Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
bionutrient
Biologia
Agronomia
Producte nutritiu que hom aplica a les plantes, constituït per aminoàcids, polisacàrids, pèptics, extractes d’algues, àcids húmics o microelements.
Els bionutrients es divideixen en dos grups, els bioestimulants i els bioactivadors Els primers estimulen els processos naturals del metabolisme de les plantes i els segons els activen Hom els aplica per via foliar i són directament assimilats passen a travès dels estomes cap els vasos xilemàtics i floemàtics, per formar part de diversos components de la planta Hom els utilitza per a augmentar la qualitat i la quantitat de la collita, i també per a palliar els efectes de les glaçades, la sequera, les plagues i els efectes fitotòxics produïts en molts casos per l’aplicació no adient de…
amielínic | amielínica
Biologia
Que no posseeix mielina.
S'aplica a determinades fibres nervioses axó
autopoesi
Biologia
Capacitat que té un ecosistema d’autoreplicar-se i automatitzar-se, responent a les condicions externes amb activitats autoconservadores.
S'aplica específicament a la propietat inherent de les cèllules, que les fa diferenciar-se dels sistemes moleculars no vius, així com dels virus, que no són autopoètics És un concepte definit pels investigadors xilens R H Maturana i F J Varela
William Bateson
Biologia
Biòleg anglès, un dels capdavanters de les investigacions sobre l’herència.
Fou un dels redescobridors de les lleis de Mendel, que aplicà als animals Introduí els conceptes d’allelomorf, homozigot i heterozigot Les seves obres més importants són Materials for the study of variation 1885, Mendel’s principles of Heredity 1909 i Problems of Genetics 1913
acel·lular
Biologia
Dit de l’organisme, teixit o òrgan constituït per una massa protoplasmàtica no compartimentada per parets cel·lulars.
S'aplica especialment a organismes unicellulars, com el gènere de les algues acetabulàries acetabulària, per distingir-los d’altres organismes unicellulars més petits i no tan especialitzats Així, les estructures acellulars són sovint multinucleades cenòcit, com és ara l’endosperma d’algunes angiospermes i les algues sifonals
Martinus Willem Beijerinck
Biologia
Microbiòleg holandès.
Professor del politècnic de Delft, fou un dels primers a iniciar i desenvolupar la tècnica dels cultius d’enriquiment , que aplicà a l’estudi dels bacteris del sòl i de les rizobiàcies de les arrels de les papilionàcies, que ell fou el primer a aïllar i cultivar 1888 Igualment, fou un dels primers a estudiar els virus el terme virus fou creat per ell
Frederick William Twort
Biologia
Microbiòleg anglès.
Fou un dels primers que aplicà mètodes selectius en l’obtenció de cultius bacterians purs i, juntament amb GIngram, establí la necessitat d’un factor de creixement la vitamina K per als cultius de determinats microorganismes El 1915 descriví la destrucció de l’estafilococ piogènic per un agent filtrable el bacteriòfag, del qual no reconegué la natura viral, contràriament a Fd’Herelle, amb qui es disputà la prioritat de la descoberta
traducció
Biologia
Procés mitjançant el qual es tradueix una determinada seqüència de nucleòtids de l’ARN missatger en una determinada seqüència d’aminoàcids (codi genètic) gràcies al concurs dels ribosomes.
Entre el nucli i el citoplasma, l’ARN missatger que fa d’intermediari extreu del nucli la informació codificada en l’ADN i la tradueix en molècules proteiques L’ARN missatger és elaborat en contacte amb els gens, passa al citoplasma i s’associa amb un ribosoma o amb un polisoma, el qual aplica rigorosament les ordres, i, l’un darrere l’altre, va formant una seqüència d’aminoàcids que forma la proteïna
Karl Erich Correns
Biologia
Botànica
Botànic i genetista alemany.
Estudià l’estructura de la cèllula vegetal i la reproducció de les molses La seva aportació més important, però, fou la redescoberta i la demostració experimental de les lleis de Mendel que féu, simultàniament però separada, amb Hugo de Vries i Erich Tschermak von Seysenegg 1900 Posteriorment aplicà la genètica mendeliana a l’estudi de diferents aspectes de l’herència en els vegetals, com ara l’herència de la variegació i de l’autoesterilitat
bioinformàtica
Biologia
Disciplina científica que aplica els principis de la informàtica a l’estudi de fenòmens biològics.
Un dels camps d’aplicació més rellevants és l’organització de bancs de dades relatius als materials utilitzats en la bioindústria proteïnes, enzims, etc, de la modelització de l’estructura i dinàmica dels sistemes moleculars i cellulars per tal d’automatitzar el funcionament dels bioreactors, etc