Resultats de la cerca
Es mostren 1252 resultats
efecte Pasteur
Bioquímica
Efecte consistent en la inhibició de la glucòlisi (o de la fermentació alcohòlica) d’una cèl·lula, deguda a la presència d’oxigen, el qual permet, per contra, la respiració.
Les cèllules cancerígenes i els leucòcits leucèmics no presenten aquest efecte i acumulen grans quantitats de lactat
Paul Modrich

Paul Modrich
© Duke Photography / MIT
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat pel Massachusetts Institute of Technology 1968, es doctorà a la Universitat de Stanford el 1973 Des del 1976 treballa com a investigador i exerceix la docència a la Universitat de Duke Membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències 2004, el 2015 compartí el premi Nobel de Química amb Tomas Lindahl i Aziz Sancar pels seus treballs sobre els mecanismes de reparació de l’ ADN , en particular la metilació de l’ADN, per la qual determinats enzims detecten les duplicacions defectuoses de nucleòtids i les corregeixen
Robert Paul Lanza

Robert Paul Lanza
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Als 13 anys aconseguí enfosquir la pigmentació de pollastres blancs amb la manipulació de l'ADN nuclear, experiment que fou publicat en la revista Nature Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània l’any 1978, el 1983 obtingué un màster, i els anys següents continuà els estudis amb Jonas Salk , BF Skinner i Christiaan Barnard Cap científic de l’Advanced Cell Technology al Wake Forest School of Medicine de Massachusetts, desenvolupà diverses tècniques de transferència nuclear Entre d’altres, amb el seu equip clonà amb èxit dues espècies de bòvids gairebé extingits, un dels quals…
Emmanuelle Charpentier

Emmanuelle Charpentier
© Universitat d'Umeå
Bioquímica
Bioquímica francesa.
Doctorada per l’Institut Pasteur de París, feu recerca postdoctoral als Estats Units, i els anys 2002-06 treballà a la Universitat de Viena Posteriorment ha encapçalat un equip al Laboratori per a la Medicina d’Infeccions Moleculars MIMS a la Universitat d’Umeå Suècia, projecte en collaboració amb el Laboratori Europeu de Biologia Molecular Des del 2013 dirigeix el departament de Regulació en Biologia de la Infecció del Centre Helmholtz de la Universitat de Hannover Alemanya, on des del 2014 ocupa la càtedra Alexander von Humboldt Ha centrat les seves investigacions en el camp de la regulació…
Jennifer Doudna

Jennifer Doudna
© Howard Hughes Medical Institute
Bioquímica
Bioquímica nord-americana.
Es doctorà en bioquímica i farmacologia molecular a la Medical School de la Universitat de Harvard 1989 Feu recerca postdoctoral amb Jack Szostak i Thomas Cech a la Universitat de Colorado El 1994 s’incorporà a la Universitat de Yale fins el 2003, que passà a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Des del 1997 porta a terme la seva recerca principalment al Howard Hughes Institute, i el 2003 s’incorporà al Lawrence Berkeley National Laboratory Entre les seves aportacions més destacades, centrades en l’enginyeria genètica, hi ha l’elucidació de l’estructura i les funcions de l’ARN i el…
proteasoma
Bioquímica
Complex proteic encarregat de degradar les proteïnes cel·lulars malmeses o innecessàries per proteòlisi.
Contenen proteases que degraden les proteïnes en pèptids de set o vuit aminoàcids, els quals poden ser posteriorment degradats en els aminoàcids constituents, que són reciclats Constitueixen el principal mecanisme mitjançant el qual regulen la concentració de proteïnes i eliminen aquelles que s’han plegat de manera incorrecta Són presents en tots els eucariotes i arqueus i en alguns bacteris
dímer
Bioquímica
En bioquímica de proteïnes, complex macromolecular format per dues macromolècules, els monòmers, que defineixen l’estructura de la proteïna.
La majoria de les vegades la unió entre monòmers és de tipus no covalent exceptuant els casos en què es formen ponts disulfur entre ells Un homodímer consta de dos monòmers idèntics units per mitjà del procés d’homodimerització, mentre que un heterodímer està format per dos monòmers diferents units per mitjà del procés d’heterodimerització En el cas dels carbohidrats també es denominen dímers els disacàrids formats per monosacàrids idèntics o diferents
verbascosa
Bioquímica
Pentasacàrid format per la unió de tres galactoses a la sacarosa.
Aquest alfa-galactosacàrid es troba a les llavors dels llegums i a l’herba blenera Verbascum thapsus L i és metabolitzat per la flora intestinal Fórmula 2R,3R,4S,5S,6R-2-2S,3S,4S,5R-3,4-dihidroxi-2,5-bishidroximetiltetrahidrofuran-2-yloxi-6-2S,3R,4S,5R,6R-3,4,5-trihidroxi-6-2S,3R,4S,5R,6R-3,4,5-trihidroxi-6-2S,3R,4S,5R,6R-3,4,5-trihidroxi-6-hidroximetiltetrahidro-2H-piran-2-yloximetiltetrahidro-2H-piran-2-yloximetiltetrahidro-2H-piran-2-yloximetiltetrahidro-2H-piran-3,4,5-triol
ubiquinol
Bioquímica
Forma reduïda de la ubiquinona o coenzim Q.
És un potent antioxidant
trifosfat de timidina
Bioquímica
Mononucleòtid format per l’esterificació d’una molècula timidina i tres molècules d’àcid fosfòric.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina