Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
oceà Atlàntic
Oceà
Oceà que forma una franja en forma de S entre les costes d’Amèrica i les d’Europa i Àfrica, i resta limitat, a la part nord, per l’oceà Àrtic, mentre al sud s’obre totalment a l’Antàrtic.
La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…
oceà Àrtic
Oceà Àrtic
© Fototeca.cat/COREL
Oceà
El més septentrional dels oceans, comprès entre el pol nord i els 70° N de latitud.
És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la de Barentsz,…
Centre de Regulació Genòmica
Genètica
Centre d’investigació bàsica en el camp de la biomedicina.
El seu àmbit d’actuació se centra en els camps de la regulació genòmica i la proteòmica Fou creat el desembre del 2000 a iniciativa del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya És una fundació pública, el patronat de la qual està constituït per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra Està integrat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona PRBB, junt amb el Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona CIMRB i l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica IMIM El juliol del 2021 fou guardonat amb el Premi…
panel de gens
Genètica
Prova genètica basada en la seqüenciació massiva, que permet analitzar simultàniament i amb rapidesa un gran nombre de gens, generalment associats a una determinada malaltia.
activació per CRISPR
Genètica
Activació de l'expressió d'un gen determinat mitjançant versions modificades de les proteïnes Cas, generalment dCas9, i activadors transcripcionals afegits a aquestes proteïnes o a l'RNA que les guia.
CRISPR
Genètica
Sèrie de seqüències curtes repetides de DNA presents en el genoma d'alguns organismes procariotes, especialment de bacteris i arquees, que s'intercalen a intervals regulars amb seqüències úniques de nucleòtids procedents del DNA d'agents patògens que els han envaït prèviament.
Les CRISPR es troben aproximadament en el 50% dels genomes seqüenciats de bacteris i en el 90% dels d’arquees Tenen un paper fonamental com a mecanisme natural de defensa contra patògens similars o idèntics als que prèviament han envaït aquests organismes Es tracta d’una sigla procedent de l’anglès clustered regularly interspaced short palindromic repeats ’repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades’
edició genòmica
Genètica
Tècnica consistent a eliminar, modificar o substituir seqüències de DNA en una localització precisa del genoma d'un organisme utilitzant determinades endonucleases com a inductores del procés.
L’eina d’edició genòmica més utilitzada actualment és CRISPR-Cas9
eina CRISPR-Cas
Genètica
Eina d’edició genòmica, inspirada en el funcionament del sistema immunitari CRISPR-Cas, que utilitza una endonucleasa Cas amb l’objectiu d’introduir trencaments de cadena doble en el DNA en punts concrets del genoma fent servir un sgRNA com a guia.
L’associació de sgRNA i Cas es considera una endonucleasa de restricció
meganucleasa
Genètica
Endonucleasa de restricció que pot reconèixer una seqüència de DNA de gran longitud, habitualment compresa entre 12 i 40 parells de bases.
Es consideren les endonucleases naturals més específiques, ja que les seqüències de DNA que poden reconèixer generalment només apareixen un cop en un genoma, atesa la seva gran longitud