Resultats de la cerca

Els raigs solars hi cauen verticalment o gairebé verticalment, i la temperatura mitjana del mes fred oscilla entorn dels 18°C S'estenen aproximadament d’un tròpic a l’altre —un xic més al N del tròpic de Càncer i un xic més al S del tròpic de Capricorn— En certa manera, comprenen una gran part de les zones intertropicals El clima tropical es diferencia del desèrtic i de l’equatorial perquè té una manifesta alternança de pluja i sequedat, és a dir, no és ni sempre plujós, ni sempre sec Per tant, segons aquest punt de vista, les regions de clima tropical són limitades…

La relativa uniformitat de propietats temperatura, gradient tèrmic, humitat és originada durant un període d’uns quants dies, quan una mateixa massa d’aire, sotmesa a pressions altes i gairebé estacionàries, resta situada sobre una regió determinada, dita font de massa d’aire Un equilibri entre les propietats superficials i les de la massa és establert d’aquesta manera Quan la massa d’aire primària deixa la regió on s’origina, el seu equilibri és pertorbat i adquireix propietats de les superfícies sobre les quals es desplaça, més abundantment segons la durada de la trajectòria, amb la qual…

Va acompanyat de vents de superfície de gran velocitat superiors als 160 km/h, pluges torrencials i tempestes, i es produeix durant els mesos d’agost i setembre Els huracans s’originen al centre i a l’oest de l’oceà Atlàntic, i el seu recorregut és normalment en direcció oest-nord-oest També es produeixen ciclons tropicals a l’oest de l’oceà Pacífic, el golf de Bengala i Queensland Austràlia, encara que s’anomenen tifons Els huracans no són tan recurrents com les inundacions, però provoquen més d’una tercera part de les morts causades per fenòmens naturals els terratrèmols, poc recurrents,…

Estudià a la Universitat de Bahia Professor a les universitats catòlica de Bahia 1954-60, Sorbona 1968-71, Toronto 1972-73, Columbia 1974 i São Paulo des del 1985, treballà a l’Àfrica tropical i mediterrània i a l’Amèrica del Sud És autor de Le métier de la géographie en pays sousdeveloppé 1963, Por uma Geografia nova 1981 i Brasil território e sociedade no início do século XXI 2001

Encara que la meteorologia moderna ha centrat aquest fenomen a l’Àsia meridional, on fou per primera vegada estudiat, hom ha parlat de climes monsònics en altres regions intertropicals Àfrica oriental, golf de Guinea i, fins i tot, extratropicals SW d’Europa, Escandinàvia, basant-se només en el fet superficial de l’atracció i la dispersió periòdica dels vents originada per les altes i les baixes tèrmiques d’algunes regions continentals Les pluges monsòniques, pel fet de coincidir amb l’estiu, originen un bosc tropical amb espècies caducifòlies i faciliten una agricultura rica

Llicenciat en geografia 1946 i dret 1950, es doctorà en geografia 1966 Entre d’altres, fou professor titular de geografia i oceanografia tropical de la Universitat de Montpeller 1968-79 i professor d’etologia i conservació d’espècies animals del Museu Nacional d’Història Natural de París 1979-88 Presidí la comissió d’ecologia de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura 1991-94 És autor, entre altres obres, de  Géographie des mers 1965, L’histoire des pêches thonières  1996 i  La pêche en Méditerranée  2000, i dels articles corresponents a les comarques del Capcir,…

A la primavera, a les latituds mitjanes, la creixent insolació i l’agitació mecànica en la capa superficial del mar fan que aquest guanyi calor, que penetra i es redistribueix en una capa superficial ben barrejada, a sota de la qual hi ha un canvi relativament brusc disminució de temperatura termoclina Mentre la insolació és important i l’agitació, relativament dèbil, la termoclina és prima, molt marcada i situada a poca fondària A mesura que l’agitació augmenta i quan a la tardor disminueix la insolació, la massa d’aigua perd calor, la termoclina s’afebleix i la seva profunditat augmenta…

Cal no confondre’l mai amb el temps atmosfèric Hom l’empra alhora com a sinònim de zona climàtica i de règim climàtic, en parlar de clima fred o de clima tropical Tots aquells fenòmens que es produeixen a la superfície de la Terra i que sense ésser pròpiament climàtics repercuteixen directament sobre el clima, com la latitud, la continentalitat i l’altitud i altres menys importants, com el tipus de sòl, la vegetació o el factor humà, constitueixen els factors climàtics La influència de la latitud sobre el clima és deguda al desigual escalfament de les zones de la terra en rebre els raigs del…

El terme ha adquirit, però, un sentit geològic i biològic Hom ha proposat de definir-lo com el límit al qual tendeixen els climes mediterrani, tropical i continental Modernament en són considerades com les principals característiques la migradesa de les precipitacions i una absència gairebé total de fauna i de flora Així, el terme ha ampliat el seu contingut i engloba deserts freds, com ara el centreoriental d’Islàndia, deserts temperats, com els de la mar d’Aral, i deserts càlids, com és ara el del Sàhara Els deserts càlids i temperats es caracteritzen per temperatures extremes, amb una gran…