Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
nutriclina
Ecologia
Geografia
Zona de ràpida transició de la concentració de nutrients amb la profunditat.
En general hi ha quatre zones i capa superficial 100-200 m, amb baixa concentració de nutrients ii capa d’alguns centenars de metres, on la concentració augmenta a causa dels processos d’oxidació de matèria orgànica iii capa d’uns 500-1 000 m, on normalment la concentració és màxima i iv capa fins al fons, on la concentració es manté constant
haloclina
Geografia
Punt de l’oceà on hi ha la major variació vertical de salinitat amb la profunditat.
Atès que a l’oceà obert és difícil determinar aquest punt, normalment es fa referència a la zona d’increment ràpid de la salinitat amb la profunditat En regions costaneres on hi ha importants aportacions de rius es pot diferenciar clarament la zona de transició entre les aigües dolces de superfície i les aigües salines més profundes
extraradi
Geografia
Sector que envolta el centre urbà d’una població i que constitueix una transició vers el medi rural proper.
clima oceànic
Meteorologia
Geografia
Clima de règim marítim de les façanes occidentals dels continents a la zona temperada.
Es caracteritza pels hiverns suaus, els estius frescs, una oscillació tèrmica molt petita i l’existència d’estacions intermèdies molt ben definides Les pluges hi són abundants i repartides al llarg de l’any La humitat és elevada, i també la nebulositat, a causa del pas de pertorbacions de front polar Els vents de l’oest hi bufen d’una manera intensa A mesura que hom s’allunya de la costa la influència oceànica disminueix, i s’origina aleshores el clima semioceànic , que és una transició respecte als climes subcontinental i continental Alguns autors fan servir la denominació de…
Tomàs Vidal i Bendito
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en història a la Universitat de Barcelona 1966, on es doctorà 1974, en fou professor des del 1966 Interessat per la geografia agrària i especialment per la geografia social i de la població, i també per la cartografia temàtica, publicà diversos treballs sobre moviments migratoris, transició demogràfica i tècniques d’anàlisi demogràfica, així com sobre Menorca Evolución de la agricultura y de la propiedad rural en Menorca 1969 i La casa rural menorquina 1972 Dirigí l’ Atlas sòcio-econòmic de Catalunya 1980-82 Fou fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis, on presidí…
clima mediterrani

Àrees del món amb clima mediterrani que comparteixen les característiques del bioma
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Clima típic dels països de la Mediterrània, que li dóna nom, però no n’és exclusiu, car es dóna a les costes occidentals dels continents, entre 30° i 45° de latitud, sense ésser zonal.
És un clima de transició entre l’humit de les costes orientals i el sec dels deserts litorals tropicals, caracteritzat per l’alternança de dues estacions una de seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern La secada estiuenca és gran i totalment original, car normalment les pluges solen coincidir amb l’estació càlida És deguda al trasllat a aquestes latituds, a l’estiu, de les altes pressions subtropicals L’hivern, que arriba sobtadament, suposa el domini del règim ciclònic i de la pluja Els dies de precipitació, però, són pocs i coincideixen amb tipus de…
Josep Vicent Boira i Maiques

Josep Vicent Boira i Maiques
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València 1986, amplià estudis a la Università degli Studi de Milano 1986-89 Es doctorà el 1991 per la Universitat de València, on des del 1989 desenvolupa la carrera acadèmica N’ha estat successivament professor de geografia urbana al Departament de Geografia com a becari, professor ajudant 1989-93 i titular des del 1994 catedràtic de geografia humana des del 2017 En 2006-12 fou director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i el 2014 fou nomenat delegat del rector de Comunicació Institucional i Coordinació…
clima

Mapa climàtic del món
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Conjunt de condicions normals que caracteritzen l’atmosfera d’un lloc determinat i que són definides pels valors mitjans dels diferents elements climàtics, llurs valors extrems i la freqüència o durada dels fenòmens atmosfèrics durant un període de temps molt llarg.
Cal no confondre’l mai amb el temps atmosfèric Hom l’empra alhora com a sinònim de zona climàtica i de règim climàtic, en parlar de clima fred o de clima tropical Tots aquells fenòmens que es produeixen a la superfície de la Terra i que sense ésser pròpiament climàtics repercuteixen directament sobre el clima, com la latitud, la continentalitat i l’altitud i altres menys importants, com el tipus de sòl, la vegetació o el factor humà, constitueixen els factors climàtics La influència de la latitud sobre el clima és deguda al desigual escalfament de les zones de la terra en rebre els raigs del…
reserva de la biosfera

Reserva de la biosfera de Yellowstone-Grand Teton (EUA)
© Unesco
Geografia
Ecologia
Figura internacional de protecció de la natura creada el 1974 per la UNESCO en el marc del Programa Home i Biosfera (MaB, de l’anglès Man and Biosphere) amb l’objectiu de promoure una relació d’equilibri entre les accions humanes i el medi natural.
S’aplica a àrees amb ecosistemes terrestres o marins, o amb una combinació d’ambdós El seu origen data d’una conferència intergovernamental d’experts del 1968 durant la qual hom posà les bases científiques per a dur a terme un ús racional dels recursos naturals Les primeres reserves de la biosfera de la xarxa mundial es designaren l’any 1976 L’any 1983, la UNESCO i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient PNUMA, amb la cooperació de la FAO i la Unió Mundial per a la Natura UICN, organitzaren el Primer Congrés Internacional de Reserves de la Biosfera a Minsk Bielorússia Un any més…