Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
enginyeria genètica
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.
Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i…
ligasa d’ADN
Biologia
Enzim que uneix fragments d’ADN.
Emprades en enginyeria genètica, de manera natural tenen la funció de reparar les cadenes d’ADN trencades
mapatge cromosòmic
Biologia
Identificació de la posició que cada gen ocupa en el cromosoma.
La importància del mapatge cromosòmic —així com el seu desenvolupament— s’ha vist incrementada amb l’aparició de l’enginyeria genètica
transferència nuclear
Biologia
Tècnica d’enginyeria genètica que forma part del procés de clonació.
Consisteix a introduir el nucli de la cèllula que es vol clonar dins el citoplasma d’un oòcit madur de la mateixa espècie al qual se li ha llevat el nucli L’oòcit és activat després partenogenèticament i inicia el desenvolupament embrionari L’embrió clonat resultant pot ser utilitzat en el clonatge reproductiu o en el clonatge terapèutic
aliment modificat genèticament
Alimentació
Biologia
Aliment procedent d’un organisme modificat genèticament, o que inclou en la seva composició un aliment procedent d’un organisme modificat genèticament o algun derivat d’un organisme modificat genèticament.
Sovint els aliments modificats genèticament són aliments transgènics, motiu pel qual les formes aliment modificat genèticament i aliment transgènic s’utilitzen de manera indistinta, com a sinònims Estrictament, però, hi pot haver aliments modificats genèticament que no siguin transgènics En la composició d’un aliment, d’altra banda, hi pot haver components transgènics, components que hagin estat modificats per enginyeria genètica però que no siguin transgènics i components sense modificació genètica
vector
Biologia
En enginyeria genètica, agent en el qual s’insereix un segment d’ADN forà.
Els vectors que s’empren estan dissenyats per a realitzar determinades tasques, com permetre que es repliqui, s’expressi o s’insereixi l’ADN forà en una determinada cèllula hoste Els vectors es construeixen mitjançant la unió d’elements genètics naturals, com fragments de plasmidis bacterians, de fags i de cromosomes de llevat
insert
Biologia
Fragment d’ADN que ha estat inserit en un vector mitjançant tècniques d’enginyeria genètica.
biocircuit
Biologia
Circuit microelectrònic realitzat sobre una capa de polímer que, després d’haver estat deposada sobre un suport aïllant, és gravada i dopada amb tècnica semblant a les que s’empren per a fabricar els circuits integrats.
El material conductor —certes proteïnes naturals o artificials— presenta una gran varietat de propietats respecte als tradicionals semiconductors, especialment les proteïnes de síntesi, que amb les noves tècniques d’enginyeria genètica poden ésser virtualment creades amb les característiques ad hoc per a cada aplicació Tenen també l’avantatge de la seva biocompatibilitat, característica que en un futur ha de permetre d’inserir-los dins la xarxa del sistema nerviós central dels animals i, fins i tot, de l’home, i així possibilitar el desenvolupament de pròtesis auditives, òptiques…
gen
Biologia
Cadascuna de les unitats hereditàries elementals de funció fisiològica.
En la genètica clàssica, el gen també era considerat com a unitat d’encreuament i de mutació, però el desenvolupament de la genètica de microorganismes i de la genètica molecular ha demostrat que la mínima part del material genètic que pot mutar i recombinar-se no és el gen, sinó un parell de nucleòtids de l’ADN Fins l’any 1977 hom suposà que el funcionament dels gens era universal, és a dir, que el que s’observava en bacteris podia ésser generalitzable a tots els eucariotes A partir del 1977, les tècniques de l’enginyeria genètica posaren de manifest que, en molts punts, els…