Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
embrió
Biologia
Organisme vivent.
Des de l’estat d’òvul fecundat, o bé activat partenogènesi durant un període determinat arbitràriament, fins que el nou ésser ja manifesta la seva estructura adulta desenvolupament directe o és capaç de portar una vida independent, ni que sigui sota l’aspecte d’una larva desenvolupament indirecte Totes les transformacions que tenen lloc durant aquest període s’esdevenen sota cobertes protectores animals ovípars o bé a l’interior de l’aparell reproductor femení animals vivípars, i poden ésser agrupades en cinc fases gametogènesi, fecundació, segmentació, gastrulació i organogènesi…
Antius
Masia d’Antius (Callús)
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Veïnat
Veïnat i colònia industrial del municipi de Callús (Bages), situat a la dreta del Cardener, al límit amb el terme municipal de Súria.
La masia d’Antius, al límit amb el terme de Súria, és documentada des del segle XII La colònia d’Antius fou construïda el 1875 pel propietari manresà Joaquim Torrens i Fuster i es dedicà des de bon començament a la filatura del cotó Posteriorment fou regentada pel seu fill, Llogari Torrens i Serra, que es casà amb Antònia Burés i Borràs i que féu construir al començament del segle XX, a Manresa, el monumental edifici modernista de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, Ca la Buresa L’any 1932 la fàbrica va ser arrendada per la societat anònima Filatures Callús Vers la dècada del 1960 entrà a formar…
glàndula
Biologia
Zoologia
Cèl·lula o conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat, amb la propietat de produir un líquid o uns quants de tipus generalment hormonal o enzimàtic que actuen fora d’elles.
Poden ésser endocrines o de secreció interna , si produeixen secrecions que van a parar al sistema circulatori de l’animal, i exocrines o de secreció externa , si produeixen secrecions que s’aboquen a l’aparell digestiu o al genitourinari o bé a l’exterior del cos de l’animal
clostridi
Biologia
Gènere de bacteris grampositius, de la família de les bacil·làcies, en forma de bastonet, immòbils o amb flagels perítrics, capaços de formar endòspores; consta d’una seixantena d’espècies agrupades en nou subgèneres.
Generalment viuen sapròfits al sòl, on fermenten diversos substrats sucres, cellulosa, aminoàcids, purines Alguns són patògens per als animals quan els penetren a l’organisme a través d’alguna ferida, sigui per la producció de toxines botulisme, tètan o per la destrucció activa dels teixits mitjançant enzims proteolítics gangrena Uns altres, per contra, per llur activitat fermentadora, són aprofitats industrialment per a l’obtenció de diversos productes químics, com ara el Cbutyricum , responsable de la fermentació butírica i el Cacetonobutylium , usat en la producció d’alcohol butílic Hom…