Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
radi de deformació de Rossby
Geografia
Longitud característica a partir de la qual els efectes de la rotació de la Terra comencen a ser importants davant d’altres contribucions.
Se'n poden distingir dos tipus en funció de l’estructura vertical del fluid Si el fluid és homogeni, el radi de Rossby, anomenat en aquest cas de Rossby barotròpic, és el quocient entre la velocitat de propagació d’una ona de gravetat i el paràmetre de Coriolis A mar oberta, amb profunditats d’entre 4000 i 5000 m, el radi de Rossby resultant és d’uns 2000 m A la plataforma continental, amb profunditats entre 50 i 100 m, el radi de Rossby és d’uns 200 m Si el fluid està estratificat, el radi de Rossby, anomenat de Rossby baroclínic, dependrà de la velocitat d’ona associada a l’…
megalòpolis
Geografia
Nom amb què hom designa un conjunt de metròpolis que formen una enorme aglomeració urbana.
Aquest terme fou utilitzat pel geògraf Jean Gottmann per a designar la façana marítima del NE dels EUA, que, al llarg d’uns 800 km de longitud, s’estén des de Boston fins a Washington, passant per Nova York, Filadèlfia i Baltimore Hom pot assimilar el concepte de megalòpolis al de conurbació També és una megalòpolis la coalescència resultant del creixement independent de diverses conurbacions, les quals configuren un espai de desenes o centenars de km 2 d’extensió Les megalòpolis formen grans nebuloses urbanes, concentren una gran massa de població la megalòpolis de Boston a…
climograma
Meteorologia
Geografia
Diagrama en què són representades les dades de temperatures (ordenades) i precipitacions (abscisses) mensuals d’una localitat, la gràfica resultant del qual permet d’obtenir els índexs climàtics.
El terme fou creat per T Griffith Taylor Amb canvis d’escala i afegint noves dades hom confecciona diferents tipus de climogrames, com el de Visher, per a predir les collites, o el de Gaussin, per a estudiar l’aridesa
deriva litoral
Geografia
Transport i repartició dels elements sorrencs o terrígens que efectuen les ones quan incideixen contra la costa obliquament, la qual cosa produeix un moviment en ziga-zaga de cada element la resultant del qual és paral·lela a la costa.