Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
macròmer
Biologia
Blastòmer d’una mida gran que apareix en els casos de la segmentació desigual.
principi de Baer
Biologia
Llei biogenètica formulada per Karl Ernst von Baer, segons la qual en el desenvolupament d’un organisme els caràcters generals i no especialitzats apareixen abans dels particulars i especialitzats.
Així, en el desenvolupament d’un vertebrat apareix abans el tub digestiu el qual existeix ja en animals més primitius que el notocordi, el qual és característic dels vertebrats semblantment apareix abans l’epiteli intestinal que l’epiteli glandular
isoanticòs
Biologia
Anticòs que apareix com a resposta davant l’estímul antigènic de productes provinents d’individus de la mateixa espècie.
Hom l’anomena també alloanticòs
òstium primum
Biologia
Envà de l’embrió que divideix l’aurícula primitiva en dues cavitats.
Apareix durant la tercera setmana de vida embrionària
cèl·lula navicular
Biologia
Cèl·lula allargada, a vegades arrodonida, amb un citoplasma clar i un nucli allargat.
És característica de l’embaràs i apareix en l’epiteli vaginal
quadrivi
Educació
A l’edat mitjana, el conjunt de les quatre arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia.
El mot apareix per primera vegada en Boeci, i el seu ensenyament, juntament amb el trivi, es difongué des del segle IX, quan les arts liberals foren considerades la base de l’ensenyament escolàstic Escolàstica
graduació
Educació
Mètode educatiu que agrupa els alumnes en seccions més o menys homogènies per tal que els components siguin capaços d’assimilar uns mateixos ensenyaments.
Apareix d’una manera clara al s XIX amb l' escola graduada Per a la classificació dels alumnes en grups homogenis hom segueix els criteris d’edat cronològica, d’edat mental, de grau d’instrucció i, si es tracta d’ensenyaments més especialitzats, de perfil aptitudinal
telofragma
Biologia
Membrana d’una fibra muscular estriada que apareix en la secció longitudinal d’aquesta com una línia fosca i marca els extrems del sarcòmer.
És anomenat també membrana o línia de Krause
cefalització
Biologia
Tendència evolutiva dels animals a diferenciar una regió anterior del cos en la qual es localitzen les estructures i les funcions nervioses , els òrgans dels sentits i els apèndixs bucals, i que es converteix en el pol motor, sensitiu i nutritiu de l’animal.
Comporta la individualització d’una part del cos cèfalon, cap destinada allotjar i a protegir els centres nerviosos En els animals diploblàstics —porífers, cnidaris i ctenòfors— la cefalització és quasi nulla Aquest procés fa un gran pas quan, en el curs de l’evolució, apareix un tercer full embrionari, el mesoderma, i la consegüent polarització de l’embrió i de l’animal En els vertebrats, i especialment en els mamífers, la cefalització arriba al seu grau més alt