Resultats de la cerca
Es mostren 4307 resultats
pseudopodi
Rizomastigí ( Mastigamooeba aspera ) amb pseudopodis
© Fototeca.cat
Biologia
Prolongació protoplasmàtica temporal de la cèl·lula.
És acompanyada de corrents de flux de protoplasma, que li permet de traslladar- se òrgan locomotor i atrapar els aliments fagocitosi És freqüent en protozous, cèllules sanguínies, etc
pseudoplacentari | pseudoplacentària
pseudoplacentació
Biologia
Forma d’implantació de l’embrió a l’aparell reproductor femení en la qual una part de l’oviducte es transforma en una mena d’úter.
S'estableix d’aquesta manera una associació íntima entre el sac vitellí de l’embrió i el revestiment de l’úter, sense que arribi a constituir-se una veritable placenta És pròpia sobretot d’alguns taurons, urodels i saures
pseudomonadínies
Biologia
Subordre de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals.
És un grup molt ampli i, per tant, comprèn éssers de caràcters fisiològics molt variats Són aerobis estrictes Alguns són autòtrofs, però mai fotosintètics, bé que n'hi ha de pigmentats la majoria són fermentatius Aeromonas fotobacterium, Zynomonas Tenen una distribució bastant àmplia n'hi ha que habiten en llocs on es troba matèria orgànica i n'hi ha que són paràsits d’animals i vegetals
pseudomònada
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, de la família de les pseudomonadàcies, en forma de bacil curt, mòbils per flagel·lació polar i que no produeixen espores.
En formen part espècies patògenes per als animals i per a l’home Són bacteris oxidatius i mineralitzants no fotosintetitzadors i, en general, molt resistents al tractament quimioteràpic i als antibiòtics
pseudomonadals
Biologia
Ordre de la classe dels bacteris que agrupa formes unicel·lulars aïllades, mai tricomes, rígides, bacil·lars, gairebé mai coccus, gramnegatives i mòbils per flagels polars.
Comprèn els subordres de les rodobacterínies i de les pseudomonadínies
pseudomonadàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals que agrupa formes allargades, rectes, rarament cocoides, mòbils per flagels polars, de creixement molt ràpid.
Són oxidatives, bé que n'hi ha de fermentatives, i tenen una distribució molt àmplia Algunes són cromogèniques Els gèneres més importants són Pseudomonas aeruginosa , que origina un pus blau bacil piociànic, Phythomonas i Xanthomonas , que són sapròfrits dels vegetals, Protaminobacter, Mycoplana , etc
pseudodominància
Biologia
Fenomen mitjançant el qual un organisme heterozigòtic per a un parell d’al·lels perd una porció del cromosoma que porta l’al·lel dominant, mentre que l’al·lel no dominant es manifesta fenotípicament.
pseudoceloma
Biologia
Cavitat que deriva de l’embrió, compresa entre l’intestí i la paret del cos, sense revestiments mucoepitelials propis, present en determinats invertebrats.
És plena de cèllules de tipus mesenquimàtic parènquima en platihelmints, nemertins, etc, i no té cap mena de parènquima en nematodes i altres grups
pseudoal·lels
Biologia
Parells d’elements genètics associats amb segments duplicats d’alguns cromosomes que es comporten com al·lels.
En són exemples els de la drosòfila i els d’alguns bacteriòfags, per tal com efectuen els mateixos processos en l’organisme i es presenten en cistrons homòlegs Pel fet d’haver-se originat per mutacions en parts diferents del cistró, presenten recombinacions per entrecreuament dins el cistró i són, per tant, separables En altres casos, el pseudoallelisme pot ésser explicat per interaccions funcionals entre mutacions de diferents cistrons