor a Königsberg i Göttingen, alternà els estudis geogràfics amb estudis físics i humans Des del 1879 dirigí el Geographisches Jahrbuch de l’institut geogràfic Perthes, de Gotha Atribuí una gran importància a la representació cartogràfica És autor, entre altres obres, de Die Bevölkerung der Erde ‘La població de la terra’, 1866 i Lehrbuch der Geographie ‘Manual de geografia’, 1877

Nomenat geògraf reial el 1729, es dedicà preferentment a la geografía física i a la cartografia i introduí un sistema de representació de les conques hidrogràfiques El 1732, basant-se en les narracions russes sobre les expedicions a l’estret de Bering, deduí l’existència de les illes Aleutianes i d’Alaska La seva obra — Géographie élémentaire ancienne et moderne 1769-72, Cartes et tables de la géographie physique et naturelle 1757 i Mémoire sur les pays de l’Asie et de l’Amérique no publicada fins el 1775— influí en Alexandre von Humboldt

Al començament dels anys noranta començà a investigar la història de l’excursionisme a Catalunya i seguí amb l’estudi de la muntanya com a nova geografia cultural De les seves publicacions destaca Els Pirineus maleïts Natura, cultura i economia moral en les societats dites tradicionals 2000, Aproximació a la història de l’excursionisme terrassenc 2001, El paradís indicible La representació de Montserrat a l’edat moderna 2002, Del Paradís a la Nació La muntanya a Catalunya Segles XV-XX 2004 i Història social de l’excursionisme català El franquisme 2008