Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
força del gradient horitzontal de pressió
Geografia
Força associada a les diferències de pressió existents en punts situats a la mateixa altura, que actua en direcció horitzontal, dels punts amb més pressió cap als que en tenen menys.
En hidrodinàmica, el component horitzontal del gradient de pressió genera una força per unitat de volum que, en dividir-la per la densitat, expressa la força per unitat de massa o acceleració associada a aquest gradient Als oceans o grans llacs, la magnitud d’aquest terme és del mateix ordre que el terme de Coriolis 10 - 4 m s - 2
massa d’aire
Meteorologia
Geografia
Volum molt gran d’aire les propietats físiques del qual són relativament uniformes; assoleix una extensió horitzontal de diversos centenars de quilòmetres.
La relativa uniformitat de propietats temperatura, gradient tèrmic, humitat és originada durant un període d’uns quants dies, quan una mateixa massa d’aire, sotmesa a pressions altes i gairebé estacionàries, resta situada sobre una regió determinada, dita font de massa d’aire Un equilibri entre les propietats superficials i les de la massa és establert d’aquesta manera Quan la massa d’aire primària deixa la regió on s’origina, el seu equilibri és pertorbat i adquireix propietats de les superfícies sobre les quals es desplaça, més abundantment segons la durada de la trajectòria, amb la qual…
llit fluvial
Geografia
Espai del riu per on s’escorren les aigües.
Segons el cabal del riu, el llit pot ésser més gran o més petit així, hi ha el llit d’inundació o llit major, pel qual corre el cabal en èpoques de crescuda, i el llit d’estiatge, típic dels rius mediterranis, que corre per damunt dels sediments recents del riu El cabal normal del riu corre pel llit aparent, generalment ben delimitat pels materials arrodonits que transporta el riu Els materials del llit poden ésser formats o per la roca in situ per la qual corre el riu o per la càrrega de fons que transporta aquest, que és molt heterogènia En els fons rocallosos del llit poden formar-se les…
Pere Blasi i Maranges
Educació
Geografia
Pedagog i geògraf.
Doctor en filosofia i lletres per Montpeller Mestre a Torroella de Montgrí durant 22 anys, hi fundà l’Ateneu Publicà un Manual de Geografia de Catalunya 1921, premiat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, i collaborà al Butlletí dels Mestres 1922-23 Dirigí el grup escolar Lluís Vives, a Barcelona Fou membre de la ponència de la divisió territorial de la Generalitat i cofundador de la Societat Catalana de Geografia S'afilià a Esquerra Republicana i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya 1932 La seva obra fonamental és el volum de Les terres catalanes 1954-57
Ceferí Rocafort i Sansó
Geografia
Arqueologia
Historiografia
Geògraf, arqueòleg i historiador.
També es dedicà al periodisme Collaborà des del 1907 al Centre Excursionista de Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat collaborà al Butlletí del centre Els seus afanys per la prehistòria culminaren amb el descobriment del conjunt d'art rupestre de la Roca dels Moros Garrigues, que realitzà juntament amb l'enginyer i excursionista Juli Soler , guiats per Ramon Huguet, rector de la vila 1908, i les donà a conèixer a través d’articles i conferències Participà al congrés arqueològic de Carcassona-Perpinyà És autor del volum dedicat a la província de Lleida dins la Geografia…
digitació salina
Geografia
Estructura hidrodinàmica que es pot produir en la zona de contacte de dues masses d’aigua de diferents temperatures i salinitats que es troben superposades, figurant la més salada i calenta per sobre de l’altra, relativament menys salada però més freda.
L’aigua salada de sobre, en perdre més de pressa la calor que no la sal doble difusió, esdevé més densa que la de sota i es produeixen inestabilitats i poden generar-se columnes d’aigua que davallen penetrant en la capa de sota Igualment, l’aigua de sota que es troba a la superfície de contacte guanya calor més de pressa que no pas la sal, per la qual cosa esdevé menys densa que la de sobre, i pot pujar en columnes, penetrant en la capa de dalt En les columnes, l’augment de la relació superfície de contacte/volum fa que el procés d’intercanvi diferencial pugui accelerar-se, i…
ecosistema urbà
Geografia
Comunitat d’organismes vius on predomina l’espècie humana, la qual és capaç de transformar el medi natural on viu d’acord amb l’activitat interna que realitza i com a conseqüència dels intercanvis de matèria, energia i informació.
La ciutat és el paradigma dels ecosistemes urbans i, com a tal, adopta processos autoorganitzatius que determinen la seva complexitat Als ecosistemes urbans es destaca com a característica intrínseca el volum d’energia que es captura externament, atesa l’exigència de concentració que necessiten les activitats que s’hi porten a terme, mentre s’exporta contaminació i es dissipa energia Els sistemes urbans són heterotròfics des del punt de vista de la producció alimentària i exploten recursos de sistemes més o menys allunyats A més, als sistemes urbans la major part de la informació…
mar
Geografia
Geologia
Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra (361 128 000 km2, que en representen el 71%); oceà.
Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època pregeològica de la Terra, i que…
Gonçal de Reparaz i Ruiz
Geografia
Historiografia
Geògraf i historiador.
Fill de Gonçalo de Reparaz Rodríguez, diplomàtic, geògraf i historiador portugués Des de 1922, residí a Barcelona, on s’integrà en la investigació a les escoles de geografia i d’història catalanes Fou professor de l’Escola de Ciències Socials 1928-38 i de l’Escola Superior de Nàutica 1934-38 Seguí la tradició paterna en la investigació històrica de tema geogràfic de manera especial l’escola cartogràfica catalana baixmedieval Dins d’aquesta etapa i temàtica, cal esmentar diverses obres Història dels descobriments geogràfics 1927-28 La época de los grandes descubrimientos españoles y…
Pere Estasen i Cortada
Economia
Filosofia
Geografia
Dret
Advocat, filòsof, economista i geògraf.
Políticament era regionalista Fou cofundador i secretari del Foment del Treball Nacional, del qual se separà per a formar el Foment de la Riquesa de Catalunya Membre de l’Ateneu Barcelonès on provocà una escissió l’Ateneu Lliure, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona Propagà el positivisme en El positivismo o sistema de las ciencias experimentales 1877, i en unes conferències als ateneus de Madrid i Barcelona Fundà “El Eco de la Producción” 1880, dirigí el “Diario de Comercio” i collaborà a “La España Regional”, a la…