Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
l’Eixample de Barcelona

Vista aèria de la part central de l’Eixample de Barcelona
© Fototeca.cat
Districte
Sector de Barcelona que des del 1984 constitueix un districte de la ciutat.
Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…
Campanar
Districte
Districte de la ciutat de València.
Limita al nord amb amb les pedanies de Benimàmet i Beniferri, a més del disticte de Benicalap, a l’est amb el districte de la Saïdia, al sud amb Extramurs i l’Olivereta i a l’oest amb els termes municipals de Paterna, Quart de Poblet i Mislata Inclou els barris de Campanar , Tendetes, el Calvari i Sant Pau Campanar fou un municipi independent fins que el 1897 fou annexionat a la ciutat de València Encara avui el seu centre històric conserva les característiques d’un típic poble de l’Horta
Ciutat Vella
Districte
Districte de la ciutat de València.
Limita al nord amb la Saïdia i Campanar, a l’est amb Pla del Real, al sud-est amb l’Eixample, al sud i l’oest amb Extramurs Està format pels barris del Carme, el Mercat, el Pilar Velluters, la Seu, la Xerea i Sant Francesc És la zona més antiga de la capital valenciana S'hi poden trobar les restes romanes de l’antiga Valentia, a més de vestigis de la ciutat musulmana i la gran majoria d’edificis remarcables de la ciutat des de l’edat mitjana fins l’època moderna Acull les principals institucions de la ciutat i el País Valencià, com les Corts Valencianes, la Presidència de la Generalitat, la…
Camins al Grau
Districte
Districte de la ciutat de València.
Limita al nord amb Algirós, a l’est amb Poblats Marítims, al sud amb Quatre Carreres i a l’oest amb Pla del Real Està format pels barris d’Aiora, Albors, la Creu del Grau, Camí Fondo i Penya-Roja
Benimaclet
Districte
Districte de la ciutat de València.
Limita al nord amb el terme municipal d’Alboraia, a l’est amb el districte d’Algirós, al sud amb el Pla del Real, a l’oest amb la Saïdia i Rascanya Consta de dos barris, un amb el mateix nom del districte benimaclet i l’altre amb el nom Camí de Vera Benimaclet era, com tants altres barris i districtes de València, una població independent que fou annexionada a la capital la segona meitat del segle XIX Mantingué l’estatus de pedania fins l’any 1970, quan quedà totalment absorbida per València En època medieval fou una alqueria musulmana que figura amb el mateix nom en el Llibre del…
Benicalap
Districte
Districte de la ciutat de València, situat al nord-oest del municipi.
Limita al nord amb el districte de Pobles del Nord, a l’est amb Rascanya, al sud amb la Saïdia i Campanar i a l’oest amb Pobles de l’Oest i el terme municipal de Burjassot El districte de Benicalap està dividit en dos barris, un amb el mateix nom Benicalap i la Ciutat de l’Artista Faller El nucli es formà a l’edat mitjana per un conjunt d’alqueries musulmanes Benicalap fou població independent fins que s’annexionà a la ciutat de València a la segona meitat del segle XIX, convertint-se en una pedania, i el 1979 deixà de ser pedania per passar a ser un barri de la ciutat
Centre de Regulació Genòmica
Genètica
Centre d’investigació bàsica en el camp de la biomedicina.
El seu àmbit d’actuació se centra en els camps de la regulació genòmica i la proteòmica Fou creat el desembre del 2000 a iniciativa del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya És una fundació pública, el patronat de la qual està constituït per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra Està integrat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona PRBB, junt amb el Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona CIMRB i l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica IMIM El juliol del 2021 fou guardonat amb el Premi…
panel de gens
Genètica
Prova genètica basada en la seqüenciació massiva, que permet analitzar simultàniament i amb rapidesa un gran nombre de gens, generalment associats a una determinada malaltia.
activació per CRISPR
Genètica
Activació de l'expressió d'un gen determinat mitjançant versions modificades de les proteïnes Cas, generalment dCas9, i activadors transcripcionals afegits a aquestes proteïnes o a l'RNA que les guia.
CRISPR
Genètica
Sèrie de seqüències curtes repetides de DNA presents en el genoma d'alguns organismes procariotes, especialment de bacteris i arquees, que s'intercalen a intervals regulars amb seqüències úniques de nucleòtids procedents del DNA d'agents patògens que els han envaït prèviament.
Les CRISPR es troben aproximadament en el 50% dels genomes seqüenciats de bacteris i en el 90% dels d’arquees Tenen un paper fonamental com a mecanisme natural de defensa contra patògens similars o idèntics als que prèviament han envaït aquests organismes Es tracta d’una sigla procedent de l’anglès clustered regularly interspaced short palindromic repeats ’repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades’
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina