Resultats de la cerca

Doctor en farmàcia 1904 i medicina 1911, catedràtic de fisiologia de la Universitat de Buenos Aires 1919, fou creador d’una escola de gran nivell Són notables els seus estudis sobre el metabolisme dels glúcids, la fisiopatologia de la diabetis i l’activitat del lòbul anterior de la hipòfisi, pels quals li fou concedit, juntament amb C i G Cori, el premi Nobel de medicina el 1947 És autor de molts llibres, entre els quals el text Fisiología humana 1945 que, publicat en nou idiomes, ha estat un dels llibres bàsics per a l’ensenyament

Compartí el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1968 amb HGKhorana i MWNirenberg, pel descobriment de l’ARN transferidor de l’alanina, que isolà i de la qual desxifrà la seqüència de bases Estudià també els factors de control de la divisió cellular en els mamífers

Graduat a Cambridge 1936, hi desenvolupà la major part de les seves recerques Féu nombrosos treballs sobre la fisiologia nerviosa fonamental El 1939 perfeccionà les tècniques per a la mesura directa de potencials cellulars cèllules nervioses gegantines El 1963 fou distingit, amb Eccles i Huxley, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia En 1970-88 estudià el mecanisme de fotorecepció a la retina Fou president de la Royal Society 1970-75

Autor, juntament amb John Murray, de The Depths of the Oceans 1912, una obra clàssica de l’oceanografia

Conjuntament amb la seva escola estudià, a partir del 1910, la conducció nerviosa, la transmissió neuromuscular i els fenòmens fisiològics, bioquímics i biofísics que s’hi relacionen El 1922 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia compartit amb Otto Meyerhof per les seves aportacions al coneixement de l’activitat muscular

Fou el primer a observar la fusió dels nuclis de l’òvul i de l’espermatozoide després de la fecundació cariogàmia i conclogué 1875 que la fecundació consistia en la fusió de dos nuclis cellulars sexualment diferenciats

Fill de l’apotecari Andreu Hernández i Basilis Es doctorà a Montpeller 1806 Fou metge de sanitat militar i féu estudis sobre epidemiologia Observaciones históricas sobre el origen y estado actual de la vacuna en Menorca, 1814 Bon coneixedor dels avenços en les ciències naturals, sostingué una polèmica 1815-16 amb Joan Ramis i Ramis, de qui criticà, amb tota justícia, el Specimen animalium, vegetabilium et mineralium in insula Minorica frequentiorum El 1825 ajudà Jacques Cambessedes en la seva exploració botànica de les Balears Entre altres obres, escriví Observaciones que…

Amic personal d’Andreas Vesal, fou un dels introductors als reialmes hispànics de l’anatomia vesaliana i un dels primers defensors de la circulació pulmonar Fou metge dels hospitals de Guadalupe, on tingué com a collaborador el vigatà Francesc Micó, amb qui herboritzà per Extremadura, Castella i Andalusia Dirigí la primera expedició científica destinada a conèixer la flora i la fauna d’Amèrica, enviada per Felip II el 1570 a Nova Espanya, on romangué fins el 1577, recollint materials i escrivint una Història Natural de Nueva España que no arribà a veure mai publicada, els…

El 1915, estudiant cultius de bacil disentèrics a l’Institut Pasteur de París, descobrí un agent infecciós filtrable que destruïa els bacteris, l’anomenà bacteriòfag i l’identificà com un virus La seva memòria, publicada el 1917, commocionà els microbiòlegs i obrí una polèmica sobre la natura del bacteriòfag que no s’acabà fins que el microscopi electrònic en permeté la visualització

Descobrí ensems amb Wilfarth que les papilionàcies fixen el nitrogen atmosfèric mercès als nòduls de les seves arrels i demostrà la proporcionalitat entre nodulació i fixació de nitrogen