Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
embrió
Biologia
Organisme vivent.
Des de l’estat d’òvul fecundat, o bé activat partenogènesi durant un període determinat arbitràriament, fins que el nou ésser ja manifesta la seva estructura adulta desenvolupament directe o és capaç de portar una vida independent, ni que sigui sota l’aspecte d’una larva desenvolupament indirecte Totes les transformacions que tenen lloc durant aquest període s’esdevenen sota cobertes protectores animals ovípars o bé a l’interior de l’aparell reproductor femení animals vivípars, i poden ésser agrupades en cinc fases gametogènesi, fecundació, segmentació, gastrulació i organogènesi…
Sant Andreu

Interior de l’església de Sant Andreu (Tona)
© Vincent van Zeijst
Cim
Església situada al cim del turó del Castell de Tona (Osona), al costat del mateix castell.
L’església Dedicada a sant Andreu, es conserva molt millor que el castell És un edifici característic de l’arquitectura llombarda que ha estat datat de la primera meitat del segle XI Té una sola nau capçada a l’est per un absis semicircular La coberta de l’edifici és de lloses L’absis, decorat per arcuacions cegues entre bandes llombardes, té tres finestres de doble esqueixada, una de les quals, tapada pel cos del campanar, no es pot veure des de l’exterior La mateixa decoració de l’absis es repeteix als murs del nord, on s’alternen grups de dues arcuacions entre lesenes, i al del sud, …
glàndula
Biologia
Zoologia
Cèl·lula o conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat, amb la propietat de produir un líquid o uns quants de tipus generalment hormonal o enzimàtic que actuen fora d’elles.
Poden ésser endocrines o de secreció interna , si produeixen secrecions que van a parar al sistema circulatori de l’animal, i exocrines o de secreció externa , si produeixen secrecions que s’aboquen a l’aparell digestiu o al genitourinari o bé a l’exterior del cos de l’animal
clostridi
Biologia
Gènere de bacteris grampositius, de la família de les bacil·làcies, en forma de bastonet, immòbils o amb flagels perítrics, capaços de formar endòspores; consta d’una seixantena d’espècies agrupades en nou subgèneres.
Generalment viuen sapròfits al sòl, on fermenten diversos substrats sucres, cellulosa, aminoàcids, purines Alguns són patògens per als animals quan els penetren a l’organisme a través d’alguna ferida, sigui per la producció de toxines botulisme, tètan o per la destrucció activa dels teixits mitjançant enzims proteolítics gangrena Uns altres, per contra, per llur activitat fermentadora, són aprofitats industrialment per a l’obtenció de diversos productes químics, com ara el Cbutyricum , responsable de la fermentació butírica i el Cacetonobutylium , usat en la producció d’alcohol butílic Hom…