Resultats de la cerca

Són paràsits i patògens per a diversos animals i per a l’home Foren descrits pel metge bacteriòleg i fisiòleg belga Jules Bordet 1870-1961 La B pertussis antigament anomenada Hemophilus pertussis és l’agent causant de la tos ferina i fou descoberta, conjuntament amb J Bordet, pel bacteriòleg francès Octave Gengou 1875-1957

Fou inventada pel bacteriòleg alemany Julius Richard Petri Barmen, 31 de maig de 1852 - Zeitz, 20 de desembre de 1921 el 1887, quan treballava dassistent de Robert Koch

Estudià a Berlín fou deixeble de Koch i més tard professor a Königsberg 1899 i Breslau 1909-25 Descobrí les endotoxines i el fenomen de la bacteriòlisi in vivo , conegut amb el seu nom Posà en pràctica nous mètodes d’immunització i ha donat nom a un bacil que ell considerà erròniament com el productor de la grip

Estudià a les universitats de Giessen i Munic Fou catedràtic de zoologia a la Universitat d’Odessa i director de l’institut bacteriològic de la mateixa ciutat El 1882 descobrí els fagòcits i la digestió intracellular fagocitosi Del 1895 al 1916 fou sotsdirector de l’Institut Pasteur de París De les seves obres cal esmentar La lutte de l’organisme contre les microbes 1884, Immunité 1897, La vieillesse 1903 i Bactériothérapie, vaccination, sérothérapie 1908 L’any 1908 li fou concedit, juntament amb Paul Ehrlich, el premi Nobel de medicina

Aconseguí d’aïllar i de cultivar el bacil productor de la diftèria , després d’haver-lo descobert Klebs a les falses membranes de la faringe 1884 Més tard 1898 descobrí el virus causant de la glossopeda

Les seves investigacions aclariren el paper dels bacteris dins el cicle del nitrogen i contribuïren al millor coneixement de fenòmens agrícoles relacionats especialment amb el sòl conreat

Després d’estudiar medicina a Lausana, ingressà a l’Institut Pasteur de París i collaborà amb Roux descobriment de la toxina diftèrica, 1890 El 1894 descobrí a Hong Kong el bacil de la pesta Yersinia pestis L’any 1902 fou nomenat director de l’escola de medicina de Hanoi, i residí a Indoxina fins a la mort

Hom li deu troballes importants en el diagnòstic de la sífilis prova de la luetina, identificació del treponema pàllid en el cervell dels paralítics generals i en l’etiologia del tracoma

Membre d’una família de metges molt lligats a Pasteur, dirigí, des del 1903 fins a la mort, l’Institut Pasteur de Tunísia, on investigà sobretot el tifus exantemàtic, en descobrí la forma de transmissió per polls i féu possible la profilaxi de la malaltia També descobrí un mètode de vacunació contra el xarampió Li fou atorgat el premi Nobel de medicina el 1928

Professor de bacteriologia i director dels Instituts Pasteur de Saigon 1891 i Lilla 1894, fou una de les grans figures de l’escola de microbiologia francesa Entre les seves nombroses aportacions a la profilaxi, la diagnosi i el tractament de les malalties infeccioses, cal esmentar els treballs fets juntament amb Guérin referents al bacil atenuat de la tuberculosi i a la vacunació preventiva contra aquesta malaltia vacuna BCG, 1926 Altres treballs seus es refereixen als sèrums contra les picades de serps i contra la pesta 1895