Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
respiració branquial
Biologia
Zoologia
Respiració aquàtica duta a terme per mitjà de les brànquies.
Presenten aquest tipus de respiració els animals aquàtics que respiren l’oxigen dissolt a l’aigua poliquets marins, molts molluscs, crustacis aquàtics, larves d’amfibis, peixos
siderocapsàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de forma de bacil curt, mòbils per flagel·lació polar, gramnegatius i no esporulats.
En conjunt són bacteris aquàtics, abundants en aigües riques en ferro i magnesi Inclou, entre altres, els gèneres Ferrobacillus i Siderocapsa
ureotèlic | ureotèlica
Biologia
Dit de l’animal que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids, l’amoníac dels quals és convertit en urea mitjançant el cicle de l’ornitina.
És un caràcter propi dels vertebrats, els productes d’excreció dels quals es poden difondre lliurement en aquesta forma soluble durant el desenvolupament embrionari, és a dir, els que tenen un desenvolupament més o menys aquàtic peixos elasmobranquis, amfibis, rèptils quelonis i formes vivípares totalment desenvolupades mamífers Els invertebrats aquàtics excreten amoníac
Narcís Prat i Fornells
Biologia
Ecòleg.
Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1972, el 1978 es doctorà per aquesta mateixa universitat amb una tesi dirigida per Ramon Margalef Catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona 1986, des del 1978 impulsa i dirigeix el grup de recerca sobre ecosistemes aquàtics continentals i la seva conservació i gestió Freshwater Ecology and Management FEM, reconegut des del 2005 per la Generalitat de Catalunya Coordina el projecte europeu Life Trivers, en l’àmbit de la Directiva marc de l’aigua de la Unió Europea És membre fundador de la Fundación Nueva Cultura del…
saprobis
Biologia
Conjunt d’organismes que es desenvolupen en els medis aquàtics continentals caracteritzats per la presència d’una quantitat, més o menys gran, de matèria orgànica.
En la pràctica, la presència d’aquests organismes és considerada com un sistema indicador dels diferents graus de pollució de l’aigua Segons la quantitat de matèria orgànica, hom parla d’organisme oligosaprobi, mesosaprobi i polisaprobi
calci
Biologia
Química
Agronomia
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el magnesi i l’estronci.
Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…
siderotròfic | siderotròfica
Biologia
Relatiu o pertanyent als medis aquàtics la característica més important dels quals, des del punt de vista biològic, és la presència d’una quantitat considerable de composts de ferro en dissolució, suspensió o en forma de complexos.
fecundació
Biologia
Procés inherent a la reproducció sexual en el qual es produeix la unió de dues cèl·lules haploides o gàmetes a fi d’originar una cèl·lula diploide o zigot, d’on sorgirà un nou individu.
En la fecundació cal tenir en compte la procedència dels gàmetes, el lloc on es produeix la unió i les particularitats pròpies del procés Quant a la procedència dels gàmetes, ambdós poden provenir d’un mateix individu autogàmia, o bé es poden originar en individus diferents, com en el cas de la fecundació encreuada , que comporta un intercanvi genètic que condueix a la variabilitat, mentre que l’autogàmia condueix a l’homozigosi Els gàmetes que s’ajunten, bé que s’originin en individus diferents, poden ésser iguals morfològicament i fisiològicament, i en aquest cas hom parla d'…
trocòfora
Esquema de la trocòfora dels gastròpodes: 1, òrgan sincipital; 2, conquilla; 3, intestí; 4, anus; 5, peu; 6, invaginació de la ràdula; 7, boca; 8, corona ciliada
© fototeca.cat
Biologia
Dit de la fase larval pròpia d’alguns mol·luscs aquàtics de desenvolupament indirecte, d’anèl·lids poliquets, dels sipuncúlids i dels equiuroïdeus, caracteritzada per la forma de baldufa, voltada per una corona de cilis o per dues, dos plomalls de cilis (un d’apical i un de dorsal), una boca lateral i mitjana i un anus gairebé apical.
La trocòfora, en desenvolupar-se, origina una larva velíger
fotosíntesi
Mecanisme de fotosíntesi que es produeix en la fulla d’una planta
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar composts orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.
La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts bacterioclorofilla i clorofilles a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofilla Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla La fotosíntesi El conjunt centre de reacció-pantalla és anomenat unitat…