Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
teixit
Biologia
Conjunt de cèl·lules d’un organisme que tenen la mateixa funció i presenten la mateixa diferenciació morfològica.
Constitueix l’estructura fonamental de què es componen els òrgans dels animals i les plantes A mesura que s’avança en l’escala evolutiva, hom observa la presència creixent de grups de cèllules que coordinen llur activitat i s’especialitzen per dur a terme funcions molt particulars Això els comporta una diferenciació morfològica i unes característiques citològiques peculiars Els principals teixits dels metazous són el teixit glandular, el nerviós, el muscular, el conjuntiu, l’ossi, el reticular i el fibrós El teixit glandular és format d’agrupacions de cèllules epitelials amb…
fisiologia cel·lular
Biologia
Part de la fisiologia que estudia les funcions a nivell de cèl·lula, per la qual cosa investiga les característiques bàsiques comunes als éssers vius.
En el pla cellular, la diversitat morfològica dels diferents animals o les diferents plantes tendeix a la uniformitat funcional genètica i bioquímica
consorci
Biologia
Unitat morfològica i fisiològica constituïda pel conjunt d’organismes que componen una simbiosi.
Aquest nom també designa relacions de simbiosi, comensalisme o parasitisme
camp morfogen
Biologia
Territori embrionari sense diferenciació morfològica visible que correspon a un òrgan definit en l’organisme adult.
L’extirpació d’un camp morfogen priva un ésser adult de la formació d’aquest òrgan, i un empelt d’un camp propi d’un òrgan en un embrió intacte produeix en aquest la formació d’un òrgan supernumerari
pleomorfisme
Biologia
Diversitat morfològica que presenten diferents organismes amb relació a les condicions ambientals a què són sotmesos (polimorfisme).
classificació
Biologia
Distribució dels éssers vius en classes anomenades en general tàxons
, segons criteris d’afinitat filogenètica, morfològica, etc.
reticle endoplasmàtic
Biologia
Conjunt de cavitats aplanades o cisternes, molt polimorfes i ramificades, del citoplasma de les cèl·lules eucariotes.
Envolta completament el nucleoplasma i es constitueix així en membrana nuclear, amb porus de 500 Å de diàmetre A la superfície més externa del reticle s’adhereixen fortament els ribosomes , fet que diferencia el reticle en dues zones la rugosa , o ergastoplasma, i la llisa En la primera hom observa, al microscopi electrònic, uns grànuls que corresponen als ribosomes, i en la segona es presenta el reticle llis Els ribosomes de la rugosa solen unir-se com fent rosaris, formant així els polisomes Bé que el gruix de les cavitats és al límit del poder de resolució del microscopi òptic, hom ha…
polaritat
Biologia
Propietat de les membranes cel·lulars, cèl·lules (nervioses, en mitosi i meiosi, etc), òrgans i éssers vius d’orientar una part de llur activitat en un sentit, o de presentar dos o més pols oposats de significació fisiològica i morfològica diferents.
espècie
Biologia
Unitat taxonòmica (tàxon) fonamental en l’estudi de la diversitat dels éssers vius (sistemàtica) i base de llur classificació (taxonomia).
El concepte d’espècie és difícil de delimitar teòricament Cuvier la definí com el conjunt d’individus nascuts els uns dels altres o de pares comuns i que s’hi assemblen tant com entre ells mateixos aquest concepte, i altres de semblants, bé que són útils, no acaben d’ésser satisfactoris, per tal com no concreten el grau de dissimilitud que permet de diferenciar una espècie d’una altra de pròxima Malgrat aquest problema teòric, que exigeix de trobar una expressió de la similitud entre individus i poblacions, és innegable que l’espècie és una categoria natural, la necessitat de la qual s’ha fet…