Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
soredi
Micologia
Diàspora dels líquens, constituïda per un apilotament d’hifes i gonidis de 25 a 100 μ de diàmetre.
La reproducció dels líquens s’acompleix principalment mitjançant soredis
teixit adipós
Biologia
Varietat de teixit conjuntiu que té funcions de reserva energètica, de suport estructural i de protecció de l’organisme dels animals vertebrats.
És constituït per cèllules voluminoses molt especialitzades adipòcit que emmagatzemen en el seu interior àcids grassos sota la forma de triglicèrids, els quals se sintetitzen a partir de sucres, aminoàcids o lactat Així, el teixit adipós representa una reserva energètica lipídica molt important, que l’organisme consumeix quan en té necessitat mitjançant la hidròlisi dels triglicèrids Una part dels àcids grassos alliberats es transporta als diversos teixits corporals, i una altra es transforma en cossos cetònics, utilitzables pel cervell El teixit adipós acompleix també funcions…
reticle endoplasmàtic
Biologia
Conjunt de cavitats aplanades o cisternes, molt polimorfes i ramificades, del citoplasma de les cèl·lules eucariotes.
Envolta completament el nucleoplasma i es constitueix així en membrana nuclear, amb porus de 500 Å de diàmetre A la superfície més externa del reticle s’adhereixen fortament els ribosomes , fet que diferencia el reticle en dues zones la rugosa , o ergastoplasma, i la llisa En la primera hom observa, al microscopi electrònic, uns grànuls que corresponen als ribosomes, i en la segona es presenta el reticle llis Els ribosomes de la rugosa solen unir-se com fent rosaris, formant així els polisomes Bé que el gruix de les cavitats és al límit del poder de resolució del…
bacteriòfag
Cicle lític d’un bacteriòfag
© fototeca.cat
Biologia
Virus paràsit específic de bacteris als quals causa la lisi en multiplicar-se en llur citoplasma.
Pot existir en tres estats diferents En estat de bacteriòfag virulent o virió és format per un ‘cap’ gairebé polièdric de 50 a 100 µm de secció unit a una “cua” més prima mitjançant la qual es fixa a la paret del bacteri i la lisa en un punt mitjançant els enzims específics que conté El cap consta d’una coberta proteica i d’un nucli d’àcid desoxiribonucleic ADN que en el moment de la infecció és injectat al bacteri a través de la cua del virió El virió no és capaç de reproduir-se aïlladament i només la propietat de la infectivitat justifica la seva condició d’organisme viu L’ADN que penetra…
vida
Representació gràfica de l’abundància de diversos grups animals en les diferents èpoques, segons el nombre de fòssils trobats
© fototeca.cat
Biologia
Propietat per la qual un òrgan d’un animal o una planta, o tot l’organisme, acompleix la seva funció o les seves funcions.
genètica
Arbre genealògic d’un caràcter recessiu autosòmic. La malaltia hereditària considerada és una forma d’albinisme. Atès que només tenen la malaltia els homogizots, solament la presenten una quarta part dels infants que provenen de la unió de dos pares heterozigots
© fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per W Bateson l’any 1905, però les primeres experiències d’hibridació entre les plantes foren fetes per JG Koelreuter a Alemanya i PL de Maupertuis a França a la fi del segle XVIII CF Gaertner el 1837 i C Naudin el 1865 continuaren la investigació de la transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a l’altra mitjançant l’encreuament de moltes espècies i varietats de plantes L’any 1866 Johann Gregor Mendel lleis de Mendel , mendelisme enuncià les lleis fonamentals de l’herència biològica, les quals no foren valorades pels seus contemporanis L…