Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
embrió
Biologia
Organisme vivent.
Des de l’estat d’òvul fecundat, o bé activat partenogènesi durant un període determinat arbitràriament, fins que el nou ésser ja manifesta la seva estructura adulta desenvolupament directe o és capaç de portar una vida independent, ni que sigui sota l’aspecte d’una larva desenvolupament indirecte Totes les transformacions que tenen lloc durant aquest període s’esdevenen sota cobertes protectores animals ovípars o bé a l’interior de l’aparell reproductor femení animals vivípars, i poden ésser agrupades en cinc fases gametogènesi, fecundació, segmentació, gastrulació i organogènesi…
glàndula
Biologia
Zoologia
Cèl·lula o conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat, amb la propietat de produir un líquid o uns quants de tipus generalment hormonal o enzimàtic que actuen fora d’elles.
Poden ésser endocrines o de secreció interna , si produeixen secrecions que van a parar al sistema circulatori de l’animal, i exocrines o de secreció externa , si produeixen secrecions que s’aboquen a l’aparell digestiu o al genitourinari o bé a l’exterior del cos de l’animal
clostridi
Biologia
Gènere de bacteris grampositius, de la família de les bacil·làcies, en forma de bastonet, immòbils o amb flagels perítrics, capaços de formar endòspores; consta d’una seixantena d’espècies agrupades en nou subgèneres.
Generalment viuen sapròfits al sòl, on fermenten diversos substrats sucres, cellulosa, aminoàcids, purines Alguns són patògens per als animals quan els penetren a l’organisme a través d’alguna ferida, sigui per la producció de toxines botulisme, tètan o per la destrucció activa dels teixits mitjançant enzims proteolítics gangrena Uns altres, per contra, per llur activitat fermentadora, són aprofitats industrialment per a l’obtenció de diversos productes químics, com ara el Cbutyricum , responsable de la fermentació butírica i el Cacetonobutylium , usat en la producció d’alcohol butílic Hom…
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…