Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
natació
Biologia
Qualsevol forma de locomoció, independent del substrat, en el medi aquàtic.
A causa de l’elevat pes específic i de la viscositat del medi, els animals aconsegueixen fàcilment la flotació gràcies a diversos mecanismes òrgans de flotació que disminueixen el pes específic de l’animal pneumatòfor dels sifonòfors, bufeta natatòria dels peixos, gotes d’oli de molts ous, masses de teixit adipós dels cetacis, etc, grau molt elevat d’hidratació dels teixits meduses, molluscs pelàgics, tunicats, quetognats, etc i augment de la superfície corporal per mitjà d’expansions allargades, formes laminars, etc, que ocorren en la majoria d’organismes planctònics Hi ha animals que…
zoe
Zoe de decàpode macrur de l’ordre dels nedadors Gennedas sp
© fototeca.cat
Biologia
Fase larvària dels crustacis malacostracis de desenvolupament indirecte que ve després del naupli i precedeix la metazoea, amb set parells d’apèndixs toràcics, abdomen llarg però sense apèndixs, antenes i antènules curtes i sense flagel, i maxil·lípides acabats en forca i amb funció natatòria.
No hi ha veritables brànquies, que són substituïdes en llur funció per les parts membranoses del cefalotòrax
olfacte
Biologia
Sentit químic que permet de detectar la presència de substàncies volàtils en el medi.
En els invertebrats no artròpodes apareix ja en les meduses, i bàsicament consta de fossetes amb pestanyes recobertes per cèllules epitelials que comuniquen amb fibres nervioses Aquestes fossetes són localitzades per tot el cos, o bé radiquen en tentacles o apèndixs de situació generalment cefàlica En els artròpodes, l’olfacte radica a les antenes en els insectes, a les antenes i antènules en els crustacis, i als pèls sensorials en els aràcnids En els vertebrats, consta d’un parell de fosses nasals, en els peixos dos, situades a la superfície cefàlica i envoltades interiorment per cèllules…
cili
Biologia
Cadascun dels pèls o apèndixs filiformes que en conjunt formen una franja marginal, com els que es donen al marge d’algunes fulles.
variabilitat
Biologia
Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc, que són propis de cada tàxon, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.
Segons que aquestes variacions individuals afectin caràcters que poden variar d’una manera contínua entre dues situacions extremes alçària, longitud o amplària d’un determinat òrgan, longevitat, etc o caràcters amb variació discontínua nombre de cries, color dels ulls, nombre d’apèndixs, nombre de llavors per fruit, etc hom parla de variabilitat contínua o de variabilitat discontínua , respectivament L’estudi quantitatiu de la variabilitat contínua exigeix d’agrupar els individus estudiats en classes de variabilitat o freqüència, és a dir, en grups d’una amplitud escollida arbitràriament per…
cefalització
Biologia
Tendència evolutiva dels animals a diferenciar una regió anterior del cos en la qual es localitzen les estructures i les funcions nervioses , els òrgans dels sentits i els apèndixs bucals, i que es converteix en el pol motor, sensitiu i nutritiu de l’animal.
Comporta la individualització d’una part del cos cèfalon, cap destinada allotjar i a protegir els centres nerviosos En els animals diploblàstics —porífers, cnidaris i ctenòfors— la cefalització és quasi nulla Aquest procés fa un gran pas quan, en el curs de l’evolució, apareix un tercer full embrionari, el mesoderma, i la consegüent polarització de l’embrió i de l’animal En els vertebrats, i especialment en els mamífers, la cefalització arriba al seu grau més alt