Resultats de la cerca

Fou professora adjunta 1949-67 i agregada 1967-71 de fanerogàmia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i la primera titular de la càtedra de botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971-83, on inicià el 1971 l’Herbari de Briòfits de la Universitat Autònoma de Barcelona, que reunia les recolleccions personals que havia fet des del 1942 uns 50000 especimens Especialitzada en briòfits, la seva aportació fou decisiva per a la formació d’una escola briològica catalana amb projecció internacional Fou autora de més de dos-cents treballs en aquest camp, entre els quals…

Pot ésser únic o múltiple, i normalment es presenta a totes les cèllules Hom creu que prové d’unes regions dels cromosomes anomenades organitzadors nucleolars Al microscopi electrònic hom veu una estructura submicroscòpica que pot ésser formada per fibrilles irregulars o per masses homogènies és constant la presència de macromolècules de 150 Å El líquid nucleoplasmàtic penetra a l’interior del nuclèol, i hom creu que té relació amb la síntesi dels ribosomes El nuclèol desapareix en la telofase de la mitosi

Hom creu que la seva funció té relació amb la diferenciació germinal

Hom creu que en les plantes fan una funció de reconeixement per a les arrels hostes envers bacteris simbiòtics Algunes lectines promouen la mitosi

Pot ésser única o múltiple Augmenta considerablement la superfície receptiva de la neurona i hom creu que intervé en els processos nutritius d’aquesta cèllula

Mentre cursava medicina, esclatà la Segona Guerra Mundial El 1940 fugí a Anglaterra, on s’uní a De Gaulle, i com a metge militar, als aliats al Nord d’Àfrica i a França Fou ferit greument, i després de la guerra obtingué la Creu de la Guerra i la Creu de l’Alliberament pels seus serveis en combat El 1947 acabà els estudis de medicina, però les ferides de guerra l’obligaren a decantar-se per la recerca El 1950 s’incorporà a l’Institut Pasteur i el 1954 es doctorà per la Sorbona A l’Institut Pasteur, on el 1956 fou nomenat director de laboratori i el 1960 cap del…

Descrites per primer cop al principi de la dècada de 1990, hom n'ha identificat l’existència en ocells i en primats, però són especialment nombroses en el cervell humà Hom creu que poden tenir una gran importància en l' aprenentatge , molt especialment del llenguatge, tant verbal com no verbal, i constituir, per tant, un element central en la socialització Certes modificacions podrien tenir un paper central en l’explicació de trastorns com l' autisme

És de natura peptídica i hom en coneix dues de diferents la β-lipotropina, de 91 residus d’aminoàcids, i la α-lipotropina, de 58 d’idèntica estructura amb els aminoàcids 1-58 de la β-lipotropina Totes dues contenen un heptapèptid que és comú a l’hormona adrenocorticotròpica i a la melanocitostimulant Hom creu que la β-lipotropina podria fer de precursor d’altres hormones i neuroreguladors com la β-endorfina i la metionina-encefalina

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1962 i es doctorà per la Universitat de Gotinga el 1967 S’especialitzà en l’estudi del control de la regulació genòmica i en el desenvolupament del càncer Durant la dècada de 1970 fou collaborador científic i professor investigador del CSIC Fou director del Centre de Regulació Genòmica des de la seva creació, el desembre del 2000, i fins al juny del 2011 El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi

Descrit per primera vegada per Spemann a partir de les seves experiències amb la gàstrula del tritó, en l’estudi de l’extensió de l’organitzador hom conclogué que havia d’ésser almenys tan gran com la regió que més tard esdevé notocordi i somites El 1938, Spemann definí una regionalització de l’organitzador, i demostrà que diferents zones presenten diferents propietats, que indueixen la formació d’òrgans diferents Hom creu que la substància o substàncies inductores produïdes per l’organitzador són de tipus proteic