Resultats de la cerca
Es mostren 4307 resultats
celomoducte
Biologia
Zoologia
Conducte que, en els animals celomats, comunica el celoma amb l’exterior i sovint té una funció excretora.
celoma extraembrionari
Biologia
Cavitat embrionària situada entre l’amni i el cori en la majoria d’embrions de mamífers, formada a partir d’una exfoliació del mesoderm extraembrionari sobre l’ectoamni i l’ectocori durant la formació de la cavitat àmnica.
Formada la placenta, cèllules de tipus mesenquimàtic envaeixen el celoma i formen el pedicle de fixació de l’embrió al cori Posteriorment, el celoma extraembrionari decreix en volum i és desplaçat per la cavitat àmnica
celoma
Tipus d’animals segons el celoma
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Cavitat secundària d’origen mesodèrmic i originalment bilateral, limitada per epiteli, i que conté a l’interior l’anomenat líquid celomàtic.
El celoma ocupa l’espai comprès entre les capes ectodèrmica i endodèrmica, i comunica generalment amb l’exterior per mitjà de celomoductes i nefridis El celoma té una funció essencialment hidroestàtica el seu origen evolutiu és probablement polifilètic, i no és homòleg en tots els grups d’organismes celomats L’aparició del celoma ha estat una de les grans innovacions en l’evolució animal Els avantatges de la seva aparició no radiquen solament en la capacitat d’explotació de les possibilitats inherents de la musculatura per a nous tipus de locomoció i moviments, sinó també en la possibilitat d…
celoblàstula
Biologia
Blàstula originada d’un ou oligolecític, amb un blastocel central de grans dimensions, envoltat per una capa de blastòmers.
cel·lulosolític | cel·lulosolítica
cèl·lula annexa
Biologia
Botànica
A les angiospermes, cèl·lula que és tocant a un tub cribrós i hi és comunicada per nombrosos plasmodesmes i perforacions.
És més petita que aquest i té un nucli ben visible i un citoplasma dens
cèl·lula
Cèl·lula animal
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Unitat fonamental de la matèria vivent.
És unitat alhora anatòmica i fisiològica, tant per als organismes unicellulars com per als pluricellulars Hom podria dir que la cèllula és el sistema organitzat més simple portador de les funcions vitals Les cèllules dels organismes eucariòtics són sistemes trifàsics Una fase és la matriu protoplasmàtica, que inclou el nucleoplasma i el citoplasma, comunicats a través dels porus de la membrana nuclear La segona és feta pels diferents orgànuls membranosos cellulars reticle endoplasmàtic, complex de Golgi, lisosomes, membrana nuclear, mitocondris i cloroplasts La tercera és el contingut d’…
cefalització
Biologia
Tendència evolutiva dels animals a diferenciar una regió anterior del cos en la qual es localitzen les estructures i les funcions nervioses , els òrgans dels sentits i els apèndixs bucals, i que es converteix en el pol motor, sensitiu i nutritiu de l’animal.
Comporta la individualització d’una part del cos cèfalon, cap destinada allotjar i a protegir els centres nerviosos En els animals diploblàstics —porífers, cnidaris i ctenòfors— la cefalització és quasi nulla Aquest procés fa un gran pas quan, en el curs de l’evolució, apareix un tercer full embrionari, el mesoderma, i la consegüent polarització de l’embrió i de l’animal En els vertebrats, i especialment en els mamífers, la cefalització arriba al seu grau més alt
caulocalina
Biologia
Botànica
Calina necessària perquè l’auxina pugui estimular el creixement de les tiges.
És sintetitzada generalment a les arrels
caulobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonodals; de forma de bacil curt, lleugerament corbat, o de vibrió, tenen un peduncle més o menys llarg, d’origen molt divers segons els gèneres, amb el qual es fixen a un substrat submergit; són gramnegatius.
Oxiden l’ió ferrós a fèrric, el qual fan precipitar sovint en forma de càpsules o fixen al peduncle Viuen característicament en aigües dolces molt oligotròfiques, on creixen molt lentament Els gèneres més importants són Caulobacter caulobàcter i Gallionella gallionella