Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
motricitat
Biologia
Activitat motriu de l’organisme considerada des del punt de vista anatòmic i fisiològic.
La motricitat és regulada pel sistema nerviós central i perquè pugui desenvolupar-se és necessària una bona integració funcional dels centres i vies —piramidal i extrapiramidal, encarregades, respectivament, de la motricitat voluntària i involuntària— que són al servei de l’activitat motriu
Carlo Matteucci
Biologia
Història
Política
Fisiòleg i polític italià.
Al marge de la seva actuació política com a senador i ministre, dedicà una bona part de la seva vida a la investigació científica Autor d' Assaig sobre els fenòmens elèctrics dels animals 1840, continuà i aprofundí els treballs de Galvani sobre l’electricitat en els éssers vius
cèl·lula mare de cordó umbilical
Biologia
Cèl·lula indiferenciada de tipus hematopoètic que es troba al cordó umbilical.
Les cèllules mare de cordó umbilical tenen una bona capacitat de replicació i són quasi totipotents Es considera que poden ésser una alternativa a la utilització de cèllules mare embrionàries en tractaments de medicina regenerativa Aquesta possibilitat implicaria l’obtenció personalitzada de cèllules, en un nombre baix, després de cada naixement i la seva posterior conservació fins al moment d’ésser utilitzades
immunologia
Biologia
Medicina
Immunologia
Part de la medicina que estudia la immunitat.
S'inicià com una disciplina que maldava per comprendre la resistència a la infecció que en un principi era considerada com l’única funció del sistema immunitari Al començament del segle XX hom conegué la seva relació amb la hipersensibilitat o allèrgia, aclarí les funcions biològiques generals del sistema immune, i relacionà la immunitat amb el càncer, amb les dificultats sorgides a l’hora de les trasplantacions d’òrgans d’un individu a un altre i amb la capacitat de produir malalties en lesionar els teixits normals Actualment, la immunologia és un dels camps de la medicina en què hom…
bomba de sodi
Biologia
Mecanisme enzimàtic que, amb despesa d’energia, tendeix a mantenir òptima la concentració de sodi i de potassi a l’interior de la cèl.lula.
La concentració d’ió sodi és elevada al líquid extracellular i baixa al citoplasma, a l’inrevés de la de l’ió potassi Per tal de mantenir constant i òptima la concentració d’ambdós ions, té lloc a la membrana polarització de membrana un transport enzimàtic transport actiu, a contragradient, de sodi vers l’exterior, i de potassi un ió per cada 2 o 3 de sodi vers l’interior, mitjançant l’energia fornida per la degradació de l’ATP, la qual cosa indica una relació de dependència amb la respiració cellular En bona part un 70% els mecanismes enzimàtics que actuen traient sodi i…
olor
Biologia
Química
Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte.
Bé que hom creu que passen de 400 les olors diferents que l’home pot captar, és possible de reduir-les a 6 de fonamentals etèria fruita, fragant flors, resinosa, picant, pútrida fètida i de cremat Llurs interrelacions poden ésser sistematitzades en forma de prisma Un gran nombre de les substàncies més flairoses tenen molècules suficientment volàtils perquè siguin vehiculades pel moviment de l’aire Moltes de les que presenten una bona solubilitat a l’aigua i als greixos són bones oloroses i, per contra, moltes de les solubles només en aigua o només en greix no tenen olor Dels…
cutícula
Biologia
Capa complexa, impermeable i resistent, que es diposita sobre la superfície externa de les cèl·lules epidèrmiques de les plantes, aïllant l’interior i evitant la pèrdua d’aigua i, en bona part, també la de gasos.
Es forma per extensió, de manera poc coneguda, a partir de les cellules epidèrmiques Consta de diverses capes una capa pèctica , sobre la membrana celulòsica, en continuïtat amb les làmines mitjanes, no sempre present una capa dita cutinitzada , de cellulosa impregnada de cutina i ceres, i al damunt, una latra capa, dita cuticularitzada , de cutina pura És freqüent que a sobre hi hagi encara dipòsits de cera epicuticular, hidròfuga
evo-devo
Biologia
Branca de la biologia que compara els processos de desenvolupament embrionari dels diferents grups d’animals per determinar la relació filogenètica ancestral d’aquests organismes i establir com han evolucionat els processos de desenvolupament.
Una de les principals troballes de l’evo-devo ha estat el paper que la duplicació de genomes ha tingut en l’evolució de les espècies En l’origen dels vertebrats s’han detectat dues duplicacions successives de tot o de bona part del genoma del cordat ancestral, el qual era morfològicament semblant a un amfiox actual, fet que alliberà un nombre considerable de gens de les seves tasques primigènies i permeté que es fixessin mutacions que els conferissin noves funcions Concretament, un dels grups de gens que es considera que han estat clau en els canvis morfològics dels vertebrats ha…
Ignacio Jordán de Asso y del Río
Biologia
Historiografia
Dret
Historiador, jurista i naturalista aragonès.
Pertanyia a un llinatge d' infanzones Estudià al collegi de Cordelles de Barcelona Es graduà en arts a Cervera 1760 i en dret a Saragossa 1764 Fou professor de dret a la Universitat de Saragossa i a Madrid El 1776 fou nomenat cònsol a Dunkerque i a Holanda Bona part de les seves obres foren publicades a Amsterdam Retornat a Saragossa, fou membre destacat de la Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País i, per encàrrec d’aquesta, director del jardí botànic i del laboratori químic Publicà Instituciones del Derecho Civil de Castilla 1771, inclòs per reial ordre en el pla d’…
cicle del carboni

Cicle del carboni
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Conjunt d’estadis pel quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius.
La significació biològica d’aquest cicle és molt important, ja que assenyala en línies generals els diversos sistemes d’aprofitament de l’energia per part de la biosfera, energia que contenen els composts més o menys reduïts de carboni, així com la utilització d’aquests com a material constitutiu dels éssers vius El carboni, procedent de l’anhídrid carbònic de l’aire o de l’anhídrid carbònic o bicarbonat de l’aigua, substàncies pobres en energia, entra en els éssers vius autotròfics productors primaris mercès a reaccions de síntesi fotosíntesi, quimiosíntesi La matèria orgànica així…