Resultats de la cerca
Es mostren 4307 resultats
coagulasa
Biologia
Enzim produït per la majoria dels estafilococs patògens que coagula la sang, en presència d’un factor d’activació normalment existent en el sèrum.
Constitueix un mètode per a diferenciar els estafilococs patògens dels sapròfits
coagulació de la sang
Biologia
Procés de formació d’un coàgul sanguini.
És una fase de l'hemostàsia que consisteix en la transformació del fibrinogen en fibrina, gràcies a la trombina, que és un enzim proteolític format per l’activació de la protrombina En aquest procés intervenen, a més del fibrinogen, de la protrombina i de la trombina, una sèrie d’elements denominats factors de la coagulació En la formació del coàgul cal distingir dues fases En la primera es produeix la conversió de la protrombina en trombina, i es pot efectuar per dos sistemes intrínsec i extrínsec El sistema intrínsec o sanguini s’inicia per l’activació del factor XII, el qual, després de…
coacervat
Biologia
Química
Fase col·loidal obtinguda en el procés de coacervació; el seu comportament reològic és el d’un líquid newtonià d’alta viscositat.
coacervació
Biologia
Química
Fenomen pel qual un sistema col·loidal, en addicionar-li un tercer component, se separa en dues fases, l’una constituïda pel col·loide coacervat, i l’altra, pel líquid d’equilibri coacervant.
La coacervació té molta importància en biologia en l’estudi de les proteïnes de la formació d’anticossos i en l’estudi de l’origen de la vida teoria dels coacervats
cnefoplàncton
Biologia
Plàncton propi d’aigües poc il·luminades, a una profunditat que oscil·la entre 30 i 500 m.
clostridi
Biologia
Gènere de bacteris grampositius, de la família de les bacil·làcies, en forma de bastonet, immòbils o amb flagels perítrics, capaços de formar endòspores; consta d’una seixantena d’espècies agrupades en nou subgèneres.
Generalment viuen sapròfits al sòl, on fermenten diversos substrats sucres, cellulosa, aminoàcids, purines Alguns són patògens per als animals quan els penetren a l’organisme a través d’alguna ferida, sigui per la producció de toxines botulisme, tètan o per la destrucció activa dels teixits mitjançant enzims proteolítics gangrena Uns altres, per contra, per llur activitat fermentadora, són aprofitats industrialment per a l’obtenció de diversos productes químics, com ara el Cbutyricum , responsable de la fermentació butírica i el Cacetonobutylium , usat en la producció d’alcohol butílic Hom…
cloroplastina
Biologia
Botànica
Complex de proteïna i clorofil·la amb activitat enzimàtica sobre la fotòlisi de l’aigua en la fotosíntesi.
cloroplast
El cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…
clorobacteriàcies
Biologia
Família de pseudomonadals
constituïda per petits bacteris gramnegatius, de forma bacil·lar, immòbils.
Són fotolitòtrofs i anaerobis estrictes, utilitzen el diòxid de carboni com a font de carboni i l’àcid sulfhídric com a acceptor final d’electrons Llurs pigments assimiladors són característics Viuen generalment a les capes profundes de molts estanys d’aigües salabroses rics en àcid sulfhídric