Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
la Rambla
La Rambla de Barcelona, passeig del nucli urbà, que va des de la plaça de Catalunya fins al port
© Fototeca.cat
Carrer
Passeig del nucli urbà de Barcelona, que separa el primer recinte emmurallat del Raval, i va des de la plaça de Catalunya fins al port.
Hi ha un passeig central vorejat de plàtans i unes voreres laterals És un dels llocs més concorreguts de la ciutat Són característiques la font de Canaletes , els quioscs, les terrasses dels bars, les parades de flors el mercat de flors hi era installat ja al segle XVIII, de regals i records fins l’any 2011, també d’ocells i altres petits animals, com peixos, tortugues, etc, el monument modernista a Frederic Soler, de Pere Falqués i Agustí Querol 1900, els hotels, les botigues i els locals d’espectacles, etc A la part alta, sector dit rambla de Canaletes o dels Estudis , hi hagué l’Estudi…
carrer de Montcada
El carrer de Montcada
© Fototeca.cat
Carrer
Carrer del barri de Ribera de Barcelona que va de la plaça del mateix nom —tocant al passeig del Born— fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del s. XII, tocant al carrer de Corders.
Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982 el palau gòtic d’…
Centre de Regulació Genòmica
Genètica
Centre d’investigació bàsica en el camp de la biomedicina.
El seu àmbit d’actuació se centra en els camps de la regulació genòmica i la proteòmica Fou creat el desembre del 2000 a iniciativa del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya És una fundació pública, el patronat de la qual està constituït per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra Està integrat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona PRBB, junt amb el Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona CIMRB i l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica IMIM El juliol del 2021 fou guardonat amb el Premi…
panel de gens
Genètica
Prova genètica basada en la seqüenciació massiva, que permet analitzar simultàniament i amb rapidesa un gran nombre de gens, generalment associats a una determinada malaltia.
activació per CRISPR
Genètica
Activació de l'expressió d'un gen determinat mitjançant versions modificades de les proteïnes Cas, generalment dCas9, i activadors transcripcionals afegits a aquestes proteïnes o a l'RNA que les guia.
CRISPR
Genètica
Sèrie de seqüències curtes repetides de DNA presents en el genoma d'alguns organismes procariotes, especialment de bacteris i arquees, que s'intercalen a intervals regulars amb seqüències úniques de nucleòtids procedents del DNA d'agents patògens que els han envaït prèviament.
Les CRISPR es troben aproximadament en el 50% dels genomes seqüenciats de bacteris i en el 90% dels d’arquees Tenen un paper fonamental com a mecanisme natural de defensa contra patògens similars o idèntics als que prèviament han envaït aquests organismes Es tracta d’una sigla procedent de l’anglès clustered regularly interspaced short palindromic repeats ’repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades’
edició genòmica
Genètica
Tècnica consistent a eliminar, modificar o substituir seqüències de DNA en una localització precisa del genoma d'un organisme utilitzant determinades endonucleases com a inductores del procés.
L’eina d’edició genòmica més utilitzada actualment és CRISPR-Cas9
eina CRISPR-Cas
Genètica
Eina d’edició genòmica, inspirada en el funcionament del sistema immunitari CRISPR-Cas, que utilitza una endonucleasa Cas amb l’objectiu d’introduir trencaments de cadena doble en el DNA en punts concrets del genoma fent servir un sgRNA com a guia.
L’associació de sgRNA i Cas es considera una endonucleasa de restricció
meganucleasa
Genètica
Endonucleasa de restricció que pot reconèixer una seqüència de DNA de gran longitud, habitualment compresa entre 12 i 40 parells de bases.
Es consideren les endonucleases naturals més específiques, ja que les seqüències de DNA que poden reconèixer generalment només apareixen un cop en un genoma, atesa la seva gran longitud