Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
electrocardiograma
© fototeca.cat
Biologia
Electrònica i informàtica
Traçat obtingut amb l’enregistrament gràfic dels corrents d’acció del cor.
L’electrocardiograma del cor humà consta d’una sèrie d’ones, designades de manera successiva amb les lletres P, Q, R, S, T i U L’ona P representa l’activació de les aurícules, l’interval P-Q indica el temps de conducció auriculoventricular, el complex QRS deflexió ventricular inicial o ràpida representa la despolarització dels ventricles, i el segment S-T correspon a l’interval que hi ha entre el final de l’activació i el començament de la repolarització ventricular, la qual és representada per l’ona T L’origen de l’ona U no és ben conegut
promotor
Biologia
Segment de l’ADN d’un operó situat entre el gen operador i el primer gen estructural, que constitueix el punt de reconeixement i de partença de l’ARN-polimerasa, a la qual indica sobre el cromosoma la situació de les seqüències a transcriure.
En els procariotes el promotor és adjacent al gen estructural, mentre que en els eucariotes, consta de dues parts —si més no— complementàries una, constituïda per set nucleòtids, fa pròpiament de senyal de reconeixement per a l’ARN-polimerasa, del punt per on ha de començar a copiar l’ARN missatger la segona es troba més separada del gen operador —possiblement entre els gens estructurals— i és constituïda per 72 nucleòtids i repetida dos cops El promotor és també el punt d’unió d’un tipus de proteïna receptora de l’AMP cíclic requerit per a la transcripció de certs operons, i que activa l’ARN…
olfacte
Biologia
Sentit químic que permet de detectar la presència de substàncies volàtils en el medi.
En els invertebrats no artròpodes apareix ja en les meduses, i bàsicament consta de fossetes amb pestanyes recobertes per cèllules epitelials que comuniquen amb fibres nervioses Aquestes fossetes són localitzades per tot el cos, o bé radiquen en tentacles o apèndixs de situació generalment cefàlica En els artròpodes, l’olfacte radica a les antenes en els insectes, a les antenes i antènules en els crustacis, i als pèls sensorials en els aràcnids En els vertebrats, consta d’un parell de fosses nasals, en els peixos dos, situades a la superfície cefàlica i envoltades interiorment per cèllules…
nom científic
Biologia
Denominació d'un tàxon establerta segons les normes internacionals de lanomenclatura biològica, constituïda per un o diversos mots llatins o llatinitzats.
Segons les vuit categories taxonòmiques principals establertes, els noms científics poden designar un domini per exemple, Eukaryota un regne per exemple, Animalia un fílum per exemple, Chordata o, en botànica i micologia, una divisió per exemple, Bryophyta una classe per exemple, Aves un ordre per exemple, Charadriiformes una família per exemple, Scolopacidae un gènere per exemple, Calidris , o una espècie per exemple, Calidris ferruginea El nom científic d'un tàxon de qualsevol categoria superior al nivell d'espècie consta d'un únic mot és un uninomi el d'una espècie, de dos mots és…
deglució
Biologia
Pas de substàncies des de la boca fins a l’estómac.
Consta de tres fases la bucal, la faríngia i l’esofàgica aquestes dues darreres són reflexes En la bucal, que és voluntària, el bol alimentari és aplicat contra el paladar per la llengua, la qual el desplaça cap a l’istme de la gola La fase faríngia comença amb la incomunicació nasal i, més tard, la laríngia mitjançant la inversió de l’epiglotis i l’elevació de la laringe encorbada La propulsió del bol alimentari al llarg de la faringe és ràpida Per contra, la fase esofàgica és més passiva i lenta, hi intervenen l’acció de la gravetat quan la ingestió és feta per un individu incorporat, el…
bioterrorisme
Biologia
Tipus de terrorisme que utilitza microorganismes com a agents infecciosos.
Cal esmentar, en primer lloc, el carboncle o àntrax, que el 2002, repartit per correu postal, provocà algunes víctimes mortals als Estats Units d’Amèrica Altres microorganismes patògens que podrien emprar-se en atacs bioterroristes són el virus de la verola i els bacteris que causen la brucellosi o febre de Malta, la tularèmia i la pesta Tots els esmentats originen malalties contagioses, però no són tan fàcils d’obtenir ni de manejar com el bacteri del carboncle Si bé cal estar previngut contra el bioterrorisme, no s’ha d’exagerar el perill que representa La complexitat i la dificultat de…
clinòstat
Biologia
Botànica
Aparell que consta essencialment d’un disc vertical amb un lent moviment giratori, sobre el qual hom pot fixar plàntules per tal d’estudiar-ne les respostes geotròpiques ( geotropisme
).
clostridi
Biologia
Gènere de bacteris grampositius, de la família de les bacil·làcies, en forma de bastonet, immòbils o amb flagels perítrics, capaços de formar endòspores; consta d’una seixantena d’espècies agrupades en nou subgèneres.
Generalment viuen sapròfits al sòl, on fermenten diversos substrats sucres, cellulosa, aminoàcids, purines Alguns són patògens per als animals quan els penetren a l’organisme a través d’alguna ferida, sigui per la producció de toxines botulisme, tètan o per la destrucció activa dels teixits mitjançant enzims proteolítics gangrena Uns altres, per contra, per llur activitat fermentadora, són aprofitats industrialment per a l’obtenció de diversos productes químics, com ara el Cbutyricum , responsable de la fermentació butírica i el Cacetonobutylium , usat en la producció d’alcohol butílic Hom…
part
Biologia
Acció de parir, expulsió d’un fetus viable fora dels òrgans genitals.
El part és a terme si s’esdevé quan el fetus ha complert íntegrament el cicle de vida intrauterina, la qual cosa en l’espècie humana ocorre al voltant de les 40 setmanes El treball del part, conjunt de fenòmens fisiològics que tenen per objecte la sortida del fetus, consta de tres períodes esborrament i dilatació del coll uterí, expulsió del fetus i període placentari A partir de les 30 setmanes les contraccions uterines augmenten en intensitat i en freqüència, la qual cosa contribueix a la maduració del coll Quan aquest és madur, és a dir, quan és esborrat i dilatat uns 2 o 3 cm, comença el…
bacteriòfag
© fototeca.cat
Biologia
Virus paràsit específic de bacteris als quals causa la lisi en multiplicar-se en llur citoplasma.
Pot existir en tres estats diferents En estat de bacteriòfag virulent o virió és format per un ‘cap’ gairebé polièdric de 50 a 100 µm de secció unit a una “cua” més prima mitjançant la qual es fixa a la paret del bacteri i la lisa en un punt mitjançant els enzims específics que conté El cap consta d’una coberta proteica i d’un nucli d’àcid desoxiribonucleic ADN que en el moment de la infecció és injectat al bacteri a través de la cua del virió El virió no és capaç de reproduir-se aïlladament i només la propietat de la infectivitat justifica la seva condició d’organisme viu L’ADN que penetra…