Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
pecilogonia
Biologia
Fenomen, propi dels crustacis, en el qual la duració del desenvolupament embrionari és molt variable, fins i tot entre individus de la mateixa espècie, segons els factors ambientals.
desenvolupament
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos que condueixen a la formació d’un individu complet a partir de l’ou fecundat.
Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…
convergència evolutiva
Biologia
Fenomen biològic evolutiu pel qual diferents organismes tendeixen, sota pressions ambientals selectives equivalents, a desenvolupar, a partir d’estructures preexistents, característiques morfològiques, fisiològiques o etològiques similars a partir de condicions ancestrals diferents.
selecció biològica
Biologia
Selecció que permet de sobreviure a certs organismes especialment adaptats a unes condicions ambientals canviants a causa de la producció de mutants no letals com a resultat de canvis de seqüència de bases del genoma.
bioremediador
Biologia
Agent biològic, com ara bacteris i fongs, utilitzat per a degradar les substàncies contaminants —tant d’origen orgànic com inorgànic—, que transformen en productes no tòxics, inofensius per als humans i sense efectes ambientals indesitjables.
fitoalexina
Biologia
Botànica
Nom genèric d’un grup d’antibiòtics inespecífics vegetals que són produïts en grans quantitats per les plantes superiors en resposta a una infecció per fongs, o a factors ambientals adversos (pol·lució química, ferides, etc).
La producció de fitoalexines sembla ésser un efecte local, que permet a la planta de resistir alteracions derivades de la infecció per fongs patògens En alguns casos hom les associa a reaccions d’hipersensibilitat de les plantes Hom ha identificat més de 20 fitoalexines diferents, la majoria amb grups fenòlics dins la seva estructura Les més conegudes són la faseolina de la mongeta, la pisatina del pèsol, el safinol del safrà romí, l' orquinol dels botons de gos, la risitina de l’arròs, l' ipomearó del moniato i l' àcid vierònic de la favera
microcosmos
Biologia
Dispositiu experimental, generalment petit, com ara un aquari, un flascó de laboratori o una placa de Petri, que permet seguir la reacció de la comunitat d’organismes que s’hi col·loca als canvis ambientals que es volen estudiar.
paleoendemisme
Biologia
Endemisme antic derivat sovint de la persistència en la residència, dins àrea restringida, d’espècies que anteriorment havien poblat àrees més vastes i que, per efectes de competència o de canvi en les condicions ambientals, han restat reduïdes a l’àrea que ara ocupen, que els és un veritable refugi.
biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…