Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
pulmó
![](/sites/default/files/media/FOTO/135676.jpg)
Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
morfologia
Biologia
Part de la biologia que estudia la forma i l’estructura dels éssers vius.
La diferència entre anatomia i morfologia està en el fet que, mentre que la primera estudia només la disposició i l’estructura dels òrgans, la morfologia mira d’explicar i de fer comprensibles els fets que mostra l’anatomia constitueix, per tant, la teoria de l’anatomia Els estudis morfològics permeten d’aclarir el veritable significat biològic dels òrgans, ajuden a la investigació dels fenòmens d’adaptabilitat i de reacció davant el medi i esdevenen decisius a l’hora de resoldre les qüestions de l’evolució orgànica i de la filogènia
anàleg | anàloga
androgin | andrògina
sistema simpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu constituïda per una cadena de ganglis nerviosos, en nombre de 20 a 25, situats davant la columna vertebral, des del crani fins al còccix.
Les fibres preganglionars s’originen en les porcions dorsal i lumbar de la medulla espinal, i les postganglionars, amielíniques, s’uneixen als nervis raquidis i cranials o formen plexes carotidi, solar, hipogàstric, etc Aquest sistema innerva tots els òrgans viscerals que tenen musculatura llisa tub gastrointestinal, bufeta urinària, òrgans genitals, ull i musculatura llisa de l’òrbita, totes les glàndules incloses les sudorípares, el miocardi i els vasos sanguinis Té una relació íntima amb els processos tròfics i les funcions secretores i cardiovasculars La seva…
fototropisme
Biologia
Tropisme en el qual el factor estimulant és la llum.
Presenten fototropismes una gran part dels organismes unicellulars i molts dels òrgans aeris de les plantes El fototropisme pot ésser positiu o negatiu, segons que la resposta a l’estímul sigui d’orientació cap a ell o d’allunyament, respectivament Així, la tija presenta fototropisme positiu, puix que la part a la qual toca la llum de ple, mitjançant una regulació de tipus hormonal, creix menys que l’altra, amb la qual cosa es produeix una curvatura cap al focus lluminós Les arrels tenen fototropisme negatiu, puix que s’aparten de la llum i creixen sòl avall Les fulles i altres…
aparell lacrimal
![](/sites/default/files/media/FOTO/lacrimal_aparell.jpg)
Dibuix de les diverses estructures de l’aparell lacrimal
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans destinat a la secreció de llàgrimes.
Consta de les glàndules lacrimals situades a les canals lacrimals , que secreten les llàgrimes, i de les vies lacrimals formades pels canalicles lacrimals i el lacrimonasal , que les evacuen cap a l’interior del nas, especialment al meat nasal inferior
receptor sensitiu
Biologia
Cadascuna de les cèl·lules encarregades de detectar els diferents canvis que s’esdevenen en el medi intern o extern i que poden ésser valuosos per a la supervivència de l’animal o per una millor adequació al seu medi ambient.
Poden estar escampats o formar part dels òrgans més o menys complicats anomenats sentits
visió
![](/sites/default/files/media/FOTO/visió.jpg)
Dibuix esquemàtic que representa el procés de la visió binocular
© Fototeca.cat
Biologia
Sensació produïda en les neurones sensitives d’uns receptors específics (els fotoreceptors), òrgans de la vista
, l’estructura dels quals varia molt, pel que fa a la complexitat i perfecció i al funcionament, segons els diferents grups de l’escala animal.
Els fotoreceptors utilitzen l’energia de les ones electromagnètiques de la llum solar per a produir una reacció química en què es desprèn energia, que es transforma en un impuls elèctric de més o menys intensitat, segons la quantitat de llum percebuda i la longitud d’ona d’aquesta Aquest impuls elèctric és transmès a determinats centres nerviosos, on es produeix la percepció visual i, en alguns casos, l’aprehensió intellectual de l’estímul rebut La visió, com l’audició, és una sensació a distància, i els seus receptors són telereceptors, ja que percep la llum emesa o reflectida en un objecte…
immunosupressió
Biologia
Supressió de la resposta immunitària deguda a l’administració de fàrmarcs (antimetabòlits), a la irradiació o a agents com el sèrum antilimfocitari.
És provocada expressament en els casos de trasplantacions d’òrgans aliens allotrasplantacions per tal d’evitar el rebuig